A les municipals del 2020, l’abstenció va aconseguir un rècord històric a l’estat francès, amb només un 44,7% de participació, i un 42,1% a la Catalunya del Nord. La culpa, en aquell moment, va ser del confinament sanitari, que havia tancat a casa els electors, en una votació tradicionalment molt seguida pels habitants de la Catalunya del Nord. Nogensmenys, sis anys més tard, arreu de l’estat, la participació només fou d’un 57,6% dels electors inscrits als municipis. La caiguda electoral era evident, si es comparava amb votacions anteriors. El 1959 un 74,8% dels votants es van desplaçar a les urnes, i el 1977 les municipals van mobilitzar un 78,9% dels electors. Cinquanta anys més tard, el 2014, només un 63,6% dels electors va anar a votar a les municipals a tot l’estat i un 64,5% a la Catalunya del Nord.

Aquesta deserció del vot ciutadà a les eleccions de proximitat que són les municipals ha generat un interès per part de l’institut de sondatges IPSOS. L’institut, especialitzat en estudis socials, va publicar un estudi el 15 de març passat, intitulat “Sociologia de l’abstenció”, en què analitzava les dades recollides arreu de l’estat francès. Les dades d’IPSOS corroboren el sentiment que percebien diumenge passat a Perpinyà els encarregats de gestionar els vots. Al barri del Molí de Vent, al sud de Perpinyà, a l’hora de tancar la mesa electoral, alguns lamentaven que “només s’havia vist jubilats” anar a votar. Al nord, al barri pobre del Baix Vernet, altres es preocupaven perquè s’hi havien desplaçat menys de la meitat dels inscrits.

El sondatge realitzat per l’institut IPSOS presenta dades preocupants per al futur del vot democràtic, amb una deserció massiva de les classes populars i dels fogars econòmicament més fràgils. A les municipals franceses del 2026, un 62% dels fogars que perceben menys dels ingressos mínims (1.250  euros) no va anar a votar. Un 51% dels fogars que en perceben entre 1.250 i 2.000 (la classe mitjana baixa) tampoc no va votar, ni el 42% dels fogars que tenen una renda entre 2.000 euros i 3.000 (classe mitjana). Així doncs, el 45% dels ciutadans més pobres es van abstenir, i els qui van votar van triar majoritàriament el Nou Front Popular (un 25%) o el Rassemblement National (un 17%). Els joves també van desertar les meses electorals: a tot l’estat, el 56% dels joves de 18-24 anys i el 60% dels de 25-34 anys es van abstenir a les eleccions municipals, com també el 48% dels de 35-59 anys.

A Perpinyà, si Louis Aliot va aconseguir el 50,61% dels vots exprimits, aquests representen de fet menys d’un quart dels votants del municipi: un 52,26% dels inscrits a Perpinyà no va votar diumenge. A la perifèria de Perpinyà, els municipis que van veure una llista Rassemblement National arribar a la segona volta també comparteixen dos criteris comuns: una taxa d’abstenció i una taxa de pobresa altes. Si es compara els vots aconseguits per l’extrema dreta, els abstencionistes i la taxa de pobresa dels pobles de la perifèria urbana de Perpinyà, assistim a una gran victòria de l’abstencionisme, que fa eco del desclassament socioeconòmic dels grans afores rossellonesos. A Cabestany, on la llista d’extrema dreta va aconseguir el 13% dels vots dels inscrits, un 39% no va anar a votar i hi ha una taxa de desocupació de 14%. Es repeteix a Ribesaltes, on el RN va guanyar el 20% dels sufragis inscrits, per un 33% d’abstenció i un 21% de taxa de pobresa. Elna, amb un 24% dels sufragis per a la llista del RN, condensa un 36% d’abstenció i un 22% de taxa pobresa al municipi. Com també Tuïr, amb un 16% per al candidat RN, un 36% d’abstenció i un 20% de pobresa.

Contràriament a les llistes d’esquerra o dels tradicionals partits de dreta o sense etiqueta, als municipis periurbans el Rassemblement National va aconseguir d’atreure un vot dinàmic d’una població més aviat jubilada i pre-jubilada, com el favor de les classes mitjanes baixes i mitjanes altes. A Perpinyà, malgrat les campanyes actives dels partits d’esquerra i centre-dreta en els barris més populars, el RN va guanyar a totes les meses electorals més pobres: acabà primer, amb un 37%, a Sant Mateu, guanyà un 48% dels vots al barri de Sant Jaume, un 52% i un 57% a l’Alt Vernet i un 57% a Sant Aciscle. I sempre amb una participació que no assoleix la meitat dels electors inscrits.