Absolt l’inspector en cap de la policia de València que va vincular immigració i delinqüència

  • L'Audiència de València considera que les seves paraules són emparades per la llibertat d'expressió

VilaWeb
02.10.2025 - 12:14
Actualització: 02.10.2025 - 12:18

L’Audiència de València ha absolt l’inspector en cap de la policia de València acusat d’un delicte d’odi per haver dit que tots els migrants que arriben en barcasses són ex-presidiaris. “Tot i admetre que l’acusat es va excedir en alguns moments de la seva xerrada, hem de ser restrictius en les limitacions a la llibertat d’expressió i considerem que imposar penes de presó en aquest cas seria una reacció desproporcionada”, diu el tribunal.

La sentència raona que l’aplicació del dret penal ha de ser previsible, i que s’ha de limitar en els casos més evidents i indiscutibles d’incitació a la xenofòbia. La decisió judicial no és ferma, i encara es pot recórrer en apel·lació.

El tribunal considera provat que l’inspector, aleshores cap de la comissaria del districte Centre de València, va participar el 14 d’octubre del 2022 en un acte a l’Ateneu Mercantil organitzat per la Fundació per a la Defensa de la Nación Española (DENAES) i el grup de Vox a les Corts. En una taula sobre seguretat ciutadana, sabent que l’acte era enregistrat i que les seves paraules es podien difondre per internet, va dir que “immigració il·legal és igual a delinqüència”, entre més declaracions.

Més tard, en diverses entrevistes, va reiterar aquestes idees, segons que consta a la sentència. El tribunal diu que l’inspector va exagerar la proporció de delinqüents estrangers amb afirmacions “categòriques” que “no tenen justificació”, malgrat que coneixia les dades oficials.

Demanaven tres anys de presó

El judici es va fer el 25 de juny. La fiscalia i les acusacions populars demanaven tres anys de presó i una multa de dotze mesos a vint euros diaris, perquè consideraven que era un delicte relacionat amb l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques.

Tanmateix, el tribunal conclou que en aquest cas preval “l’exercici de la llibertat d’expressió”. Tot i que el discurs contenia referències a dades estadístiques, remarca que la línia general era una valoració sobre la delinqüència i la immigració i l’expressió d’opinions sobre què s’hauria de fer.

Els magistrats consideren que no hi havia una incitació directa a la violència, perquè no es proposaven accions concretes contra els estrangers. I diuen que l’aplicació extensiva de la norma penal a discursos que puguin molestar o ofendre, “sense una evident promoció de l’odi, pot dur a reprimir l’expressió de les idees i a censurar el debat públic”.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor