27.09.2025 - 21:40
La Xina normalment s’enduu l’atenció internacional com a país que lidera l’electrificació i domina absolutament la fabricació de plaques solars, bateries i vehicles elèctrics. Tanmateix, hi ha un seguit de països que volen disputar aquesta hegemonia, entre els quals es destaca l’Índia. Aquest setembre s’han fet anuncis de noves fàbriques de plaques solars i components en aquell país. Actualment, l’Índia supera una capacitat de fabricació anual de 74 GW de plaques, amb què pot cobrir la demanda actual (uns 45 GW l’any) i exportar-ne. El punt feble de l’Índia és la fabricació de les cel·les fotovoltaiques de què són formades les plaques, amb una capacitat d’uns 25 GW. Això l’obliga a continuar-les important de la Xina per fabricar les plaques. Els anuncis mostren la política ferma del govern indi per a avançar en la independència industrial en relació amb la Xina en aquest àmbit.
La UE hi vol competir i la Xina també reacciona
La Unió Europea també vol establir una potent indústria solar. La fita és arribar a una capacitat de producció de plaques solars de 30 GW anuals l’any 2030. Tanmateix, l’any passat s’hi van instal·lar uns 65 GW, amb el propòsit d’arribar a 70 GW anuals a final d’aquesta dècada. El principal escull del sector europeu és el preu, com indica un informe publicat aquest mes per SolarPower Europe i l’alemany Institut Fraunhofer per a l’energia solar. Segons l’estudi, actualment les plaques solars europees representen un sobrecost de l’electricitat produïda del 15% en relació amb les plaques xineses. Segons que sembla, el motiu és el cost més alt de la maquinària, els edificis, els materials i la mà d’obra. L’informe sosté que el sobrecost pot ser inferior al 10% si s’apliquen les mesures adequades. En relació amb això, el sector advoca per imitar el pla IRA dels EUA, amb préstecs i instruments per a disminuir el risc de les inversions a fi d’augmentar la capacitat de fabricació. Calculen que caldran entre 1.400 i 5.200 milions d’ajudes públiques anuals. El 39% d’aquests diners es podrien recuperar amb beneficis macroeconòmics, com ara els llocs de feina creats i els imposts recaptats.
En aquesta línia, Itàlia ha estat un dels primers estats membres de la UE a aplicar una de les mesures incloses en legislació europea. El govern italià ha fet entrar en vigor un decret per a projectes fins a 1 MW amb plaques solars no xineses. La voluntat és arribar a un total d’1,6 GW i impulsar el sector europeu. El criteri de pre-selecció és que ni la placa solar ni la cel·la fotovoltaica ni els inversos no hagin estat fabricats a la Xina. Tanmateix, el gegant asiàtic no es manté plegat de braços i ja aplica contramesures. Aquest setembre hem sabut que empreses xineses tenen la intenció de fabricar vidre per a les plaques solars a Algèria i també establir una fàbrica solar a l’Azerbaitjan, exclusivament encarada a l’exportació. Com en el cas del sector de l’automòbil, la Xina pot optar per establir fàbriques fora del país pensades per exportar a la UE, però no necessàriament a Europa.
L’expansió de l’energia solar continua
Més enllà de la lluita industrial entre països, l’expansió de l’energia solar continua a tota màquina. Hem sabut que Alemanya va afegir 2 GW d’energia solar a l’agost. I a l’Europa de l’Est (Txèquia, Eslovàquia, Hongria i Polònia), la producció solar s’ha multiplicat per sis (de 5 TWh a 29 TWh) durant aquests darrers cinc anys, un ritme dobla el de la mitjana de la UE, segons el laboratori d’idees Ember. Irlanda, per una altra banda, ha aprovat 850 MW solars. I alhora la UE ha aprovat un projecte de col·laboració entre Itàlia, Algèria i Tunísia per desplegar 10 GW solars i eòlics als dos països nord-africans. El projecte (MedGen) inclou també grans bateries i l’objectiu és que la producció tant sigui consumida a Algèria i Tunísia com exportada a Europa. Segons les institucions europees, “el projecte MedGen és una iniciativa emblemàtica, que impulsa el desenvolupament sostenible, la integració regional i els esforços de la UE per a la diversificació energètica”.
