Albares diu que l’oficialitat del català a la UE “avança” i que s’aconseguirà “tard o d’hora”

El ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, ha dit que les converses del govern espanyol amb alguns països europeus avancen per aconseguir l’oficialitat del català a la Unió Europea. “No puc posar-hi una data, però puc dir que tard o d’hora el català, com també l’èuscar i el gallec, seran llengües oficials a Europa”, ha explicat en una entrevista avui a Catalunya Ràdio.

Ha demanat discreció sobre la qüestió de l’estatus del català a la UE i ha revelat que hi havia “reunions tècniques a uns quants nivells” amb països que “n’han tingut dubtes”. Ha recordat que el català era una llengua parlada per més de deu milions de persones, més que alguns dels idiomes que ara són oficials a les institucions europees, i ha assegurat que aconseguir-ne l’oficialitat representava “un torcebraç gairebé diari” per a ell.

Albares ha criticat que partits espanyols –com el PP, tot i no esmentar-lo explícitament– hagin maniobrat per mirar de blocar l’oficialització fent servir els estats governats per formacions conservadores del seu grup europeu: “Em dol, perquè és anar contra espanyols.”

Veneçuela i la qüestió internacional

Quan li han preguntat per la situació a Veneçuela arran del segrest del president Nicolás Maduro pels EUA, Albares ha dit que era “contrari al dret internacional” i que “la pau mai no arriba per mitjà de la violència i les accions unilaterals”. L’estat espanyol, ha dit, es mostra disposat a “acompanyar” aquest procés, tot i que no ha detallat com.

El ministre ha explicat que Veneçuela havia alliberat tres ciutadans amb doble nacionalitat les darreres 24 hores: un home que ha decidit de restar al país, una dona que avui dimarts volarà cap a l’estat i una altra dona que “rumia si restar a Veneçuela o volar a Espanya”.

Grenlàndia i la integritat territorial de Dinamarca

Com que el president nord-americà, Donald Trump, insisteix a annexar Grenlàndia als EUA, Albares ha dit que aquest territori “és part de la integritat territorial de Dinamarca” i ha mostrat “tota la solidaritat” als ciutadans grenlandesos: “El futur de Grenlàndia només el poden decidir els grenlandesos i els danesos.”

Tot i que se sospita que rere els interessos dels EUA hi ha els recursos naturals de Grenlàndia, l’administració nord-americana apel·la a qüestions de seguretat per a defensar la possible annexió de l’illa. Albares ha dit que la defensa de l’Àrtic l’havien de proposar els països nòrdics, que coneixen la zona, i que si ho feien rebrien el suport de la resta de membres de l’OTAN.