10.01.2017 - 16:01
BERLÍN, 10 (EUROPA PRESS)
L’expresident alemany Roman Herzog, que va estar al capdavant del país del 1994 al 1999 i va ser el primer mandatari alemany elegit després de la reunificació del país, ha mort als 82 anys víctima d’una greu malaltia, segons ha informat la Presidència alemanya.
Herzog va tenir un començament difícil en la Presidència, perquè l’Assemblea Federal, que es reuneix amb l’únic propòsit d’elegir el cap de l’Estat, va haver de fer tres votacions per tirar endavant el seu nomenament.
Herzog va ser la segona opció que van defensar els parlamentaris de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), que al principi van presentar el ministre de Justícia de Saxònia, Steffen Heitmann, que va ser finalment descartat per unes polèmiques declaracions sobre l’Holocaust, segons informa la cadena Deutsche Welle.
Tot i les dificultats inicials, Herzog va aconseguir donar la volta a la situació amb els que s’oposaven a la seva designació. “Intentaré fer el possible per liderar aquesta administració de tal manera que lamentaran no haver-me donat el seu vot”, va assegurar després de ser elegit.
Nascut a la ciutat bavaresa de Landshut el 1934, Herzog va desenvolupar la seva carrera professional a l’àmbit acadèmic en un primer moment, i es va unir a la CDU el 1970, convertint-se en membre actiu tres anys després.
Més tard va ser elegit jutge del Tribunal Constitucional de Karlsruhe, una institució en la qual va treballar del 1983 al 1987, quan va passar a ser president de la Cort abans de convertir-se, l’any 1994, en el setè president d’Alemanya.
L’actual president d’Alemanya, Joachim Gauck, ha elogiat la figura d’Herzog, del qual ha dit que era “una distingida personalitat” amb una “valentia avantguardista”. “Amb perícia, saviesa i basant-se en l’enorme experiència de vida, va defensar el nostre país i la seva Constitució”, ha afirmat Gauck.
Per la seva banda, la cancellera, Angela Merkel, ha dit que Alemanya ha perdut un expresident “molt popular” que va exercir un lideratge marcat pel seu “estil propi i inimitable”. “Amb Roman Herzog, els alemanys hem perdut no només un expresident molt popular sinó també un patriota que va servir el nostre país en molts àmbits”, ha afirmat.
El ministre d’Exteriors, Frank-Walter Steinmeier, ha dit d’Herzog que era “un gran constitucionalista, polític i estadista”. Herzog ha estat molt elogiat a l’estranger per la seva forma d’afrontar el paper d’Alemanya en la Segona Guerra Mundial.
El 1994 va demanar perdó pels crims de guerra comesos pel règim nazi, en una cerimònia pública per recordar els 50 anys de l’aixecament de Varsòvia. “Demano perdó per tot el que els va fer Alemanya”, va afirmar a la capital polonesa l’1 d’agost del 1994, un missatge que va ser elogiat per les autoritats poloneses i per líders de la resta del món.
Amb el suport de tots els partits polítics, Herzog va fixar el 27 de gener com el Dia del record de l’Holocaust, coincidint amb la data en què va ser alliberat el camp de concentració d’Auschwitz l’any 1945.