La Xina, per una altra banda, continua demostrant que juga en una altra lliga. Segons la consultora Wood Mackenzie, l’energia eòlica experimenta el creixement més gran de la història gràcies al gegant asiàtic. S’espera que el 2025 haurà crescut de 170 GW, 70 GW dels quals durant l’últim trimestre. Amb vista al 2032, l’energia eòlica doblarà la seva capacitat. El blocatge de l’administració Trump a la construcció de nous parcs eòlics farà créixer el domini xinès, segons la consultora. Però, sens dubte, allò que més ha sorprès els analistes ha estat l’anunci d’un projecte de demostració d’energia solar marina del govern xinès. A Europa, aquesta mena de projectes, que estudien la viabilitat per a projectes més grans, són generalment de pocs megawatts. Del projecte de demostració xinès, dut a terme per quatre empreses estatals, se’n destaca la dimensió d’1,8 GW, una de les plantes solars més grans del món. Costarà 1.700 milions d’euros i es construirà en una àrea marina de 17 quilòmetres quadrats al nord del país, a Qinhuangdao. Comprendrà tres subprojectes de 500 MW cadascun i un altre de 300. Seran connectats a la xarxa general a final de juliol de l’any vinent. Si aquestes són les proves, de quina mida seran els projectes una vegada consolidada la tecnologia?
Apple presenta nous productes
En l’àmbit tecnològic, el setembre significa que Apple presenta la nova generació d’iPhone. El d’enguany, el 17, com era previsible, millora la potència del processador, disposa d’una pantalla de més lluminositat i més refresc, i una càmera frontal de més resolució per a fer més bones selfies. Apple també ha presentat un model més prim, l’iPhone Air, com ja feia als iPad. Tanmateix, els analistes han destacat dos fets d’aquesta presentació. El primer, que no parlés de l’Apple Intelligence ni de l’esperat Siri renovat amb intel·ligència artificial. Ara per ara, els californians va perdent la cursa de la IA i no sembla que redrecin la situació. La companyia intenta contrarestar-ho amb anuncis com ara els dels nous Airpods Pro 3, que ara permeten de traduir converses en temps real. La traducció, que també oferiran als AirPods 4 i els AirPods Pro 2, no serà disponible per als usuaris europeus inicialment.
Segons Apple, serà per culpa de la llei de mercats digitals (DMA) europea. El sector tecnològic de Silicon Valley fa temps que remuga per les regulacions europees, i dimecres, 24 de setembre, Apple va fer un comunicat públic queixant-se. L’objectiu de la DMA és facilitar als usuaris que canviïn de plataforma si ho volen, per evitar monopolis i comportaments contraris de la competència. Tanmateix, Apple es queixa que això l’obliga a fer canvis profunds dels seus productes per adaptar-los al mercat europeu i exposa un seguit de motius que creu que fan perillar la privadesa dels usuaris. Per exemple, l’obligació que els seus aparells funcionin amb uns altres que no siguin de la poma entraria, sempre segons la companyia, en contradicció amb la seva política de seguretat, com ara que la traducció en temps real es quedi només en els dispositius d’Apple en local, per garantir la privadesa de les converses. Sense passar pel núvol o evitant que auriculars d’unes altres marques puguin transmetre-les als seus servidors.
Google és l’altra gran companyia tecnològica a l’ull del regulador. A la UE, ha estat multada amb 2.950 milions d’euros per pràctiques anticompetitives, que afavorien els serveis de publicitat propis, “abusant de la seva posició dominant”. A més de la multa, la Comissió Europea li ha donat seixanta dies per a corregir aquesta situació. La multa no tan sols ha causat el malestar de la companyia, sinó també del govern nord-americà. El president Trump ha dit: “No podem permetre que passi això”, en relació amb les multes que reben les companyies tecnològiques nord-americanes a la UE. Tanmateix, Google també té problemes als EUA per la posició de domini al mercat. Allà es troba en un procés judicial en què ha estat declarada culpable de pràctiques monopolístiques. S’arriscava a mesures com la divisió de la companyia o que es desprengués d’actius com el navegador Google Chrome. El jutge ha descartat aquestes mesures, però sembla que avalua que la companyia no hauria de poder mantenir acords exclusius amb altres companyies o que hauria de compartir certes dades del seu cercador per evitar un comportament d’exclusió de competidors. Tanmateix, encara no hi ha una decisió final i ha demanat a Google i al Departament de Justícia (l’acusació) que acordin una solució satisfactòria per a totes dues parts.
