Una reserva estratègica de raviolis, l’arma inusual amb què Alemanya vol preparar-se per a la guerra a Europa

  • Després d'augmentar la despesa militar i potenciar el reclutament de soldats, el govern alemany proposa ara d'expandir la reserva estratègica d'aliments arran de la possibilitat d'un conflicte a gran escala

VilaWeb
Vista d'un carretó al passadís d'un supermercat (fotografia: Heute.at).
11.09.2025 - 21:40
Actualització: 11.09.2025 - 21:43

The Washington Post · Kate Brady i Aaron Wiener

Berlín, Alemanya. Tancs? A la cinta de muntatge. Míssils? Demanats. Raviolis? Encara cuinant-se.

Alemanya es prepara per a una guerra que espera no haver de lliurar mai. Arran de l’agressió russa, el govern alemany s’ha compromès a fer que el país sigui kriegstüchtig (literalment: ‘a punt per a la guerra’) el 2029, l’any en què les autoritats alemanyes creuen que Rússia hauria pogut enllestir els preparatius per a atacar un estat membre de l’OTAN.

El primer pas fou revisar les normes de despesa i deute per a permetre que el govern destinés més recursos a defensa. El país també treballa en el desenvolupament d’una indústria armamentística pròpia, i ha engegat una important campanya de reclutament militar que probablement inclourà el restabliment –d’una manera o altra– del servei militar obligatori.

El següent element de la llista? Una reserva estratègica de raviolis.

Aquests darrers mesos, el ministre d’Agricultura i Alimentació d’Alemanya ha demanat d’incloure més menjars preparats a la reserva estratègica d’aliments nacional. El pla és crear “una reserva nacional de productes preparats que es puguin consumir immediatament després d’escalfar-los”, com ara raviolis i llentilles enllaunades.

“La situació de seguretat en què ens trobem ara ens hauria de fer reflexionar a tots”, declarà fa poc el ministre alemany d’Agricultura, Alois Rainer, al pòdcast Berlin Playbook del setmanari Politico. “Per a mi, el proveïment d’equipament militar no és l’única variable que cal tenir en compte: la seguretat alimentària també és clau.”

Durant dècades, la reserva estratègica d’aliments d’Alemanya ha consistit, principalment, en aliments bàsics sense processar, com ara cereals i llentilles seques. Però Rainer creu que aquests aliments trigarien massa temps a preparar-se en cas d’una emergència.

Rainer ha remarcat sovint que una reserva estratègica d’aliments no seria d’ús tan sols en cas de guerra, sinó també en crisis com ara desastres naturals o bé accidents nuclears. La situació que més preocupa els responsables polítics alemanys i l’opinió pública del país és la d’un hipotètic atac rus contra Europa.

Tot i haver estat objecte de molta ironia a la premsa alemanya, la proposta de crear una reserva nacional de raviolis també posa en relleu els greus riscs geopolítics que planen sobre Europa en un moment com aquest.

En els vuitanta anys transcorreguts d’ençà de la Segona Guerra Mundial, Alemanya ha adoptat una posició geopolítica eminentment pacifista. Però ara el risc imminent d’una guerra –i la por que els Estats Units no acudeixin a la defensa d’Europa– ha obligat la classe política del país a repensar de dalt a baix aquest plantejament estratègic. La majoria dels esforços del govern s’han centrat en el rearmament i la preparació militar, però el debat sobre els raviolis evidencia que el fantasma de la guerra –tal com demostra el cas ucraïnès– afecta gairebé tots els aspectes de la vida quotidiana.

“El nostre enfocament ha canviat: quan parlem de capacitats defensives, no ens referim tan sols a l’aspecte militar”, diu Florian Weber, cap d’operacions de Technisches Hilfswerk, l’organització federal alemanya de protecció civil que coordina l’assistència tècnica en casos d’emergència i catàstrofes.

“L’objectiu últim també és de protegir la població”, diu Weber. “Perquè crec que l’exemple de la guerra a Ucraïna mostra que, si bé les capacitats militars són molt importants, també és crucial que l’estat demostri que la protecció civil pot continuar proporcionant serveis bàsics [en cas de conflicte]”.

Tot i que la idea de renovar la reserva estratègica d’aliments ha estat molt ben rebuda a Alemanya, alguns escèptics adverteixen que la proposta d’eixamplar-ne la llista d’aliments i incloure-hi menjar pre-cuinat no és exempta de problemes: el menjar pre-cuinat té una vida útil limitada, i renovar-lo periòdicament té costs logístics i financers considerables.

Les reserves estratègiques d’aliments nacionals no són res de nou: la d’Alemanya, de fet, existeix d’ençà de la dècada dels seixanta, tot i que sovint ha passat desapercebuda. L’any 2016, quan el ministre d’Interior, Thomas de Maizière, aconsellà als alemanys que mantinguessin una reserva d’emergència d’aliments i aigua a casa, molts el titllaren de catastrofista o d’alarmista.

Després d’una pandèmia, amb el record de l’escassetat de paper higiènic i de pasta dels primers dies de confinament encara fresc, aquesta mena de recomanacions es veuen avui dia amb una llum molt diferent. Una guia del govern alemany insta les llars del país a emmagatzemar provisions de menjar per a tres dies pel cap baix, i si pot ser per a deu; també insta a emmagatzemar medicaments bàsics, espelmes, una ràdio de piles i més articles essencials.

Alguns veïns d’Alemanya també demanen als seus ciutadans d’emmagatzemar certs productes d’emergència, tot i que el contingut d’aquestes recomanacions sol variar segons l’esquema de prioritats nacional de cada país.

A Suïssa, per exemple, una proposta del Consell Federal del 2019 per a eliminar tota la reserva de cafè del país aixecà tanta polseguera que fou desestimada. Noruega aconsella de tenir a mà pastilles de iode per a protegir-se de la radiació en cas d’emergències nuclears, com també cartes i jocs de taula per a passar l’estona.

Tanmateix, l’aprovisionament d’aliments –i de més subministraments– no és sinó una petita part de l’envit de preparar-se per a la guerra. A començament d’aquest estiu, el màxim responsable de protecció civil d’Alemanya afirmà que el país havia d’ampliar urgentment la seva xarxa de refugis. Dels dos mil búnquers de l’època de la Guerra Freda tan sols en queden 579, amb una capacitat total de 478.000 persones (és a dir, un 0,5% dels 83,5 milions d’habitants d’Alemanya). Finlàndia, per contra, compta amb uns 50.000 refugis, amb capacitat per a acollir un 85% dels seus 5,6 milions d’habitants.

“A Alemanya hem cregut durant molt de temps que la guerra no era una possibilitat per a la qual haguéssim de preparar-nos. Això ha canviat”, declarà aquest estiu Ralph Tiesler, director de l’Oficina Federal de Protecció Civil i Assistència en Catàstrofes d’Alemanya, al diari Süddeutsche Zeitung.

Ara, l’oficina de Tiesler proposa de reconvertir estacions de metro, soterranis i garatges subterranis en refugis, segons que explica un portaveu a The Washington Post. També treballa en l’elaboració d’un catàleg digital de refugis.

Les autoritats alemanyes demanen col·laboració als ciutadans. “Acumuleu prou provisions per a deu dies, si és possible”, demanà Tiesler en declaracions al Süddeutsche Zeitung. “Fins i tot tenir provisions per a tan sols 72 hores pot ser molt útil.”

Recomanem

Fer-me'n subscriptor