10.11.2025 - 21:40
|
Actualització: 10.11.2025 - 21:41
El sistema Es-Alert, el missatge de text i de so estrident que rebem al mòbil quan hi ha una emergència, ja s’ha implantat plenament a Catalunya i la resta del país. És una eina clau de Protecció Civil per a alertar els ciutadans que es trobin en una àrea geogràfica determinada on hi hagi risc.
Se n’han fet uns quants simulacres i també s’ha activat en situacions reals. La darrera vegada va ser dimecres passat, per advertir de la pluja torrencial prevista entre aquella matinada i el matí. El missatge alertava que les precipitacions serien especialment intenses al litoral i pre-litoral, i demanava d’extremar les precaucions i evitar desplaçaments innecessaris, entre més recomanacions.
Aquella alerta va aixecar crítiques i molts ciutadans es van preguntar si, aquella vegada, era realment necessari d’activar el sistema Es-Alert. Les autoritats i Protecció Civil en van defensar la utilitat, però experts en emergències i seguretat, com ara Montserrat Iglesias-Lucía, directora de Prevenció i Seguretat Integral de l’Escola FUAB Formació, alerten que si se n’abusa es pot acabar minant la credibilitat del sistema i fent que els ciutadans deixin de confiar-hi.
Fomentar la cultura de seguretat i evitar la dessensibilització del risc
Sobre les emergències als telèfons mòbils, Iglesias-Lucía explica que encara cal fomentar la cultura de seguretat en la població. “Hem d’ensenyar que quan s’utilitza el sistema Es-Alert hi ha un risc real”, diu.
Explica que les alertes s’envien segons la informació disponible i el risc detectat, però adverteix que una sobreexposició de les alarmes pot dessensibilitzar sobre el risc. “La ciutadania es pot acostumar al missatge. Com que veuen que no hi ha un impacte immediat, potser tendeixen a infravalorar el perill. Es normalitza i la gent deixa de fer cas dels missatges”, diu Iglesias-Lucía.
Ara per ara, no creu que Protecció Civil en faci un ús abusiu. “El risc hi seria si l’administració tingués informació i enviés les alertes sense justificació”, assenyala. Segons Iglesias-Lucía, les crítiques per l’ús excessiu de l’Es-Alert amb motiu de les pluges intenses han sorgit sobretot perquè no va passar res greu. “Però si no ens haguessin avisat i hagués passat alguna cosa, diríem que l’administració havia estat insuficient”, apunta.
Com han de ser els missatges?
Els missatges d’Es-Alert que s’han rebut fins ara contenen un paràgraf extens que descriu l’emergència i indica les instruccions de seguretat que ha de seguir la població. El missatge en català i castellà és en el mateix paràgraf, sense separadors clars, i pot ser difícil de llegir.
Sobre això, Iglesias-Lucía diu que haurien de ser missatges clars, breus i amb indicacions concretes: “Hem de diferenciar recomanacions de missatges imperatius.” Ho diu perquè a vegades cal deixar de banda les “recomanacions” i adoptar un to més contundent. “És ideal que, a més d’avisar-nos, ens donin les pautes de conducta. Com que hi ha manca de cultura de seguretat, no sabem què hem de fer com a ciutadans”, afegeix.
El precedent de la gota freda del 29 d’octubre
Sens dubte, la gota freda del 29 d’octubre del 2024 al País Valencià és una tragèdia que pesa en la gestió de les emergències, sobretot en les que fan referència a l’oratge. Dijous, la consellera d’Interior de Catalunya, Núria Parlon, valorà positivament l’enviament de l’Es-Alert i destacà la dificultat de preveure l’evolució meteorològica i la impossibilitat de saber en quin moment plourà exactament a cada lloc. Arran de la incertesa, destaca: “La prevenció i la precaució són els millors mecanismes i les millors eines que tenim per a protegir les persones.”
Al País Valencià, l’alerta es va enviar a les 20.11, quan ja hi havia hagut morts i els carrers eren completament negats. L’alerta va arribar amb retard i hi va haver una clara manca de coordinació i lideratge de l’emergència. El president Carlos Mazón, que era dinant a El Ventorro amb la periodista Maribel Vilaplana, va restar més de trenta minuts incomunicat. “Quan va arribar el missatge, el nivell d’emergència ja era immediat i la gent no sabia com actuar”, diu Iglesias-Lucía.
Salomé Pradas, ex-consellera de Justícia i Interior, revelà a final del mes passat que havia trucat a Mazón a les 19.10 per informar-lo sobre l’enviament de l’alerta, però que el president no havia respost. La investigació judicial de la gestió de la catàstrofe va avançant i el 21 de novembre declararan Juanfran Pérez Llorca, síndic del PP i secretari general del PP valencià, un dels noms que guanya més pes a rellevar Mazón a la Generalitat, i l’amo d’El Ventorro.
Segons Iglesias-Lucía, a casa nostra, a diferència de països del nord d’Europa, hi ha una mancança d’educació i cultura preventiva. S’explica: “En seguretat, hi ha la balança de decisions. En una situació de risc, el criteri, en lloc de decidir-se per qüestions quantitatives, és qualitatiu. Al final, quin perill evites i quines serien les conseqüències que hi podria haver si no s’actués?
L’experta posa damunt la taula que l’emergència climàtica implica nous riscs i que cal que les organitzacions aprovin protocols nous per garantir l’activitat. “Hem d’intentar adaptar les activitats diàries quan hi hagi situacions de risc. Si l’Es-Alert ens recomana d’estar a casa, en lloc d’aturar l’activitat, hem de fer teletreball”, explica. D’aquesta manera, per exemple, es podia evitar de cancel·lar l’activitat en les universitats, com va passar dimecres.
El Ministeri d’Interior espanyol preveu canvis en l’Es-Alert
Arran dels darrers episodis, el Ministeri d’Interior espanyol, del qual depèn la tecnologia de l’Es-Alert, preveu d’afegir avisos per situacions de menys risc que s’indicarien amb sons no tan estridents i rebutjables per l’usuari. Ho va explicar la sots-directora de Protecció Civil, Imma Solé, en declaracions a 3Cat. L’organisme espanyol ja té l’eina desenvolupada. A més, el Parlament de Catalunya ha aprovat una moció que insta el govern a revisar els protocols per millorar l’activació del sistema per a cercar un equilibri entre l’excés i el defecte.
Solé recordà que el sistema Es-Alert respon a una directiva europea que insta cada país a crear una plataforma d’avisos com aquesta. A l’estat espanyol, la plataforma l’ha creada el Ministeri d’Interior i la gestionen les comunitats autònomes. Segons Solé, és una eina jove –es va començar a provar l’any 2023– i encara té molt desenvolupament, com ara la gradació d’alertes menys estridents. És una opció que seria molt útil sobretot en col·lectius vulnerables, com ara en persones afectades per malalties mentals. Segons Solé, és un col·lectiu que preocupa perquè aquesta mena de so els pot afectar greument.
