19.02.2026 - 08:12
|
Actualització: 20.02.2026 - 10:27
El govern i els Comuns han arribat a un acord definitiu per al pressupost de la Generalitat del 2026, després de superar l’últim escull: la modificació de la llei d’urbanisme, que possibilitarà de prohibir la compra especulativa d’habitatge. Amb el pacte tancat, l’atenció es concentra en ERC, indispensable per a aprovar els comptes al parlament.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, i la presidenta del grup parlamentari dels Comuns, Jéssica Albiach, han signat l’acord a les 11.00 al Palau de la Generalitat.
La negociació s’ha centrat en l’augment de recursos destinats a habitatge, la limitació de les compres especulatives d’habitatge i la millora del transport públic i Rodalia. Segons que han destacat els Comuns, aquestes han estat les principals reivindicacions en què han avançat aquestes darreres setmanes.
Albiach dóna explicacions
Albiach ha fet una compareixença de premsa des de Palau per a donar explicacions sobre l’acord amb el govern. Albiach ha dit que “és un dia històric” i que amb la proposició de llei per a modificar la llei d’Urbanisme “ningú no podrà comprar per especular”. “Podem condicionar a què va destinar l’habitatge i aquesta és la clau de la reforma. Parlem sempre de les zones tensionades, on viu el 90% dels catalans”, ha explicat Albiach.
Segons Albiach, a partir d’ara, si finalment s’aprova l’acord al parlament, els propietaris que tinguin més de tres habitatges en zones tensionades els hauran de posar de lloguer. Albiach ha matisat que la segona residència també comptaria com a primera, perquè segons ella també serveix per a viure. Però a partir de la tercera, sempre que estiguin ubicades en zona tensionada, s’hauran de posar de lloguer i no podran fer-se servir per a especular.
Habitatge i traspàs de més línies de Rodalia
Els Comuns van anunciar ahir un acord per a augmentar d’uns 100.000 euros anuals les ajudes al lloguer a Catalunya fins el 2027, amb l’objectiu d’augmentar aproximadament de 50.000 llars beneficiades cada any.
Quant a Rodalia, el govern s’ha compromès, mitjançant l’empresa mixta Rodalies de Catalunya, a assumir el traspàs de les línies R1, R2 Sud, R3, R4 Nord i R16. Així mateix, ha pres el compromís que la Generalitat executi obres a la xarxa amb comandes de gestió.
Finalment, l’acord inclou l’augment de recursos per a la xarxa de busos interurbans, un xec de 25 euros anuals per a joves per a títols mensuals de transport i un per a anticonceptius. També es preveu el lliurament de 100.000 noves beques menjador els dos anys vinents.
El Sindicat de Llogateres diu que l’acord té limitacions
El Sindicat de Llogateres considera que l’acord entre el PSC i els Comuns sobre la compra especulativa d’habitatge té “limitacions serioses”. En un comunicat, l’entitat celebra que el PSC “s’hagi vist obligat a admetre el que ja és un consens social, que els pisos són per viure-hi, i no per especular”, però considera que cal anar més enllà.
En concret, lamenta que no es preveu “cap mecanisme” per evitar la compra d’edificis sencers per després revendre’ls més cars al cap de poc, i considera que caldria que la mesura no només s’apliqués als grans tenidors, sinó també a les persones que tenen menys de cinc habitatges. El Sindicat de Llogateres creu que en el tràmit parlamentari hi ha temps per evitar que la llei s’aprovi “plena de forats”.
Segons el Sindicat de Llogateres, el text està descafeïnat respecte a l’informe inicial i permet de comprar habitatge per posar-lo a lloguer “en cas que ho facin arrendadors amb menys de cinc propietats”. “La limitació ha de ser clara: només s’ha de poder comprar un pis si és per viure-hi”, diu l’organització.
Així mateix, assegura que “no s’apliquen garanties que donin estabilitat als llogaters i abaixin els preus”. “Si ha de ser realment una llei contra l’especulació, s’ha de garantir que si algú compra un bloc de pisos sencer on viuen llogaters se’ls faran contractes nous amb baixades de preu en aquell moment”, apunta l’organització.
El Sindicat de Llogateres no avala, a més, que la mesura deixi “en mans de cada ajuntament decidir si aplicarà o no la limitació”. “Ja hem vist fins ara com fins i tot els ajuntaments més grans com el de Barcelona no apliquen amb diligència el control de la normativa urbanística”, es queixa el Sindicat.
