Els oncòlegs avisen que cada vegada detecten més casos de càncer de còlon en pacients de menys de 50 anys. Tot i que l’increment encara no es reflecteix clarament en els registres poblacionals, en la pràctica clínica ja és una realitat. La cap de la Unitat de Tumors Digestius de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, Elena Élez, explica que fa vint anys aquests diagnòstics eren anecdòtics i ara n’apareixen gairebé cada setmana.

El càncer colorectal continua essent el més freqüent entre homes i dones i el risc augmenta sobretot a partir de 50 anys. Tanmateix, els especialistes observen que cada vegada arriben més pacients joves a la consulta. Segons Élez, això també comporta dificultats en el diagnòstic, perquè sovint aquests pacients han de passar per unes quantes visites abans no es detecti la malaltia.

És el cas de Meritxell Jané, a qui van diagnosticar un càncer de còlon amb 37 anys després de mesos amb símptomes i diagnòstics equivocats. El tumor ja era localment avançat i més tard va fer metàstasi. Després d’anys de tractaments –cirurgies, quimioteràpia, radioteràpia i immunoteràpia–, d’ençà del 2017 la malaltia es troba en remissió.

Els especialistes reconeixen que part de l’augment es pot deure al fet que la Vall d’Hebron és un centre de referència que rep casos de tot arreu. Amb tot, insisteixen que també l’observen en la població de referència i que es tracta d’una tendència real.

Segons dades del centre, els diagnòstics en adults joves han augmentat prop d’un 40% respecte d’abans de la pandèmia. Élez apunta que aquest increment encara trigarà a reflectir-se en les estatístiques oficials, perquè en epidemiologia sovint els canvis es detecten abans a la consulta que no pas als registres.

Les causes de l’augment no són clares. La majoria de tumors en pacients joves no s’expliquen per factors hereditaris ni tampoc per hàbits de vida poc sans. De fet, molts afectats tenen estils de vida actius. Per això, els investigadors estudien uns altres factors, com ara el microbioma, l’ús d’antibiòtics o determinades exposicions ambientals, a més de possibles alteracions en l’envelliment de l’epiteli del còlon.

Un altre problema és que, com que es tracta d’una malaltia associada a l’edat, sovint no se sospita en persones joves. Això fa que el diagnòstic arribi tard: un 70% dels pacients de menys de 50 anys té el tumor avançat quan és detectat. Els especialistes recomanen d’anar a la consulta amb símptomes com ara pèrdua de pes inexplicable, cansament, anèmia i sagnats.

Un cribratge pendent d’ampliar-se a més edats

Quant al cribratge, actualment s’adreça a persones d’entre 50 anys i 69 amb una prova de sang oculta en femta cada dos anys. S’ha decidit d’ampliar-lo fins a 74 anys, però encara no hi ha consens a l’hora de rebaixar l’edat d’inici a 45. Élez considera que abans cal demostrar que la mesura tindria un impacte real.

Els experts insisteixen que la prioritat és augmentar la participació en el programa actual, que es manté per sota del 50%, lluny del 65% recomanat per les guies europees. Recorden que aquest cribratge no sols permet de detectar el càncer precoçment, sinó també de prevenir-lo, perquè possibilita extirpar pòlips abans que evolucionin.

Finalment, els especialistes subratllen la importància de la prevenció d’ençà de la infància amb hàbits sans, com ara una alimentació equilibrada i activitat física regular.