Afectats del cas BPA impulsen una petició perquè el govern d’Andorra desclassifiqui documents

Un grup d’afectats per la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA) ha començat a coordinar una petició formal perquè el govern i les autoritats del país desclassifiquin i facin públics els documents que, el 2015, van conduir a la caiguda de l’entitat. El moviment sorgeix en paral·lel a les informacions procedents de Madrid, on el govern espanyol ha anunciat que impulsarà la desclassificació de documentació vinculada a l’operació Catalunya i als contactes entre organismes espanyols i el FinCEN nord-americà.

Els promotors consideren que la transparència és ara indispensable. Afirmen que, si l’estat espanyol avança cap a l’obertura d’informes que fins ara havien estat secrets, Andorra també hauria de revisar i alliberar la documentació que conserva sobre aquells mesos en què es va precipitar la intervenció bancària. Recorden que centenars de famílies, empleats i clients continuen sense saber exactament quines maniobres van precedir el tancament i com es van prendre les decisions.

“La ciutadania té dret a saber què va passar amb els seus diners”

Els afectats subratllen que el procés “no té un ànim de confrontació, sinó reparador”, i que solament la transparència pot ajudar a restituir la confiança institucional, financera i judicial. Per això consideren “just i necessari” que hi hagi llum sobre les circumstàncies que van envoltar la intervenció, incloent-hi les relacions diplomàtiques, polítiques i policíaques mantingudes aquells anys entre Andorra i Espanya.

Segons expliquen fonts coneixedores del procés, hi ha un element jurídic rellevant que fins ara havia passat força desapercebut: una clàusula del conveni per evitar la doble imposició, signat el gener del 2015 entre els governs d’Andorra i d’Espanya. La clàusula estableix que, malgrat la data d’entrada en vigor, les sol·licituds d’informació fiscal es poden fer sobre exercicis anteriors, emparant-se en l’acord de cooperació fiscal del 2010. Aquest detall, que apareix al final del conveni, és interpretat avui com una peça clau per entendre el context d’intercanvi d’informació que es produïa en el moment de la intervenció de BPA, i que podria ser especialment rellevant si s’acaben desclassificant documents espanyols dels anys 2012–2015.

Una demanda que torna a l’esfera pública

Aquesta iniciativa es produeix en un moment en què la causa judicial a Andorra per l’operació Catalunya continua avançant, encara que lentament. La possible arribada de nova documentació desclassificada de Madrid podria tenir un impacte directe sobre aquesta querella, que investiga la ingerència d’altes autoritats espanyoles en afers interns andorrans. Els impulsors de la petició insisteixen que Andorra ha d’exercir plenament la seva capacitat d’escrutar el passat, sobre la base del dret a la veritat, i que només la transparència institucional pot reparar un episodi que encara projecta ombres sobre el sistema financer i sobre la confiança ciutadana.