30.03.2026 - 15:29
|
Actualització: 30.03.2026 - 17:01
La crisi a Air Canada s’ha precipitat arran de la polèmica pel missatge de condol del director general, Michael Rousseau, difós després de l’accident mortal del 22 de març a l’aeroport de LaGuardia, a Nova York, en què van morir dos pilots, un dels quals quebequès. El vídeo, pronunciat gairebé íntegrament en anglès –amb solament un bonjour i un merci en francès–, va desencadenar una onada d’indignació al Quebec, on es va interpretar com una manca de sensibilitat cap a les famílies afectades i un nou episodi de menyspreu envers el francès en una empresa obligada legalment a garantir el bilingüisme.
Air Canada Board of Directors announces the retirement of President and Chief Executive Officer: https://t.co/VV4AfVmeUG
//
Le Conseil d'administration d'Air Canada annonce le départ à la retraite du président et chef de la direction : https://t.co/m7WbxGRChj pic.twitter.com/JlccCMt7wK— Air Canada (@AirCanada) March 30, 2026
La reacció política i institucional va ser immediata i transversal. L’Assemblea del Quebec va aprovar per unanimitat una moció exigint la dimissió de Rousseau i dirigents del govern i partits de l’oposició van denunciar que el cas evidenciava una desconnexió persistent entre les grans corporacions canadenques i la realitat lingüística del país. També es va recordar que Air Canada era sotmesa a la llei de llengües oficials, que obliga a oferir serveis equivalents en anglès i francès, una exigència que, segons les crítiques, no s’ha complert ni tan sols en un context de dol.
La polèmica, a més, s’inscriu en una trajectòria prèvia. Rousseau ja havia estat objecte de controvèrsia el 2021 quan va afirmar que havia pogut viure a Mont-real durant anys sense parlar francès, tot i comprometre’s aleshores a aprendre’l. Cinc anys després, el seu nivell lingüístic continua essent molt limitat, cosa que ha reforçat la percepció d’una manca de voluntat real i ha incrementat la pressió sobre la direcció de la companyia.
En aquest context, i amb l’erosió reputacional creixent, Air Canada ha optat per forçar la sortida del director general, que es mantindrà en el càrrec de manera transitòria fins a la retirada. Més enllà del cas concret, l’episodi ha tornat a mostrar la tensió de fons al Canadà d’ençà de fa dècades: el reconeixement efectiu d’una llengua minoritzada en aquest estat com a llengua plenament igual en les institucions i en els centres de poder econòmic.
