Sense aigua, bruta i amb tot de restes de procedència dubtosa. Així es troba la piscina il·legal del xalet que el periodista Pedro J. Ramírez va comprar el 1999 a la Costa dels Pins, a Son Servera. I així es pot veure a tot el món en un capítol d’una sèrie de telerealitat que acaba d’estrenar la plataforma Netflix. En realitat, la protagonista de l’episodi és l’ex-dona de Pedro J. Ramírez, la dissenyadora Ágatha Ruiz de la Prada, que es va quedar la propietat després de la separació de la parella el 2016. És una casa de la qual diu que ha gaudit molt, però ara sembla que l’ha avorrida i la vol vendre per comprar-ne una altra a Mallorca mateix.

Es desprèn de la intervenció d’Ágatha Ruiz de la Prada a la sèrie L’agence, traduïda al castellà amb el títol de Negocio familiar, que emet Netflix. La sèrie mostra el dia a dia de la família francesa Kretz, que té una agència immobiliària i es dedica a vendre i comprar propietats exclusives i d’ultraluxe.

D’una casa meravellosa…

Ruiz de la Prada participa en el novè episodi de la sisena temporada que s’acaba d’estrenar. Contacta amb l’agència perquè, segons que diu, vol deixar aquesta casa on ha estat immensament feliç. En la seqüència es veu com rep Louis Kretz a la porta i l’acompanya fins a la mansió, que té unes vistes magnífiques a la mar i una decoració minimalista i plena de color. Parlen en francès i Netflix ha subtitulat la conversa a trenta-cinc idiomes, entre els quals no hi ha el català. En una posada en escena semblant a totes les de la sèrie, es combinen imatges en què la protagonista parla a càmera amb unes altres en què estableix un diàleg amb el venedor. En aquest cas, la dissenyadora explica que com que el terra és de rajoles blanques, s’ha de rentar molt sovint i en resumeix els colors: blanc i fúcsia.

…al malson de la piscina

A continuació, tot allò que havien estat somriures es transforma en tensió quan, literalment, diu:

“Ha estat la millor casa del món i tenia una piscina bellíssima, era meravellosa i ara és un malson.” En aquest moment diu al venedor que la hi vol mostrar. A les imatges, algunes fetes amb dron [en podeu veure les captures], s’observa Ruiz de la Prada i l’agent tot baixant per unes escales cap a la zona més pròxima a la mar i ja es comença a intuir-ne l’estat ruïnós.

A vista d’ocell es veu la silueta tan coneguda, en forma de ronyó, de la piscina il·legal, i també la mar, que és ben arran, perquè és construïda damunt les roques, en una franja dita de domini públic terrestre. És a dir, ocupa privadament un espai públic.

Però això ella no ho diu. I comença a esplaiar-se amb Louis Kretz:

“Era una piscina meravellosa i era perfectament legal, perquè es va construir abans de la llei de costes, i tenia tots els permisos del món, però es va transformar en una qüestió política. Els independentistes van començar molts processos i van donar tants problemes, que ara ha esdevingut un lloc per a fer-hi compost.”

La càmera es recrea en l’estat ruïnós de la piscina per justificar l’enuig de Ruiz de la Prada i mostra com, certament, tot el terra és ple de pinassa, branques i tota mena de brutícia. Hi ha els orificis de les preses de fons, de la instal·lació elèctrica per a la il·luminació, i es nota com la pintura blava s’ha començat a espellofar. Fins i tot, al costat de l’escala interior, s’hi veu un caiac de color blau.

Contra els independentistes

Llavors, Ágatha Ruiz de la Prada rebla el clau contra els independentistes i diu iradament: “I finalment, destruirem la piscina. Espero que en quedin contents.”

Louis Kretz, sense tenir en compte el context de tot plegat ni que la piscina ocupa un espai públic, diu: “Quina pena, us cercaré una altra casa amb una piscina bonica.” I, en un altre pla, Ruiz de la Prada mira a càmera i diu que pretén trobar una casa d’un preu semblant a aquesta per a quedar-se més o menys igual.

En tot el seu al·legat, la dissenyadora, que va ser la companya del periodista Pedro J. Ramírez durant trenta anys, obvia totes les sentències judicials que han declarat il·legal tota la instal·lació feta aplanant i encimentant una zona de roques vora la mar –la terrassa, l’embarcador i la piscina–, cosa que implica la privatització de l’espai públic. Tampoc no diu que el litigi ha durat anys perquè ella i la seua família hi han interposat un recurs i un altre per a evitar d’arribar a la situació actual.

