03.03.2026 - 19:50
Diguem-ho de seguida. El tret més destacat del mercat laboral català, el mes de febrer, és que ha augmentat la xifra de desocupats. Però la xifra no ha crescut en tres dels quatre sectors principals de l’economia: només en els serveis –i sobretot la gent que cerca feina per primera vegada– han engreixat les files dels registres. És un fet força insòlit, que, com és lògic, afecta majoritàriament els joves que s’incorporen al mercat. Segons el Departament de Treball, per grups d’edat, la desocupació creix entre els joves (+7%, 1.530 més), però el fet que no hagi disminuït tampoc entre el col·lectiu de 25 anys i més (+0,2%, 509 més) ha originat un augment important i poc habitual en aquest mes de l’any.
El resum és que la desocupació ha augmentat, fonamentalment per joves que volen treballar i que s’han apuntat a les llistes del registre laboral. Així, doncs, d’alguna manera, aquesta pujada de la desocupació no és tant una conseqüència de la destrucció de llocs de feina, com de la no-absorció de nova mà d’obra que vol treballar. Un fet ben curiós, però també ben conegut: mentre els empresaris s’exclamen que no troben gent per a treballar, els joves tampoc no troben empresa on prestar els serveis. N’hem parlat moltes vegades, però aquest mes es reflecteix de manera diàfana en les xifres. Cal fer notar que el fenomen no té tanta força a la resta de l’estat espanyol. L’augment de 2.000 treballadors sense feina a Catalunya al febrer contrasta amb el total de 3.500 a tot l’estat. És a dir, gairebé sis de cada deu nous desocupats de l’estat són d’aquí.
Això hauria de ser una preocupació afegida, perquè fa que, en termes interanuals, la reducció de la desocupació registrada a Catalunya es torni a moderar, fins al -2,1%, és a dir, 7.068 desocupats menys que un any abans (-150.000 a tot l’estat espanyol). És un ritme de descens clarament a la baixa i que fa que la taxa del conjunt de l’estat espanyol gairebé el tripliqui. Per què continua aquesta diferència tan alta de ritmes de fa tants mesos? Fa temps que ens ho preguntem, però no sembla tenir una resposta fàcil. El fet és que, tot i que també mostra una lleu moderació en la intensitat, el ritme de baixada a l’estat espanyol és del -5,8%.
El Departament de Treball destaca el fet positiu (diria que l’únic) que Catalunya registra la desocupació més baixa en un mes de febrer d’ençà del 2008, amb 327.253 persones. La dada és correcta, però no hauria de fer oblidar la realitat anterior. El secretari de Treball, Paco Ramos, ha dit aquest matí: “Amb la prudència que ens caracteritza, i més en aquest context internacional en què ens trobem, pensem que el nostre mercat de treball es comporta de manera robusta i amb un creixement sostingut que és de lloar.” Evidentment, no es referia a la desocupació, sinó a l’afiliació a la Seguretat Social. Però la valoració global em sembla molt optimista. Massa.
Tanmateix, és cert: l’afiliació ha anat força millor, en primera instància. El Departament de Treball ho defineix així: “Al febrer, la mitjana d’afiliacions a la Seguretat Social a Catalunya ha arribat a 3.850.359, la xifra més alta registrada en un mes de febrer des de l’inici de la sèrie històrica, el 2004. En relació amb el mes anterior i, com és habitual al febrer, la mitjana d’afiliacions s’ha incrementat d’un 0,6% (23.564 més); aquesta taxa és la mateixa que la registrada el 2024 i el 2025.” No diu, en canvi, que de l’octubre al gener hi va haver una pèrdua de 56.000 afiliats, cosa que vol dir que al febrer hem recuperat menys de la meitat dels que s’havien perdut aquests darrers mesos. Per això dic que la xifra s’ha de mirar amb una certa perspectiva. No ens podem mirar el febrer i prou.
A més, en termes comparatius interanuals, també creixem per sota de la mitjana estatal (+2% i +2,3%). Això vol dir que generem menys feina que l’estat espanyol. Amb una mica més de detall, mirant les altres comunitats autònomes, les afiliacions augmenten a tot el territori. El País Valencià encapçala el creixement (+3,5%), seguida de Múrcia (+3%) i la Comunitat de Madrid (+2,9%). En l’altre extrem, Extremadura és la que registra un increment més discret (+0,5%), seguida del País Basc (+1%). Tampoc en aquest apartat no podem estar gaire contents dels resultats assolits.
Les patronals alerten de l’evolució del mercat laboral. El Foment del Treball adverteix d’una desacceleració preocupant amb problemes estructurals que frenen la competitivitat. Concretament, quant a l’afiliació, tot i que en termes mensuals Catalunya destaca com la comunitat amb un augment més elevat d’afiliats (23.564), dins l’estat espanyol recorda que “aquest augment no compensa la pèrdua d’ocupació d’aquests darrers tres mesos”. I reitera que el nostre mercat de treball afronta envits estructurals de gran profunditat, “com l’augment de l’absentisme, els nivells de productivitat per ocupat, el desajust entre l’oferta i la demanda de perfils professionals i la dificultat creixent per a cobrir determinades vacants”.
La PIMEC també ha manifestat preocupació. El secretari general de l’organització, Josep Ginesta, ha dit: “En un mes que tradicionalment acostuma a haver-hi una reducció de la desocupació, les dades mostren un comportament negatiu, tant en termes mensuals com anuals, fet que genera preocupació i, tot i que s’explica per múltiples causes, apunta a un símptoma de fons.” I sobre el creixement dels desocupats sense feina anterior, ha afegit: “Estimem que aquesta dada pot provenir del decalatge entre la inscripció obligatòria de les persones que volen cursar FP dual i la realització del contracte.” I ha acabat dient: “Creiem que, amb les polítiques públiques que es promouen i es fomenten, no es donen els missatges adequats per a orientar la gent cap al mercat de treball.”
La directora de l’Àrea de Treball de la PIMEC, Sílvia Miró, ha destacat la manca d’agilitat en el mercat i ha posat en relleu la durada en la permanència en la desocupació. “293.323 aturats del mes de gener encara ho són al febrer –ha dit–, xifra que representa una taxa de permanència en el registre del 90,2%.” Miró ha detallat que la durada mitjana de la desocupació és actualment de 9,6 mesos.
En definitiva, un mes de febrer que no ha estat bo al mercat de treball, malgrat el que diuen les autoritats. La baixada interanual del ritme de creixement dels afiliats i del corresponent a la caiguda dels desocupats són dos fets que preocupen de fa mesos i no canvien de tendència, fins a col·locar-se per sota dels ritmes del mercat de l’estat espanyol. Alguna cosa no fem gaire bé, encara que, oficialment, sembli que tot sigui oli en un llum.
