Hem tancat el 2025 amb un nou rècord a la UE, segons el laboratori d’idees britànic Ember: el 30% de l’electricitat europea s’ha generat amb energia solar i eòlica i ha superat per primera vegada la generació amb combustibles fòssils (29%). A catorze dels vint-i-set estats membres de la Unió aquestes dues fonts han generat més electricitat que no les centrals de combustibles fòssils. L’energia solar, en concret, és la que ha crescut més: ha produït 369 TWh d’electricitat, un valor un 20% superior al de l’any passat. Si hi sumem l’energia hidràulica i la bioenergia, vora la meitat (48%) de l’electricitat de la UE ha estat generada a partir de renovables. És energia autòctona, però, com va apuntar Ember mateix el mes passat, la Unió no l’aprofita per escalfar les llars. El 35% de les calefaccions domèstiques de la UE empren gas, que en un 90% prové de l’exterior. Aquesta dependència de la importació de gas va ser la principal causa de la crisi energètica que vam tenir arran de la guerra a Ucraïna. Per minimitzar-ho, la UE va substituir el gas rus per gas liquat transportat dels EUA amb vaixell. Ara, amb les pretensions del president Trump sobre Grenlàndia, aquest combustible fòssil torna a esdevenir una font d’inestabilitat econòmica i de feblesa geopolítica europea. L’única manera de disminuir aquesta dependència exterior és adoptar en massa bombes de calor per escalfar-nos, segons els analistes d’Ember. Tot seguit repassem les accions que haurien d’impulsar els governs europeus per fer que l’aerotèrmia fos més atractiva per als consumidors europeus.

Les bombes de calor poden substituir gas importat per electricitat autòctona

Ara mateix la UE es troba en una gran contradicció per l’expansió de l’energia solar i eòlica. Per una banda, té una gran dependència de la importació de gas, un element clau per a l’economia i el benestar actual de les famílies europees. Tanmateix, el preu del gas, especialment el gas liquat transportat per vaixell, és molt sensible a la inestabilitat geopolítica i té un preu de gran volatilitat. Per una altra, la UE bat rècords de generació solar i eòlica, que és estable, barata i produïda domèsticament. Així i tot, no se n’aprofita tot el potencial per a escalfar les llars i, per tant, substituir el gas, cosa que aportaria el mateix benestar, potenciaria l’economia europea i contribuiria a l’estabilitat, tant econòmica com geopolítica.

Com apunten els analistes d’Ember, aquesta dependència del gas exterior exposa la UE a riscs geopolítics i l’afebleix. En contrast amb això, Europa disposa d’una indústria de bombes de calor potent, que domina les vendes al mercat continental en un 60%-70% i representa el 15% de les bombes de calor venudes arreu del món. Segons el laboratori d’idees britànic, l’adopció de l’aerotèrmia no sols permet que les cases s’escalfin amb energia domèstica, sinó que també potencia la indústria europea i la creació de llocs de feina al nostre continent. Tot i aquests avantatges, encara són una minoria les cases que opten per substituir la calefacció de gas per una bomba de calor-aerotèrmia.

Per què no s’adopta en massa l’aerotèrmia a Europa?

Segons Ember, hi ha diversos motius que perjudiquen la instal·lació a gran escala de bombes de calor al nostre continent. Per una banda, hi ha el desconeixement general d’aquesta tecnologia entre la població. Per una altra, la manca d’instal·ladors especialitzats. Tanmateix, per al consumidor, allò que li barra més el pas a l’aerotèrmia és el preu. Si no hi ha un benefici econòmic clar, les llars europees no optaran en massa per les bombes de calor. I ara mateix, sense ajudes públiques, a diversos països el cost operatiu durant la vida útil és més car.

En el càlcul del cost total d’una bomba de calor-aerotèrmia, el primer concepte és el preu de compra i instal·lació. Arreu d’Europa aquest concepte pot variar molt. Per exemple, al Regne Unit és d’uns 12.000 euros, però a Alemanya puja a 30.000, més del doble. Aquestes diferències de preu, segons Ember, són determinades pel cost de la mà d’obra (on hi ha escassetat d’instal·ladors el cost s’encareix) i l’import de l’IVA. En contrast, la instal·lació d’una caldera de gas és d’uns 3.000 euros. Però cal tenir en compte que les bombes de calor són entre dues i tres vegades més eficients energèticament que no les calderes de gas. És a dir, que poden gastar tres vegades menys d’energia, i això pot acabar compensant el sobrecost inicial.

