12.09.2025 - 21:40
|
Actualització: 12.09.2025 - 21:44
The Washington Post · Aaron Wiener
Berlín, Alemanya. Les respostes automàtiques de correu electrònic, tan típiques del mes d’agost, han anat desapareixent amb l’arribada de setembre. Els cartells de “tancat per vacances” han desaparegut dels aparadors i les portes dels restaurants. Després d’un estiu dedicat colonitzant les platges del sud d’Europa, els alemanys tornen a la feina. Això semblaria, si més no.
La fi de les vacances i el començament del curs ha fet recuperar els ritmes de la vida quotidiana a les ciutats i pobles despoblats d’Alemanya, però el país continua enfrontant-se un dilema econòmic i, fins i tot, existencial: tot i la reputació d’Alemanya com a nació industriosa i disciplinada, els ciutadans del país –ras i curt– no treballen prou.
Les xifres són realment impactants: de les trenta-vuit economies avançades de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), Alemanya ocupa l’últim lloc en el rànquing d’hores treballades l’any.
Per a un país que, ara fa tan sols una dècada, imposà estrictes mesures d’austeritat als treballadors del sud d’Europa –els mateixos treballadors que la premsa alemanya s’acostumà a demonitzar com a mandrosos i autocomplaents–, les dades delaten poc menys que una crisi d’identitat de proporcions nacionals. Segons dades de l’OCDE, el grec mitjà treballà 1898 hores l’any passat; el portuguès mitjà, 1716; l’italià mitjà, 1709. L’alemany mitjà, en canvi, treballà tan sols 1331 hores.
No es tracta tan sols d’una qüestió d’hàbits laborals: l’economia alemanya també ha caigut molt per darrere de la dels països veïns. La setmana passada, la desocupació a Alemanya superà els tres milions de persones per primera vegada en deu anys, i la taxa de desocupació –tot i romandre per sota de la mitjana europea– ha augmentat de forma constant al llarg dels darrers anys.
L’economia alemanya s’ha contret de forma consecutiva al llarg dels darrers dos anys; Carsten Brzeski, economista cap de la divisió alemanya d’ING, remarca que l’economia alemanya continua essent més petita que no el 2019, l’any immediatament anterior a la pandèmia. Les economies d’Espanya i Grècia, paral·lelament, registraren un creixement de més d’un 2% l’any passat.
“Espanya creix més de pressa”, afirma Steffen Kampeter, director general de la Confederació d’Associacions d’Empresaris Alemanys i antic diputat del parlament alemany. “Grècia creix més de pressa. Països que havíem menystingut com a economies de baix rendiment ara rendeixen a un nivell alt; som nosaltres qui rendim per sota de les expectatives en matèria de creixement”.
La davallada de les hores treballades pels alemanys també s’ha convertit en una qüestió de gran actualitat política.
“En aquest país hem de treballar més i, sobretot, de forma més eficient”, declarà el canceller alemany, Friedrich Merz, en el seu primer discurs després d’assumir el càrrec, aquest maig. També advertí contra els experiments per a escurçar la setmana laboral, i afegí: “Amb una setmana de quatre dies no podrem mantenir la prosperitat en aquest país”.
Els alemanys no tan sols gaudeixen de llargues vacances: segons dades de Techniker Krankenkasse, l’asseguradora mèdica més gran d’Alemanya, també s’agafen una mitjana de dinou dies de baixa mèdica l’any. Els experts atribueixen la xifra –un augment substancial respecte a la mitjana de setze dies registrada abans de la pandèmia– a un canvi cultural, més que no pas a un problema de salut pública.
“No crec que hi hagi raons de pes que ens ajudin a entendre per què els alemanys semblen tenir molt més mala salut que els habitants d’altres països de renda alta”, afirma Jonas Jessen, que estudia el mercat laboral del país al Centre de Ciències Socials de Berlín.
La qüestió tornà a l’ull de l’huracà el mes passat, arran de la publicació als mitjans de comunicació del cas d’una professora d’una escola de formació professional a l’estat de Renània del Nord-Westfàlia, al nord-oest d’Alemanya, que duia d’ençà del 2009 de baixa per malaltia, sense haver deixat de cobrar el salari íntegre en cap moment.
“Això no és sostenible; ha de canviar”, afirma a The Washington Post Michael Kretschmer, el ministre-president de l’estat de Saxònia i influent vice-president de la Unió Demòcrata Cristiana (UCD) de Merz. I afegeix: “La feina a temps parcial no pot convertir-se en la norma”.
Kretschmer afirma que, a Saxònia, la infermeria i l’assistència sanitària s’han vist especialment afectades per la reducció de la jornada laboral, i que cada augment salarial sembla traduir-se en una disminució de les hores treballades. “Hem de convertir-nos en l’estat on es treballen més hores, no pas menys”, diu.
Per descomptat, treballar menys té els seus avantatges. “Hi ha vida més enllà de la feina”, diu Christopher Sitzmann, un estudiant de dret de 27 anys, mentre compra en un Decathlon a Berlín a primera hora de la tarda de divendres. “M’agrada l’esport. Per això soc ací, per a comprar equipament per a la natació. Ja he sortit de la feina”.
