04.09.2025 - 10:37
|
Actualització: 04.09.2025 - 11:12
L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha avalat l’aixecament de la immunitat europarlamentària al president Carles Puigdemont, a Toni Comín i a Clara Ponsatí, eurodiputats de Junts la legislatura passada (2019-2024). Maciej Szpunar ha publicat aquest matí la seva opinió no vinculant sobre la decisió del Parlament Europeu del març del 2021 de retirar-los la protecció parlamentària a petició del Tribunal Suprem espanyol, que els volia jutjar per sedició, malversació i desobediència en el cas de l’1-O. Tots tres ho van impugnar i van denunciar unes quantes irregularitats en el procediment. Però Szpunar opina que l’eurocambra va actuar de manera imparcial i equitativa sense pretendre perjudicar “l’activitat política” dels eurodiputats.
Els demandants ja no són eurodiputats –Comín perquè no pot agafar l’escó–, però la controvèrsia continua a Luxemburg. De fet, Szpunar proposa al TJUE que declari el sobreseïment del recurs per part de Puigdemont i Ponsatí, atès que considera que ja no hi tenen “interès”. Amb tot, l’advocat general s’ha pronunciat sobre el fons de la demanda perquè sí que veia interès en la situació de Comín, que va ser elegit membre de l’eurocambra en aquestes darreres eleccions europees, del 2024, “tot i que el seu nom no s’inclogués a la llista de candidats electes a Espanya notificada” al Parlament Europeu, recorda Szpunar.
A partir d’aquest posicionament, el TJUE emetrà una sentència aquests mesos vinents, però es pot desmarcar del que digui Szpunar.
El cas del suplicatori va generar controvèrsia entre el 2020 i el 2021 en el marc d’un tercer intent d’Espanya d’extradir Puigdemont, Comín i Ponsatí, residents a Bèlgica en aquell moment. Tot el procés a l’eurocambra va ser marcat per la dimensió política del cas i l’expectació mediàtica, atès que en aquell moment la retirada de la immunitat era un pas clau en el camí vers una possible extradició de Puigdemont.
Ara mateix, cap dels tres no és eurodiputat i la seva situació ha canviat. El jutge instructor del Suprem espanyol Pablo Llarena s’ha negat a aplicar l’amnistia a Puigdemont i Comín mantenint les ordres de detenció espanyoles contra ells per malversació. Tot i que continuen vivint a Bèlgica, Llarena encara no ha gosat de reactivar les euroordres.
Ponsatí va tornar de l’exili el març del 2023 arran de la derogació del delicte de sedició. Com que tan sols li restava l’acusació de desobediència, ja no s’exposava al risc d’entrar a la presó. La fiscalia vol que li apliquin l’amnistia, però Ponsatí continua pendent de judici.
Sigui com sigui, Puigdemont i Ponsatí ja no són eurodiputats i, per tant, la futura decisió del TJUE sobre el cas del suplicatori no tindrà implicacions en la seva situació judicial actual. El cas de Comín és més complicat: va guanyar prou vots per a ser eurodiputat, però l’eurocambra no el reconeix com a tal perquè no ha jurat la constitució espanyola.
Un suplicatori controvertit
Davant el tercer intent d’extradició d’Espanya pel referèndum de l’1-O, Puigdemont, Comín i Ponsatí van recórrer al Tribunal General de la UE per impugnar l’aixecament de la immunitat aprovada pel Parlament Europeu el març del 2021.
En el recurs al TGUE tots tres denunciaven que el Suprem no era competent per a emetre el suplicatori i que l’eurocambra no havia gestionat imparcialment el seu cas i, per tant, havia vulnerat el seu dret de ser escoltats i d’accedir a documentació.
Decisió en primera instància
El 5 de juliol de 2023 el Tribunal General de la UE va avalar l’aixecament de la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí. Aquest tribunal de primera instància a la UE va dictaminar que l’eurocambra no podia qüestionar la competència del Suprem per a emetre un suplicatori, tal com al·legaven els de Junts. També va descartar la “manca d’imparcialitat” dels eurodiputats que van gestionar el suplicatori.
Puigdemont, Comín i Ponsatí van recórrer en última instància al TJUE, que s’haurà de pronunciar al respecte aviat.