L’ordre de demolició

La difusió d’aquest episodi del programa de telerealitat ha coincidit amb l‘ordre emesa pel Govern de les Illes Balears d’enderrocar la piscina, la terrassa i l’embarcador. Es tracta d’aplicar una sentència de l’Audiència espanyola que diu, a més, que si no es destrueix, s’aplicaran sancions. Per tant, aquest “destruirem la piscina”, que Ruiz de la Prada diu com si es tractés d’una decisió personal, queda desmentit per la realitat. El mateix dia que es comunicava l’ordre del govern espanyol, es va saber que Pedro J. Ramírez havia demanat formalment l’enderrocament de les instal·lacions per a complir la sentència.

Mecenes de Gaudí

No és l’únic moment en què Ágatha Ruiz de la Prada carrega contra els independentistes. En una altra seqüència del capítol, el venedor li proposa de comprar-ne una a Santa Ponsa, oberta a la mar i valorada en 17,5 milions d’euros. La mansió, de construcció molt moderna, té una piscina molt allargada just penjant damunt el penya-segat, a molts metres d’altura sobre la mar. Quan la dissenyadora la veu, diu: “Aquesta piscina és molt a prop de la mar, a veure si els independentistes grimparan pels arbres i arribaran fins ací dalt.” Louis Kretz li respon, lacònic: “No ho crec, perquè és molt amunt, però entenc que estiguis traumatitzada per la piscina.”

Com que aquella casa no li agrada, el venedor la du a veure un fora vila de construcció recent. A Ruiz de la Prada no li fa el pes, perquè ella busca alguna cosa vora la mar. Així i tot, diu: “En la meva família, l’arquitectura és molt important, van ser mecenes de Gaudí.”

Una concessió no renovada i molts plets

La casa i el xalet de la Costa dels Pins es van construir l’any 1974, quan un membre de la família Calvo Sotelo va obtenir una concessió per a fer-hi un embarcador, una terrassa i una piscina en una zona de domini públic marítim terrestre. Quan Pedro J. Ramírez va comprar la casa, la concessió estatal no s’havia renovat i, per tant, aquella zona havia tornat al govern espanyol. El govern de Jaume Matas a les Illes va fer com si no hagués passat, però l’any 2005, el diputat d’ERC Joan Puig i uns altres activistes mallorquins van entrar al recinte, amb la qual cosa el conflicte es va fer públic.

Els intents de legalització de la piscina fets pel govern espanyol presidit per Mariano Rajoy van fracassar. L’any 2013, el Tribunal Suprem espanyol va confirmar que la piscina havia de ser d’ús públic, però el govern espanyol va ampliar l’ús privat de la piscina per a Pedro J. Ramírez fins el 2074. Llavors, els activistes van començar el procés de bell nou sol·licitant un expedient a Costes i van tornar a denunciar el cas a l’Audiència espanyola, que va dictaminar que la instal·lació ocupava zona pública, cosa que el Suprem va confirmar en una sentència del 2022. Dos anys després, l’Audiència espanyola en va ordenar la demolició forçosa, cosa que desarma la presumpta voluntarietat que Ágatha Ruiz de la Prada expressa al capítol de la sèrie.

Una sèrie d’èxit

L’agence és una sèrie d’èxit de Netflix disponible en 190 països. A França consideren que la família Kretz ha canviat el concepte del luxe immobiliari perquè s’ha especialitzat a comprar i vendre propietats inabastables per a qualsevol ciutadà normal. L’èxit que té només s’explica com un fet aspiracional. Els propietaris de l’agència són un matrimoni que té quatre fills: els tres grans es dediquen al negoci; i al petit, segons que mostren aquesta darrera temporada, l’han enviat a Madrid perquè aprengui castellà i es familiaritzi amb el mercat immobiliari de la capital espanyola, perquè hi volen estendre el negoci.

Als primers capítols es limitaven a fer transaccions a l’estat francès, però la popularitat de la sèrie els ha ajudat a fer créixer un negoci que ja té branques a la Costa Brava i a les Illes, a més de la Costa del Sol andalusa. De fet, Louis Kretz, l’agent d’Àgata Ruiz de la Prada, s’ha instal·lat a Barcelona i al capítol final es veu com es casa en un castell de la Costa Brava.

La família Kretz, que passa l’estiu a Menorca, ja ha dit que cerca propietats exclusives a l’illa per als seus clients més sofisticats.