Aliot s’acosta a la presidència de la metròpoli de Perpinyà amb el suport clau d’Alain Ferrand

La cursa per a la presidència de Perpinyà Mediterrània Metròpoli ha fet un tomb significatiu. El batlle del Barcarès, Alain Ferrand, ha anunciat que no es presentarà a la presidència de la comunitat urbana i ha defensat obertament que el lideratge ha de recaure en el batlle de Perpinyà. El moviment, lluny de ser neutre, reforça clarament les opcions de Louis Aliot, que ara té a tocar un ens determinant en la configuració del poder territorial al Rosselló.

Ferrand, primer vice-president de la metròpoli, era una de les peces potencialment decisives en una votació que, com és habitual, no es resol tant per blocs ideològics com per la capacitat de teixir majories entre municipis. El seu nom havia circulat com a possible candidat, en part per la seva posició institucional i en part pel precedent del 2020, quan va emergir com a actor clau en l’elecció del president. Aquella votació va evidenciar la naturalesa real del poder metropolità. Aliot, tot i la força electoral de Perpinyà, no va aconseguir la majoria. En la primera ronda, l’actual president, Robert Vila, va obtenir 38 vots, Aliot 30 i Ferrand 18. Sense acord, la sessió es va suspendre i es va obrir una negociació intensa. Finalment, Ferrand es va retirar i el seu espai es va decantar cap a Vila, fet que va permetre la seva elecció.

Ara, però, opta per fer un pas al costat i situar el debat en un altre terreny. “El batlle de Perpinyà ha d’assumir el lideratge”, ha dit en declaracions a L’Indépendant, i ha descartat durament de donar suport a l’actual president: “Robert Vila ha demostrat que un batlle rural no aconsegueix de proporcionar el lideratge i la visió necessaris per als projectes de transformació de la comunitat urbana. Aquesta manca de visió ha generat decepció i cal establir un nou rumb.”

Aliot, reforçat després de consolidar el control de la ciutat i ampliar la seva influència en uns altres municipis —amb victòries a Ribesaltes i Cànoes—, arriba a la votació amb més pes no que el 2020. Ho fa, a més, amb una estratègia orientada a seduir batlles que prioritzen la gestió per damunt de la confrontació política. La seva proposta d’un “contracte de gestió” cerca precisament això: garantir un repartiment de poder i de projectes que faci viable una majoria més enllà del seu bloc.

En aquest context, la decisió de Ferrand té un pes específic. Figura controvertida de la dreta local, amb condemnes per frau fiscal, abús de béns socials i presa il·legal d’interessos, manté una posició de poder sòlida. Malgrat els episodis judicials —que en alguns moments el van inhabilitar i fins i tot li van impedir d’accedir físicament al municipi que governava—, ha conservat el control polític del Barcarès, sovint alternant el càrrec amb la seva dona durant aquests períodes. Lluny d’afeblir-lo, aquest recorregut ha consolidat la seva influència fins a convertir-lo en un actor decisiu en els equilibris de poder del territori. Per això, la seva decisió no solament descarta un candidat alternatiu, sinó que, com ja va passar fa sis anys, pot arrossegar una part dels vots que acabin decantant la majoria.

Tanmateix, la partida no és tancada del tot. Robert Vila ja va anunciar que volia ser reelegit en el càrrec i conserva una xarxa consolidada de batlles construïda durant anys, basada en una cultura d’equilibri territorial i en una gestió que molts consideren estable. És aquesta “malla fina” de municipis mitjans i petits la que, fins ara, ha decantat la balança i queda per veure qui en sortirà ara airós.