27.03.2026 - 21:40
Bloomberg · Thomas Seal
Mentre Trump continua amenaçant d’annexionar el Canadà als Estats Units, un grup petit –però creixent– de votants a la província canadenca d’Alberta està decidit a escindir-se del país.
La qüestió de la independència podria arribar a les urnes enguany, en forma de referèndum. En cas d’independència, Alberta es convertiria en una nació sense litoral de 5 milions d’habitants i amb una de les reserves de petroli més grans del món.
Actualment, la independència d’Alberta continua essent una possibilitat més aviat remota. Però si els partidaris se’n sortissin, les conseqüències per a la resta del Canadà podrien ser nefastes.
Les exportacions de petroli de la província són un dels grans asos a la màniga del primer ministre canadenc, Mark Carney, en la guerra comercial amb Trump, i també un dels grans salvavides de l’economia canadenca, altament dependent dels Estats Units. La riquesa petroliera d’Alberta també serveix de coixí econòmic per a les províncies menys pròsperes del país, cosa que molts habitants de la província no veuen amb bons ulls.
Aquest ressentiment ha estat, de fet, un dels grans motors de la campanya de recollida de signatures que demana d’organitzar un referèndum d’independència aquest octubre mateix. Perquè el procés tiri endavant, els organitzadors tan sols n’han d’aplegar 177.732, un 6% de la població en edat de votar de la província. Es tracta d’una xifra tan baixa que fins i tot molts dels detractors del moviment independentista donen per fet que la mesurà prosperarà.
Trump ha parlat sovint de convertir el Canadà en el cinquanta-unè estat dels EUA i els dirigents del moviment independentista d’Alberta han afirmat que s’havien reunit amb membres del govern Trump, sense revelar mai amb qui. Alguns dels partidaris de la independència es mostren a favor d’unir-se als Estats Units, encara que la qüestió de l’annexió no apareixerà a la papereta d’un hipotètic referèndum.
Sigui com sigui, la causa de la independència ha agafat prou volada per a captar l’atenció tant de Carney com de la primera ministra d’Alberta, la conservadora Danielle Smith. El novembre passat, tots dos van tancar un acord que va obrir la porta a la construcció de nous oleoductes per a exportar el cru extret a la província, com a part d’un acostament més ampli entre Òttawa i el govern de la província.
El partit de Smith, tanmateix, és un dels grans responsables que la qüestió de la independència sigui tan a prop de passar per les urnes.
Smith, ex-presentadora televisiva i lobbista, va adobar el terreny cap a un possible plebiscit reduint dràsticament la xifra de signatures que calen per a convocar un referèndum i ampliant-ne el temps de recollida. La majoria dels votants conservadors d’Alberta donen suport a la independència o, si més no, s’hi mostren receptius. Smith també ha estat la responsable d’haver convocat el referèndum del 19 d’octubre, en què la qüestió de la independència podia acabar apareixent a les butlletes juntament amb nou propostes més, la majoria de les quals vinculades a la immigració.
La província –caracteritzada per grans prats i muntanyes escarpades– s’ha considerat durant molt de temps una regió amb identitat pròpia i sovint se la compara amb Texas, un territori amb una extensió semblant. Molts residents expressen contrarietat per la subordinació a Òttawa, a uns 2.700 quilòmetres de distància de la província, i clamen contra la redistribució de la riquesa a l’est del país i contra les traves imposades pel govern a l’explotació de les seves reserves de petroli, les quartes més grans del món després de les de Veneçuela, l’Aràbia Saudita i l’Iran.
Aquesta “alienació de l’oest”, el terme que els independentistes d’Alberta sovint empren per a descriure la desafecció amb el govern federal canadenc, es va agreujar durant el mandat de l’ex-primer ministre Justin Trudeau, que va endurir les lleis ambientals canadenques. La producció i l’exportació de petroli a la província van continuar augmentant durant el seu mandat, però no prou de pressa segons el parer de molts habitants de la província. Alberta continua essent la província més rica en termes de renda per càpita del país i els seus treballadors guanyen més que no pas el canadenc mitjà, però la distància s’ha anat escurçant aquests darrers anys.
El suport a la independència continua essent minoritari a Alberta. En un sondatge publicat fa poc per Leger, tan sols un 21% dels enquestats donava suport a la independència del Canadà, i un 4% a la idea de passar a formar part dels EUA. Uns altres sondatges publicats enguany situen el percentatge de suport a la independència lleugerament per sobre d’aquest 21%.
