18.09.2025 - 21:40
The Washington Post · Tobi Raji i Rick Noack
Els talibans han blocat la connexió a internet per fibra òptica en una província del nord de l’Afganistan, segons que informà aquest dimarts un funcionari del govern afganès. La mesura ha deixat desenes de milers de ciutadans sense accés a internet i ha dificultat les telecomunicacions, l’educació telemàtica i la difusió de notícies.
La connexió a internet a la província afganesa de Balkh ha quedat blocada “per prevenir vicis”, segons que ha declarat Attaullah Zaid, portaveu del governador talibà de Balkh, en un comunicat publicat a X.
“A partir d’ara, no hi haurà accés a internet per cable [de fibra òptica], i totes les connexions han estat tallades”, digué Zaid.
L’internet mòbil, no sempre disponible en algunes zones de la província, sembla que no ha quedat afectat pel blocatge.
Els afganesos també han informat de problemes de connectivitat a les províncies de Kandahar i Herat, segons els mitjans de comunicació locals.
Els talibans –que governen l’Afganistan segons la seva interpretació, extremadament estricta, de la llei islàmica– no han respost a les preguntes de The Washington Post.
El blocatge d’internet sembla que ha agafat per sorpresa els funcionaris del govern afganès a la província de Balkh. Ho explica un funcionari regional, que accedeix a parlar amb The Washington Post amb la condició de mantenir l’anonimat perquè no està autoritzat a parlar amb la premsa. Tot i que ell i més funcionaris del govern encara poden comunicar-se mitjançant connexió mòbil, l’home explica que el preocupen les informacions –pendents de confirmar– que la prohibició podria estendre’s a més províncies.
El blocatge d’internet podria significar un revés majúscul per a l’educació femenina al país.
Per a moltes dones afganeses, internet ha estat una via d’escapament enmig de les restriccions, com més va més draconianes, imposades pels talibans d’ençà que recuperaren el poder al país, l’any 2021.
Els talibans han prohibit a les dones rebre educació més enllà dels dotze anys i els han imposat restriccions considerables a la llibertat de moviment, entre moltes més prohibicions.
En resposta, moltes dones han optat per apuntar-se a classes telemàtiques. Unes altres han provat d’aprendre idiomes estrangers amb l’ajuda de llibres electrònics, o bé s’han endinsat en el món de les criptomonedes amb l’esperança d’independitzar-se econòmicament. I n’hi ha que s’han lliurat a YouTube per provar de suavitzar el tancament dels cinemes i dels gimnasos per a dones o la prohibició de reproduir música.
Prop d’una quarta part de les nenes i dones afganeses que fan els cursos d’educació telemàtica impartits per Afghan Female Student Outreach, una organització de voluntaris sense ànim de lucre, s’han vist afectades pel tancament d’internet.
“Érem en procés de fer arribar ordinadors i connexió wifi a les estudiants matriculades a les nostres classes, i ara mateix no tinc ni idea de com podran continuar estudiant, com a estudiants universitàries a temps complet, sense connexió”, explica Lucy Ferriss, presidenta de la junta directiva de l’organització, que afegeix que l’augment sobtat del tràfic d’internet mòbil ha alentit enormement la velocitat de la connexió mòbil.
Una estudiant del programa de preparació per a la universitat de l’organització, que accedeix a parlar amb The Washington Post amb la condició d’anonimat per por de represàlies, diu que no ha pogut pujar els seus treballs a l’aula virtual, ni tampoc participar en les classes. L’estudiant, que explicava que cursava segon de medicina quan els talibans tornaren al poder, té previst de fer el Test of English as a Foreign Language (TOEFL), que moltes universitats estrangeres demanen com a requisit d’admissió, el mes vinent. Però els centres on es fa l’examen del TOEFL a la regió també s’han quedat de cop i volta sense internet, cosa que li impedeix de fer la prova a temps.
“Estic molt frustrada”, reconeix. “Com se suposa que podré fer classe?”
Aquests darrers mesos, els talibans ja havien donat alguns indicis de voler endurir el control sobre la xarxa d’internet del país. En entrevistes amb The Washington Post l’any passat, alguns youtubers afganesos lamentaren l’enduriment sobtat de la censura i l’augment de les restriccions al país.
“Per descomptat que volem filtres que reflecteixin els nostres valors islàmics, però són cars d’implementar, i ara com ara els diners escassegen”, declarà l’any passat Zabihullah Mujahid, portaveu en cap del govern afganès, a The Washington Post, i afegia que el règim volia evitar que els afganesos perdessin el temps a les xarxes.
Alhora, el règim talibà també ha endurit les restriccions sobre la compra de targetes SIM per a la telefonia mòbil: a partir d’ara, qualsevol ciutadà que en compri una haurà d’identificar-se amb un document d’identitat, tot i que fins ara podia comprar-ne de manera anònima.
El blocatge de l’accés a l’internet també podria ser el resultat de la pugna pel poder entre els dirigents talibans de línia dura a la ciutat de Kandahar i els funcionaris del règim a Kabul, de tarannà més pragmàtic.
La pressió de Kandahar per a endurir els controls sobre internet ja havia donat lloc a algunes mesures repressives; l’any passat, per exemple, el règim imposà restriccions a la difusió d’imatges que mostressin “éssers vius”. No obstant això, els funcionaris talibans de moltes províncies sovint han menystingut aquesta mena de prohibicions, cosa que ha alimentat la creença generalitzada –tant entre els afganesos com entre els observadors internacionals– que el règim continuava dividit internament.
Però per als qui depenen d’internet per treballar o estudiar, una prohibició a escala provincial podria tenir un impacte dràstic, per molt que hi hagi unes altres faccions talibanes s’hi oposin.
“Les coses són com més va més difícils, d’ençà que vam començar a operar [a l’Afganistan], i el blocatge d’internet multiplica per cent aquestes dificultats: la xarxa és, en essència, l’única manera que tenim d’impartir classe”, diu Ferriss. “Farem tant com podrem, però si no podem impartir classes per internet, les coses es complicaran molt.”
Haq Nawaz Khan ha contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
