Alarma per l’augment de paparres: què hem de fer si ens en pica una?

Alarma social per la proliferació de paparres. Aquests darrers dies, uns quants experts han alertat de l’augment del nombre d’exemplars de l’espècie hyalomma lusitanicum. Ja se n’han localitzades a cent un municipis. Un estudi avançat pel diari La Vanguardia diu que se n’han detectat a setanta municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona i la demarcació de Tarragona en mostratges fets el 2023 i el 2024, que s’afegeixen als trenta-un ja localitzats el 2022.

Arran d’aquest alarmisme creixent, la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Olga Pané, en unes declaracions a Catalunya Ràdio, ha negat rotundament que siguin un problema de salut pública. “Voldria tranquil·litzar la gent, que continuï passejant per les muntanyes i fent activitats al bosc”, ha dit. A més, ha explicat que és poc freqüent que piquin persones i que, si és el cas, transmetin malalties. Malgrat això, ha reconegut que n’hi ha més i ha explicat que l’àrea de Medi Natural, els ajuntaments i les diputacions en fan un seguiment.

Una paparra fixada al cos generalment no causa dolor. De fet, és ben freqüent que la picada no faci cap mal o solament una petita lesió a la pell. Però algunes poden estar infectades amb organismes patògens i transmetre’ls mentre s’alimenten. Això pot originar malalties en les persones, com ara l’encefalitis transmesa per paparres, la febre botonosa, la malaltia de Lyme, la febre recurrent, la tularèmia, la babesiosi o la febre hemorràgica de Crimea-Congo.

Els experts coincideixen a dir que la millor manera de prevenir les malalties transmissibles per paparres és evitar-ne la picada. Però, com hem d’actuar en cas que ens en piqui una? Hem d’anar a cal metge? Us resolem tots aquests dubtes a continuació.

Què hem de fer si ens pica una paparra?

1. Extreure-la com més aviat millor

Com que la majoria de les malalties transmeses per les paparres requereixen que s’adhereixi i ingereixi sang durant unes quantes hores abans de la infecció, és molt important d’extreure-la com més aviat millor.

Aquesta extracció, preferiblement, l’ha de fer un professional sanitari. Ara, si no pot ser, us donem unes recomanacions importants a tenir en compte.

• És important d’evitar els remeis tradicionals, com ara l’aplicació d’oli, alcohol, petroli o calor.
• Cal fer servir unes pinces romes i de punta fina. Si no en teniu d’adequades podeu desenganxar-la amb els dits fent servir uns guants fins.
• Heu d’evitar d’aixafar-la o trencar-la.
• Per a extreure-la, cal subjectar-la fermament tan a prop com sigui possible de la pell i estirar-la suaument cap amunt, sense forçar però de manera contínua.
• Eviteu de fer tracció o rotació per treure-la.
• Sobretot, no grateu la zona de la ferida.

2. Netejar la ferida

Quan ja ens hem desempallegat de la paparra, és important de netejar bé la ferida. No cal cap producte especial, sinó simplement aigua i sabó. Això sí, és important de dedicar-hi uns quants minuts perquè tot quedi ben net.

Quan la ferida sigui neta, els metges recomanen d’aplicar algun antisèptic, com ara povidona iodada, clorhexidina o simplement alcohol. Abans d’acabar, cal rentar-se bé les mans.

Cal anar a cal metge si ens pica una paparra?

En la majoria dels casos, no hem d’anar a la consulta mèdica, perquè hi ha molt poques possibilitats de contreure una malaltia a conseqüència d’una picada. Ara, si durant el mes següent a la picada hi ha febre, erupció a la pell o algun altre malestar, sí que cal anar al centre de salut de més a prop i explicar que us va picar una paparra. En aquest cas, és important que informeu el personal mèdic de quan i on us va picar.

Com prevenir les picades de les paparres?

Tot i que l’època de més activitat de les paparres va de la primavera a la tardor, especialment a l’estiu, algunes també són actives durant l’hivern, sobretot en zones càlides.

On abunden més és als boscs i paratges rurals, on habiten també més animals silvestres i a més, hi ha les condicions ambientals adequades de vegetació, llum i humitat perquè desenvolupin el seu cicle vital. Per això, és important de circular pel mig dels camins i evitar el contacte amb zones amb vegetació espessa, amb herba alta i fullaraca.

Les paparres acostumen a ser a terra o a l’herba, esperant que passi un animal per a enganxar-s’hi i alimentar-se’n. També es poden trobar en explotacions ramaderes, estables, gosseres i zones urbanes cobertes d’herba, com ara parcs i jardins, generalment associades a la presència d’animals domèstics. L’ésser humà no és l’hoste preferit de cap espècie de paparra. Per tant, sempre hi interaccionarà accidentalment.

Bona part de les picades de paparra passen en sortides a la natura. Per a evitar-les és important de posar-se roba adequada, amb màniga llarga i pantalons llargs. I val més que porteu roba de color clar perquè farà més fàcil de comprovar si teniu cap paparra a sobre.

Així mateix, cal evitar les sandàlies o el calçat obert i procurar de fer servir sempre botes tancades amb mitjons, mirant que cobreixin la part inferior dels pantalons.

En cas d’aplicar repel·lents, cal assegurar-se que són autoritzats i seguir sempre les indicacions d’ús de l’etiqueta o fullet explicatiu. A més, s’ha d’evitar que tinguin contacte directe amb mans i mucoses i no aplicar-los sobre ferides. Tampoc no s’han d’aplicar a infants menors de dos anys. En cas de dubte, consulteu el pediatre.

Si aquestes sortides són amb un animal de companyia, cal aplicar-li un producte antiparasitari extern autoritzat que repel·leixi les paparres. Consulteu-ho amb el veterinari.

Un cop a casa, és important de revisar-se de dalt a baix per detectar possibles picades. Cal inspeccionar el cap, el coll, els plecs corporals –com ara aixelles, engonals, darrere els genolls, etc.–, dins les orelles i fora, dins el melic i al voltant de la cintura. Cal parar una atenció especial als infants, que és més possible que hagin entrat en contacte amb zones on pot haver-hi aquests insectes.

De la mateixa manera, cal examinar els animals de companyia i l’equipament emprat perquè poden arribar a casa enganxades a la roba o als animals, i després enganxar-se a una persona. Finalment, renteu sempre la roba amb aigua calenta, perquè l’aigua freda no les mata.

Si treballeu en oficis relacionats amb la natura o en contacte amb animals, cal emprar guants i roba protectora, i també controlar les possibles infestacions tant en els animals com en els espais on es troben.