Kampeter, tanmateix, afirma que la mentalitat dels alemanys pel que fa a l’equilibri entre la vida laboral i la vida personal s’ha decantat excessivament a favor de la vida personal. “Hi ha la percepció errònia que es pot tenir una bona vida sense treballar”, afirma.
Faeze Haddadi, de 34 anys, es traslladà a Berlín ara fa quatre anys de l’Iran. Explica que tant ella com el seu marit esperaven trobar-se amb un país de treballadors extremadament industriosos.
“No teníem ni idea de quantes hores treballava la gent ací, i pensàvem que potser hauríem de treballar més de valent, i durant més hores”, explica Haddadi, que diu que ha tingut dificultats per a trobar feina a Alemanya, mentre menja amb la seva filla en una terrassa d’un centre comercial de Berlín. “Però sembla que ací la gent no sent gaire pressió per a treballar”.
El gran culpable de la reducció de les hores treballades a Alemanya, segons els experts, no és la mandra, sinó les forces estructurals les que dificulten que molts alemanys –i especialment les dones– treballin a temps complet.
Les dones alemanyes, de fet, són molt més propenses a treballar a temps parcial que no la mitjana europea. Segons l’oficina de dades de la Unió Europea, un 48% de les dones alemanyes actives treballaven a temps parcial el 2023, una xifra que augmenta a un 65% en el cas de les mares però que cau a poc més d’un 10% en el cas dels homes.
La taxa d’ocupació equivalent a temps complet –una mesura que descompta el pes dels treballadors a temps parcial en les estatístiques laborals– fou d’un 61% per als homes alemanys l’any passat, però tan sols d’un 44% per a les dones alemanyes. Es tracta d’una de les bretxes més grans de la Unió Europea, segons dades de l’Institut Europeu d’Igualtat de Gènere.
Moltes escoles i llars d’infants alemanyes tanquen a primera hora de la tarda, cosa que dificulta que ambdós pares treballin a temps complet. Jessen, en aquest sentit, explica que la tradició i les normes culturals han empès les dones a assumir la majoria d’aquesta càrrega.
La Guerra Freda obrí una bretxa entre Alemanya Occidental i Alemanya de l’Est pel que fa a l’ocupació materna. “A Alemanya Occidental, a les mares que treballaven se’n deia ‘mares corbs’, i se les considerava males mares”, explica Jessen. A l’est, per contra, la llei exigia que ambdós pares treballessin, i les llars d’infants i els serveis de cura i atenció a la infància estaven àmpliament disponibles des d’una edat molt primerenca. Encara avui dia, dècades després de la reunificació del país, les mares de l’antiga Alemanya de l’Est són més propenses a treballar a temps complet que no pas les mares de l’antiga Alemanya Occidental.
Els experts no acaben de posar-se d’acord sobre què caldria per a persuadir els alemanys a treballar més. La gran majoria coincideixen a assenyalar que l’augment de la disponibilitat dels serveis de cura infantil, i l’allargament dels horaris d’obertura dels centres existents, seria d’ajuda. Però els dirigents empresarials, com ara Kampeter, també demanen de retallar regulacions i burocràcia i de fomentar la immigració.
Jessen, per contra, insta Berlín a aplicar solucions tècniques senzilles, com ara abolir la declaració conjunta de la renda per als matrimonis en favor de la declaració individual, cosa que permetria a moltes mares alemanyes de treballar més hores a un tipus impositiu més baix. Un estudi, explica, revelà que oferir a les dones casades la possibilitat de fer la declaració de la renda a títol individual augmentaria l’oferta de mà d’obra alemanya en l’equivalent a mig milió de llocs de treball a temps complet. No obstant això, Jessen reconeix que implementar un canvi com aquest seria difícil des del punt de vista polític, atès que el públic i els dirigents polítics el percebrien com a “antifamiliar”.
Molts dirigents, tant empresarials com sindicals, consideren decebedores les propostes implementades fins ara pel govern Merz per a instar els alemanys a treballar més hores.
Els tres últims governs alemanys, diu Kampeter, “semblen haver cregut que posposar la recerca de solucions era una bona solució política”. I afegeix: “Nosaltres no hi estem d’acord, amb això”.
En moltes empreses alemanyes, tanmateix, la tendència sembla encaminar-se cap a treballar menys hores, no pas més.
L’any passat, quaranta-cinc empreses alemanyes adoptaren –de forma experimental i durant sis mesos– una setmana laboral de quatre dies, tot oferint als treballadors la possibilitat de treballar menys hores a canvi del mateix sou. Els resultats foren majoritàriament positius, i tant la productivitat per hora com la satisfacció laboral dels treballadors augmentà. Una volta transcorregut el període de prova, la majoria de les empreses que participaren en l’experiment anunciaren que adoptarien la setmana de quatre dies indefinidament.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
