L’abocador de la Mediterrània: “Les aigües de les Illes Balears tenen una contaminació per plàstic molt elevada”

Els ecosistemes marins es troben en un perill creixent. Els efectes de l’acció dels éssers humans deixen en evidència un problema que es denuncia de fa anys i que s’agreuja a mesura que passa el temps. En zones com la Mediterrània, la situació encara és pitjor. I si delimitam una àrea concreta com les Illes, encara més. Un dels principals causants és l’acumulació de residus, sobretot plàstics, a les nostres aigües. Les Illes es converteixen en una mena d’abocador de la Mediterrània.

Només el passat mes d’agost, el servei de neteja del litoral del govern va retirar més de 6,7 tones de residus del litoral balear. La mitjana diària ha estat de 216 quilos. La majoria, a Mallorca: 3.069 quilos; seguida d’Eivissa (1.907), Menorca (1.262) i Formentera (468). El plàstic ha estat l’element més retirat, i representa el 47% del total dels residus. Per exemple, s’han arribat a retirar trossos de fibra, hamaques de platja, cadires, bateries de vaixell, pneumàtics i cotxets d’infant.

Encara que pugui semblar mentida, aquestes xifres no són res comparat amb el dany continu que es fa a tot arreu del planeta. Estudis recents estimen que s’hi dipositen entre 9 i 14 milions de tones cada any, cosa que equival a més de 1.000 torres Eiffel juntes, segons l’ONU. Però més enllà de l’impacte primari d’aquests grans plàstics, també hi trobam els microplàstics, un dels elements que més mal fan als ecosistemes.

“Valors més alts que altres àrees del Mediterrani”

“Les Balears tenen una contaminació per plàstic molt elevada”, diu Valentina Fagiano, investigadora postdoctoral del govern en el grup IMPACT@SEA del Centre Oceanogràfic de les Illes Balears, en una conversa amb VilaWeb. El grup ha estudiat la ingesta de microplàstics en moltes espècies i els resultats són aclaparadors. En un dels estudis, han detectat que un 80% dels individus n’ingereix i alguns arriben a tenir entre tres i quatre plàstics. “Són valors més alts que en altres àrees del Mediterrani i que a fora”, adverteix Fagiano. Parlam de gran varietat d’espècies, entre les quals, algunes de molt comercials, com el musclo. “Els microplàstics són vectors de contaminants. Ens alimentam d’espècies que tenen valors elevats de diferents contaminants”, apunta.

El problema concret a les Illes és que hi ha un sistema de corrents que retenen molt els residus, és a dir, que els residus que es generen aquí hi acaben retinguts. I també hi afecta la situació geogràfica: l’arxipèlag rep residus de les costes del nord de l’Àfrica i de França (passant per la de Catalunya). Fagiano adverteix sobre el primer punt: els investigadors han analitzat estudis tant en aigües superficials com en sediments, amb dades de 2017, recollides en diferents moments de l’any. A l’agost, hi havia un pic considerable, coincidint amb el punt àlgid de la temporada turística.

De fet, la Mediterrània és un dels cinc punts calents de contaminació per microplàstics en tot el planeta. “Està molt tancat i té una connexió molt forta entre les diferents masses d’aigua”, explica Fagiano. Remarca que la mar no té fronteres i, per tant, allò que fem en un punt impactarà en tota la Mediterrània: “Les nostres àrees marines protegides ho diuen, no hi ha fronteres per contaminació de microplàstics.”

D’ençà del 2005, les dades en l’àmbit global parlen d’un augment clar. “Hi ha zones de forta acumulació que es mantenen en el temps, com els Columbrets, i zones d’acumulació puntual, com Cabrera”, apunta la investigadora. “Són barbaritats. Les quantitats augmenten, també, perquè és un factor acumulatiu, atès que cada any es continuen abocant milions de tones de plàstic al mar.”