Les xifres poden semblar baixes, però l’opinió pública pot ser voluble en el cas dels referèndums. La majoria de sondatges del Brexit van coincidir a pronosticar que el Regne Unit no votaria en favor de sortir de la UE. De fet, un sondatge d’un any abans situava el suport a la causa del Brexit en un 22%.
Alguns independentistes, mentrestant, festegen el govern nord-americà, a desgrat dels nacionalistes canadencs. El principal grup pro-independència, l’Alberta Prosperity Project (Projecte per la Prosperitat d’Alberta), diu que s’ha reunit amb representants de la Casa Blanca. L’advocat del grup, Jeffrey Rath, declara a Bloomberg que Washington estudia la viabilitat d’una línia de crèdit de 500.000 milions de dòlars per a ajudar el nou estat d’Alberta a resistir la pressió d’Òttawa.
El primer ministre de la província de la Colúmbia Britànica, veïna d’Alberta, ha qualificat de traïció l’acostament entre l’independentisme d’Alberta i la Casa Blanca. Però caldrà veure fins a quin punt l’aliança amb Washington podria resultar contraproduent: un 71% dels habitants d’Alberta té una opinió desfavorable de Trump, segons un sondatge publicat fa poc.
En una entrevista a Bloomberg al gener, Rath va declarar: “Cap de nosaltres pretén passar a formar part dels Estats Units.” La web de l’advocat, no obstant això, defensa explícitament els “avantatges” d’integrar-s’hi. I Rath també ha defensat la idea en unes quantes intervencions a la cadena nord-americana Fox News.
Al gener, el moviment independentista va organitzar l’acte més multitudinari d’ençà que va començar la campanya de recollida de signatures, tot aplegant unes 4.000 persones a Calgary. A l’acte, Rath es va referir a Carney –que es va criar a Edmonton, la capital de la província– com un aliat dels Illuminati i va afirmar que el seu partit pretenia de “destruir la nostra cultura i els nostres fills”.
Els contraris a la independència, en paral·lel, també s’han començat a organitzar. Thomas Lukaszuk, ex-vice-primer ministre de la província, va organitzar l’any passat una campanya de recollida de signatures en defensa de romandre al Canadà: en va aconseguir més de 400.000.
Els grups indígenes de la província, per la seva banda, han denunciat el govern de la província per haver permès que la campanya de recollida de signatures per a un referèndum tirés endavant. Els tractats que codifiquen la relació dels grups indígenes amb el govern federal es van signar anys abans que Alberta s’unís a la confederació del Canadà, el 1905, per la qual cosa al·leguen que el grup no té dret d’interferir-hi.
Així i tot, la qüestió de la independència ha originat un cert neguit entre la comunitat empresarial d’Alberta. Prop d’un del 28% de les empreses d’Alberta asseguren que el debat sobre la independència els ha impactat i un 92% d’aquestes qualifiquen l’impacte de negatiu, segons un sondatge publicat al febrer per les Cambres de Comerç d’Alberta.
Deborah Yedlin, directora executiva de la Cambra de Comerç de Calgary, esmenta el cas del Quebec, on la tensió entre el moviment independentista i el govern federal va empènyer empreses com ara Sun Life a abandonar Mont-real i traslladar-se a Toronto els anys setanta. Els votants del Quebec van acabar refusant la independència en el referèndum del 1995, però per un marge molt estret: tan sols un 1%.
Després d’aquella votació, el Tribunal Suprem del Canadà va dictaminar que qualsevol intent d’escindir-se unilateralment de la resta del país era il·legal, segons la legislació canadenca, però va matisar que la resta del país hauria de negociar els termes de la independència amb la província escindida en cas que un referèndum d’independència obtingués una majoria clara a favor.
Naheed Nenshi –cap del Nou Partit Democràtic d’Alberta, de tendència progressista– acusa Smith d’haver comès el mateix error que l’ex-primer ministre britànic David Cameron amb el Brexit. Cameron, partidari de romandre a la UE, va ser el responsable de convocar el referèndum, que va acabar perdent: deu anys més tard, l’ex-primer ministre viu allunyat de la primera plana política i la seva nèmesi electoral, Nigel Farage, encapçala els sondatges al Regne Unit.
“Quan aquestes coses es posen en marxa, costa molt de controlar-les”, sentencia Nenshi.
Robert Tuttle, Josh Wingrove i Cedric Sam han contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