Tanmateix, aquest estalvi en energia no es reflecteix en el rebut: a la UE el quilowatt hora d’electricitat és habitualment entre dues i quatre vegades més car que no el quilowatt hora de gas. Allò que ens estalviem en eficiència ho perdem en el sobrecost de l’electricitat. El problema, segons Ember, és l’estructura de preus actual del rebut de la llum, que considera inadequada, desfasada i perjudicial per a l’adopció de les bombes de calor. Aquest diferencial de preu entre l’electricitat i el gas fa que el cost de funcionament d’una bomba de calor sigui equiparable o, fins i tot, superior al d’una caldera de gas en uns quants països.

Com abaixar el cost de l’electricitat per aprofitar tot el potencial de l’aerotèrmia?

Per tant, reduir el diferencial de preu entre l’electricitat i el gas és clau per a una adopció generalitzada de bombes de calor, amb els beneficis generals associats, tant econòmics, com ambientals i geopolítics. Segons Ember, no hi ha un valor únic d’aquest diferencial per a tots els països que determini quan l’aerotèrmia acaba sortint més barata que una caldera de gas, perquè, com hem vist, el cost d’instal·lació varia molt, com també els imposts i taxes. Però l’Associació Europea de Bombes de Calor (EHPA) considera que la diferència no hauria de ser de més de 2. És a dir, que el kWh d’electricitat hauria de costar, a tot estirar, el doble que el de gas.

La mitjana a la UE és de 2,84, però en països com Hongria o Letònia pot superar un valor de 4. Als Països Catalans, on la indústria del gas fòssil té un pes molt important, la diferència és al voltant de 3, dels més elevats d’Europa. Que aquest valor és clau ho demostren els Països Baixos, que amb un diferencial d’1,4 tenen el triple d’instal·lacions de bombes de calor que no Alemanya, on supera el 3. Com es pot abaixar aquest valor? En primer lloc, cal considerar que els costs no energètics del rebut de la llum poden arribar a significar tres quartes parts del preu que paguen els consumidors europeus. Els analistes d’Ember consideren que els governs tenen un gran marge de maniobra per a abaixar aquests costs i fer molt més competitives les bombes de calor.

L’estructura de preus s’articula de la manera següent. Per una banda, hi ha el cost de l’energia i el subministrament, en què el marge de maniobra és mínim. Aquest cost és determinat pel preu internacional dels combustibles i pel mercat energètic europeu i de cada estat membre. L’energia solar i l’eòlica contribueixen a una baixada d’aquest concepte, però és progressiva i a llarg termini, no pot tenir l’efecte immediat necessari per a impulsar l’adopció de les bombes de calor a curt termini, amb l’excepció de l’autoproducció solar, de les cases que tinguin plaques solars a la teulada. Un segon terme és el cost de la xarxa, que correspon al cost de construcció, manteniment i operació de la xarxa elèctrica o les canonades de gas. Són costs altament regulats. Un tercer terme són els gravàmens i taxes corresponents a polítiques públiques, com ara ajudes a les renovables, moratòries nuclears, bons socials i ajudes al carbó, entre més.

Finalment, hi ha els imposts, que es poden subdividir en dues menes. Per una banda, els que volen desincentivar el consum. Ember considera que aquests imposts tenien sentit quan la producció elèctrica era intensiva en CO2, però actualment no tenen cap raó de ser, perquè el 70% de la producció elèctrica de la UE és lliure d’emissions de CO2. Finalment, hi ha l’IVA, que encareix notablement el rebut de la llum. Segons l’anàlisi d’Ember, en la majoria d’estats membres de la UE els costs de l’energia i el subministrament són al voltant del 50% del rebut que paguen els europeus. De l’altra meitat del rebut, un 25% correspon a imposts, taxes i gravàmens, malgrat que pot variar força entre estats. Ací és on els governs poden actuar i passar de les paraules a accions concretes, especialment en relació amb la càrrega impositiva, que dictaminen directament. Així doncs, una de les mesures de més impacte que proposa Ember és que l’IVA de l’electricitat sigui el mínim del 5% que determina la normativa europea. El govern espanyol ja el va fixar en aquest valor durant la crisi energètica, però després el va retornar al 21% general, que supera la mitjana europea (18%).