Un altre front del món tecnològic ha girat entorn de Nvidia, la companyia capdavantera en xips d’intel·ligència artificial, amb el rerefons de la lluita geopolítica entre la Xina i els EUA. Per una banda, Nvidia invertirà 100.000 milions a OpenAI, l’empresa creadora del ChatGPT, que alhora és un dels seus principals clients. Per una altra, invertirà 5.000 milions al seu vell competidor Intel, companyia que passa un mal moment i amb la qual col·laborarà per desenvolupar nous xips. El govern nord-americà està interessat a mantenir la capacitat de fabricar xips al país i Intel és un dels pocs fabricants que ho pot fer, encara que actualment no estigui a l’avantguarda. De fet, l’administració Trump estava interessada a adquirir un 10% d’Intel. La compra de Nvidia (un 4% d’Intel) podria haver estat el resultat de pressions del govern nord-americà com a via intermèdia, tot i que Nvidia no n’ha dit res al respecte.
En el cantó negatiu per a la companyia, el govern xinès ha prohibit a les empreses del país que comprin xips de Nvidia, inclosos els xips que havia dissenyat específicament per al mercat xinès, obligada pel govern nord-americà, per tal que el gegant asiàtic no tingués accés a l’última tecnologia. Els analistes consideren que això tindrà un greu impacte per a les tecnològiques de la Xina, però el govern d’aquell país té la ferma voluntat de reproduir en l’àmbit dels xips l’èxit de sectors industrials com les plaques solars, les bateries o els cotxes elèctrics. Pocs dies després de la prohibició, Huawei, el gegant tecnològic xinès, va presentar novetats per a substituir els productes de Nvidia. Tot i que els seus xips de IA són inferiors tecnològicament, va presentar un nou producte que permet de connectar fins a 15.000 xips, de manera que es pot obtenir més capacitat de computació, encara que calguin més xips en relació amb els productes de Nvidia.
Les bateries superràpides arriben a Europa
En l’àmbit de la mobilitat elèctrica, es destaca que el primer fabricant de bateries del món, la xinesa CATL, ha anunciat que començaria a comercialitzar les seves bateries de càrrega superràpida a Europa. Amb això, els fabricants automobilístics europeus podran oferir cotxes que carreguin 478 quilòmetres d’autonomia WLTP en 10 minuts, gràcies a una potència de càrrega fins a 12 C/1.200 kW. Les bateries, de química LFP, tenen una garantia de 10 anys o 240.000 quilòmetres. CATL estima que la vida útil serà d’un milió de quilòmetres o 12 anys, una xifra notablement més baixa que les bateries LFP més lentes. Això mostraria que la pujada de velocitat té un preu: l’escurçament de vida útil. Tanmateix, tenint en compte que la vida d’un cotxe de combustió és d’uns 300.000 quilòmetres, la xifra exhibida per les noves bateries és més que suficient per a un ús estàndard del vehicle.
Si bé les noves bateries de moment arribaran de la Xina, CATL també ha anunciat aquest mes que començaria a produir bateries a la nova fàbrica d’Hongria a principi de l’any vinent. Prevista inicialment per a final d’enguany, la nova planta tindrà una capacitat de 100 GWh, prou per a fabricar 1,6 milions de cotxes amb una bateria de 60 kWh. Amb 9.000 treballadors, la planta d’Hongria superarà en mida la que funciona actualment a Alemanya. S’espera que aquestes dues plantes fabriquin la nova bateria superràpida. A més, CATL construeix una altra planta a Saragossa, juntament amb el grup automobilístic Stellantis, amb una capacitat de 50 GWh, que hauria de començar a produir a final del 2026. Juntament amb els plans de BYD, segon fabricant mundial de bateries d’automoció amb plantes a Hongria i Turquia, els anuncis de CATL representen el desembarcament a gran escala dels dos gegants xinesos de bateries a Europa.
Durant el setembre han continuat les pressions del sector automobilístic europeu perquè la UE suavitzi els objectius d’emissions dels vehicles amb vista al 2030 i 2035. Bona part del sector dóna per fet que serà així, després d’una reunió amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Anteriorment, es van suavitzar objectius, com l’Euro 7 o la rebaixa d’emissions de CO2 que entraren en vigor el 2025. Tanmateix, la Comissió no ha anunciat cap mesura, ara per ara. El sector argumenta que no hi ha la demanda prevista de vehicles elèctrics. Però organitzacions com Transport & Environment han mostrat que les marques europees han venut un 38% més de cotxes elèctrics aquest 2025, i que el grup Volkswagen, el més gran d’Europa, ha augmentat les vendes d’un 89%. Unes dades que mostren que la demanda hi és i que la indústria europea té capacitat de fabricar molts més cotxes elèctrics que els que ha dit fins ara.
I mentre la indústria europea vol allargar els motors de combustió més enllà del 2035, les vendes elèctriques a la Xina continuen pujant. Si continua la tendència actual, els analistes calculen que l’any 2031 o 2032 totes les seves vendes seran 100% elèctriques. Un avís per al sector automobilístic europeu.
