15.12.2022 - 11:06
|
Actualització: 15.12.2022 - 13:57
Cop de la justícia europea al govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que presideix Ada Colau. L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Maciej Szpunar, ha determinat que no es pot limitar el nombre d’autoritzacions de vehicles de transport amb conductor (VTC), com són Uber i Cabify, per a garantir la viabilitat econòmica dels serveis del taxi. Això, diu, és una violació de la llibertat d’establiment, el dret dels ciutadans de la Unió Europea d’exercir activitats econòmiques a tot el territori de la Unió.
La decisió de Szpunar no és vinculant, però sol coincidir amb la sentència final del TJUE, de manera que els seus veredictes se solen interpretar com un avançament d’allò que dictaminarà la justícia europea. El cas ha arribat al TJUE arran d’una pregunta del Tribunal Suprem espanyol.
El primer tinent de batlle, Jaume Collboni, preguntat per la resolució de l’advocat general del TJUE ha admès preocupació però ha recordat que no és una sentència de cap tribunal. El primer tinent d’alcaldia d’Economia ha defensat que Barcelona té dret a decidir el seu model econòmic i ha advertit que no serà un territori on les grans plataformes digitals “depredin” la seva economia. “Feliçment vam aconseguir aquest acord, i el que farem és defensar-lo fins on faci falta”, ha dit.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona va establir la norma que només es podia concedir una llicència de VTC per cada trenta llicències de taxi, un sector que denunciava competència deslleial d’Uber i Cabify. Tanmateix, el fet que el nombre de llicències de taxi hagi estat estable els darrers trenta-cinc anys és un argument suficient perquè l’advocat general de la UE consideri que s’hagi impedit als nous actors que entren en mercat de les VTC d’accedir a les autoritzacions.
Malgrat que el transport local de passatgers no està subjecte a l’amortització de la Unió Europea, cosa que significa que els estats membres tenen llibertat d’intervenir i regular aquest mercat, avisa que cal respectar la llibertat d’establiment. I, segons el seu punt de vista, tant el requisit d’autorització com la relació 1/30 constitueixen una violació de la llibertat d’establiment.
El dret d’una empresa d’establir-se a qualsevol territori de la Unió Europea es pot restringir per un motiu d’interès general. Ara, per l’advocat general la viabilitat econòmica dels taxistes no ho és pas. Considera qüestionable que el servei del taxi pugui considerar-se com un servei d’interès econòmic general i dubtós que els operadors d’aquest servei compleixin una obligació de servei públic. A més, suggereix que si la intenció és establir un sistema adequat de transport local privat, seria més útil d’ampliar l’oferta amb l’admissió de més VTC.
L’advocat general de la UE no veu, en principi, cap problema a l’hora de justificar l’exigència d’una autorització addicional per gestionar el transport local, sobretot si afecta el trànsit i la contaminació. Ara, diu que no es poden fer requeriments que dupliquin els controls ja efectuats en uns altres procediments, ni en el mateix estat membre ni en cap altre. En canvi, diu que no hi ha cap argument a favor de la relació 1/30 i pregunta per què els serveis de taxi i els de VTC estan subjectes a règims jurídics diferents si satisfan la mateixa demanda i si, com diu el Suprem espanyol, competeixen entre ells.
El Tribunal Suprem espanyol va fer la consulta al TJUE arran d’una diferència de criteri amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que havia avalat la restricció a les llicències VTC en un recurs de Prestige & Limousine, una filial de Cabify.