Una altra mesura que poden aplicar els governs és eliminar els gravàmens, taxes i imposts del rebut de la llum. Aquí hi hauria dues opcions. La primera seria transferir-los al rebut del gas, que s’encariria. Aquest seria el que tindria més impacte per a reduir la diferència de preus, que baixaria per sota del llindar de 2, perquè fa baixar el preu de l’electricitat alhora que fa pujar el del gas. Tanmateix, apujar el preu del gas pot dur a protestes, tant de les famílies com de la indústria, a banda les pressions polítiques de la indústria del gas. L’altra opció seria transferir l’import obtingut d’aquests imposts a la càrrega impositiva general, de manera que no anessin associats al nostre consum d’electricitat. L’estat espanyol també serveix d’exemple sobre això.

Actualment, a l’estat espanyol el preu del kWh s’encareix d’un 15% pel concepte “Cost d’ajustament per Red Elèctrica Espanyola”, una conseqüència de l’última apagada general. Per protegir la xarxa de noves inestabilitats, el govern espanyol va determinar que hi hagués actives centrals de gas més cares per si de cas. A més, cada rebut de la llum de l’estat espanyol ha de pagar el bo social perquè famílies vulnerables tinguin l’electricitat més barata, en compte d’anar a càrrec del pressupost del ministeri encarregat de les ajudes socials. També s’hi paga un impost de l’electricitat amb un valor del 5%. Tots aquests conceptes podrien anar a càrrec del pressupost general, en la línia que indica Ember. Juntament amb una reducció de l’IVA del 21% al 5%, el rebut de la llum baixaria considerablement, i això reduiria la diferència de cost amb el gas. D’una altra banda, els governs europeus també poden reduir els costs de la xarxa elèctrica. Alemanya els ha abaixats d’un 15%. D’aquesta manera, el pressupost general assumeix una part del cost de la xarxa elèctrica, i no els consumidors directament. Tanmateix, Ember precisa que aquesta última mesura seria la que tindria menys impacte.

Finalment, el sector privat també pot contribuir a abaixar el rebut de la llum i fer més competitives les bombes de calor en relació amb el gas. Per una banda, la digitalització pot permetre d’automatitzar consums segons la variació del preu de l’electricitat. És a dir, que quan l’electricitat sigui més barata s’activin les bombes de calor per escalfar aigua o guanyar temperatura. D’una altra, el sector privat també pot crear tarifes específiques per a aerotèrmia. A Alemanya i el Regne Unit ja hi ha companyies que ofereixen descomptes del 10%-15% en el cost de l’electricitat i fins al 60% en els costs de la xarxa durant determinades hores del dia. Un consumidor que empri l’aerotèrmia durant els períodes especials pot reduir la diferència de cost electricitat-gas a la meitat i, doncs, amortitzar-ne abans el sobrecost de compra i instal·lació.

En conclusió, segons l’anàlisi d’Ember, els governs europeus tenen marge de maniobra per a aprofitar l’oportunitat de les bombes de calor-aerotèrmia per a la UE. Per una banda, aprofitant al màxim la generació d’electricitat autòctona gràcies a una producció creixent de les energies solar i eòlica. Per una altra, disminuint la feblesa geopolítica actual que implica haver d’importar gas dels EUA. D’un punt de vista econòmic, els governs poden substituir la volatilitat del preu del gas liquat per un preu molt més estable de l’electricitat basada en renovables. I també impulsar la indústria europea de bombes de calor i la creació de llocs de feina al continent. Per fer-ho possible, cal que els governs europeus reestructurin els costs inclosos en el rebut de la llum, amb l’objectiu de reduir la diferència de preu entre el gas i l’electricitat i fent que els consumidors vegin més atractiu econòmicament passar-se a l’aerotèrmia i abandonar el gas.