Efectes adversos

Com afecten els plàstics i els microplàstics a la biodiversitat marina i a l’espècie humana? La resposta és molt àmplia, perquè els efectes són múltiples. Fagiano explica que ja es parla dels plàstics com un element estructural del nostre oceà. Interactuen amb els processos fonamentals dels oceans i les espècies que l’habiten.

Per exemple, és sabut que els microplàstics interactuen amb tots els organismes marins i amb els ecosistemes. Un dels efectes més coneguts: la ingesta directa que en fan les espècies, que pot causar-los blocatges gastrointestinals, efectes als neurotransmissors o processos inflamatoris al sistema endocrí. També se sap que els microplàstics actuen com a petites “barquetes” que poden transportar espècies invasores, incloent-hi patògens.

I les darreres investigacions posen l’alarma sobre un altre punt preocupant: la capacitat dels oceans per a absorbir el carboni. “Els microplàstics estan formats per carboni. Tota la quantitat de microplàstics aporta als oceans una quantitat de carboni associada als plàstics d’origen antròpic. Aquest contingut de carboni té una influència en processos molt importants. Els oceans són els grans reguladors de les temperatures i el clima, absorbeixen les nostres emissions de carboni”, explica Fagiano. És a dir, que els microplàstics actuen en processos a llarga escala dins els oceans. Encara es desconeix quin efecte concret té sobre aquesta capacitat dels oceans, però alguns estudis primerencs han detectat que representen el 5% de les partícules de carboni a 2.000 metres. “Ens començam a preocupar per aquest efecte”, diu Fagiano.

Al final, la conseqüència global és el deteriorament general dels ecosistemes marins. La temperatura puja, els plàstics són un vehicle per a uns altres contaminants, que se’n desprenen i queden a l’aigua, i també poden ser absorbits per les espècies: “Hi ha tants de factors, que no n’hi ha un de concret, però en general els ecosistemes marins s’estan degradant molt ràpidament i els plàstics interactuen amb l’escalfament global per generar aquesta degradació.”

Efectes en la nostra salut

Aquesta degradació té efectes directes en els humans. “A part de la interacció directa, la nostra salut depèn de la salut del nostre entorn. Hi ha un vincle directe entre la degradació dels ecosistemes marins i la salut humana sobre múltiples efectes, com la capacitat de regulació climàtica dels oceans”, adverteix la investigadora, i afegeix: “El mar és tan gran, que se l’ha considerat un abocador tot aquest temps. Si no el cuidam, no ens cuidam a nosaltres. És fonamental per a la nostra vida.”

Els microplàstics no tan sols afecten l’aigua, sinó que també se n’han detectat quantitats ingents en el litoral terrestre en diversos estudis. “Les platges funcionen com a receptor. Poden ser uns dipòsits per a microplàstics per molts anys o els poden tornar a la mar”, explica Fagiano. Entre els tipus de microplàstics que més s’han trobat, hi destaquen les fibres, que són les provinents de la roba o dels filtres de tabac, de manera més comuna. En una campanya que han fet de prop d’un mes per la costa de les Illes, però també pel Delta de l’Ebre i Barcelona, analitzant-ne els sediments i l’aigua superficial, els investigadors han arribat a recollir 50 fibres per litre d’aigua.

Què hi podem fer?

Les fonts que aboquen plàstics a la mar són diverses. Poden ser terrestres, per mitjà de rius i depuradores, però també marines, a partir del trànsit marítim. En el cas de les fibres, per exemple, les fonts principals són la propagació atmosfèrica, que les diposita sobre la superfície; el sector tèxtil, per mitjà de les rentadores, i els filtres de les cigarretes, atès que cada una en té milers.

Ateses les quantitats ingents de plàstics, la resposta és força òbvia: se n’ha de reduir la producció i el consum. “No s’hauria d’exposar el consumidor a un producte amb quatre nivells d’embalatge. No s’hauria de poder vendre”, diu Fagiano, que pensa que, més enllà de la responsabilitat del consumidor, també s’han de fer polítiques en aquesta direcció.