23.09.2025 - 21:40
|
Actualització: 23.09.2025 - 23:18
The Washington Post · Heba Farouk Mahfouz i Claire Parker
El Caire, Egipte. El president egipci, Abdel Fattah al-Sisi, indultà abans-d’ahir el pres polític més destacat del país, el programador informàtic britànico-egipci i activista de la Primavera Àrab Alaa Abdel Fattah, en una decisió que posà fi a una llarga saga que ha martiritzat durant anys la família de l’activista i ha aixecat força polseguera diplomàtica entre el Caire i Londres.
La notícia de l’indult d’Alaa Abd el-Fattah, juntament amb el de cinc presos més, fou difosa abans-d’ahir al vespre pels mitjans de comunicació estatals, i l’advocat de l’activista la confirmà posteriorment. Unes dues setmanes abans, al-Sisi ja havia ordenat a les autoritats egípcies que estudiessin la possibilitat d’alliberar l’activista.
“Se m’aturarà el cor”, escrigué a X la germana d’Alaa Abd el-Fattah, Mona Seif, quan es va saber la notícia. Una altra de les germanes de l’activista, Sanaa Seif, digué que els familiars de l’activista s’havien assabentat de l’indult pels mitjans de comunicació, i que s’afanyaren a anar a la presó del Caire on es trobava empresonat l’activista per saber quan i on seria alliberat. “Mare meva, no em puc creure que recuperarem les nostres vides!”, afegia Sanaa Seif a X.
Alaa Abd el-Fattah fou alliberat poques hores més tard. Ahir al matí, la seva família publicà a les xarxes socials fotografies de l’activista a casa, somrient mentre abraçava la mare i la germana.
Alaa Abd el-Fattah es convertí en un dels grans símbol de la revolta del 2011 que enderrocà el president autoritari d’Egipte, Hosni Mubàrak, i desfermà onades de protestes semblants per tota la regió. L’any 2013, després d’un període de turbulències polítiques, al-Sisi –que en el moment de la Primavera Àrab era ministre de Defensa d’Egipte– arrabassà el poder al govern dels Germans Musulmans, elegit poc abans. Al-Sisi encapçalà una àmplia campanya de repressió de la dissidència tan bon punt arribà al poder. Desenes de milers de persones foren detingudes, entre les quals, Alaa Abd el-Fattah.
D’aleshores ençà, l’activista, que ara té quaranta-tres anys, s’ha passat pràcticament tots aquests darrers dotze anys tancat a la presó. Després d’un breu alliberament l’any 2019, tornà a ser detingut i romangué en presó preventiva durant dos anys abans de ser condemnat a cinc anys més de presó, acusat, entre més càrrecs, “d’haver difós notícies falses que feien perillar la seguretat nacional”. Una comissió independent de l’ONU, després de divuit mesos d’investigació denuncià al maig que la detenció d’Abd el-Fattah era il·legal.
El cas de l’activista ha esdevingut una de les causes cèlebres de la lluita contra l’autoritarisme a l’Egipte d’al-Sisi, on qualsevol discurs que es consideri crític amb el govern pot passar a ser motiu suficient de detenció. Activistes i organitzacions de drets humans i activistes polítics, i també alguns països, com els Estats Units, han exigit l’alliberament d’Abd el-Fattah.
L’empresonament de l’activista ha acabat esdevenint, diplomàticament parlant, una pedra a la sabata per al govern d’al-Sisi: durant la COP27 a Egipte del 2022, per exemple, nombrosos dirigents de tot el món aprofitaren l’avinentesa per denunciar-ne el cas. L’any anterior, Sanaa Seif havia fet una ronda pels Estats Units per a promocionar el llibre del seu germà, You have not yet been defeated (“Encara no has estat derrotat”), que recull els seus escrits a la presó.
El cas de l’activista prengué encara més rellevància internacional quan obtingué la ciutadania britànica, l’any 2021, per mitjà de la seva mare, Laila Soueif, nascuda al Regne Unit. La família pressionà incansablement el govern britànic perquè instés formalment Egipte a alliberar l’activista. Soueif, fins i tot, féu una vaga de fam de vuit mesos, àmpliament publicitada, per a pressionar el govern britànic a redoblar els esforços per a aconseguir l’alliberament del seu fill. La mare de l’activista posà fi a la vaga de fam aquest juliol, després d’haver estat hospitalitzada per segona vegada.
El primer ministre britànic, Keir Starmer, ha fet de l’alliberament d’Abd el-Fattah una de les prioritats en matèria de política exterior del govern, i enguany ha tractat el cas de l’activista directament amb al-Sisi dues vegades, pel cap baix.
Abd el-Fattah mateix començà una vaga de fam aquest mes, i la divisió britànica d’Amnistia Internacional tornà a instar el govern britànic a garantir-ne l’alliberament.
La ministra d’Afers Exteriors britànica, Yvette Cooper, acollí amb satisfacció la notícia de l’indult de l’activista en una declaració publicada a X: “Agraeixo al president al-Sisi aquesta decisió. Esperem que l’Alaa pugui tornar al Regne Unit per retrobar-se amb la seva família”, escrigué.
El Consell Nacional de Drets Humans d’Egipte, un organisme que depèn del govern, anuncià el 8 de setembre que havia demanat a al-Sisi que fes ús de les seves “facultats constitucionals” per a concedir l’indult presidencial a uns quants activistes polítics, incloent-hi Abd el-Fattah.
La resta de presos indultats abans-d’ahir, segons els mitjans estatals egipcis, són Saed Megally al-Daw Eleiwa, Karam Abd al-Samie Ismail al-Saadany, Walaa Gamal Saad Mohamed, Mohamed Abd al-Khaleq Abde al-Aziz Abd al-Latif i Mansour Abd al-Gaber Ali Abd al-Razek.
“Hem fet una petició molt clara al president, que ha accedit a reconsiderar la situació, i sembla que ha funcionat”, declarà abans-d’ahir Mohamed Anwar al-Sadat, membre del Consell de Drets Humans egipci.
Sadat assegurà que la pressió del govern britànic havia exercit un rol important en l’alliberament de Fattah, i que el reconeixement de l’estat de Palestina per part de Londres, diumenge proppassat, podria haver influït en la decisió del president egipci.
Per a la petita –però incansable– comunitat d’activistes de drets humans egipcis, gran part dels quals han complert condemnes de presó anteriorment, la notícia de l’indult ha estat motiu de gran celebració, cosa poc habitual.
“Llarga vida a la teva lluita i la teva inspiració. Has triomfat, Laila”, escrigué a Facebook Ahmed Douma, amic d’Abd el-Fattah i ex-pres polític, tot dirigint-se a la mare de l’activista.
Hossam Bahgat, fundador de la Iniciativa Egípcia per als Drets Personals, també digué que havia sentit “un alleujament enorme” i una “alegria acaparadora” quan s’assabentà de la notícia. “Tant de bo no hagués calgut que la seva mare estigués a punt de morir perquè això passés, i tant de bo les mares de milers d’altres presos polítics no hagin d’esperar més per poder retrobar-se amb els seus éssers estimats”, digué.
A instàncies –i sota la pressió– dels seus aliats occidentals, Egipte presentà la seva primera estratègia de drets humans l’any 2021. D’aleshores ençà, diversos presos polítics d’alt perfil han estat indultats, però el nom d’Abd el-Fattah no havia figurat fins ara en la llista d’activistes alliberats.
“L’indult de l’Alaa posa en relleu el seu coratge i perseverança, i també del de la seva família i amics”, diu Christopher Le Mon, que serví com a sotssecretari adjunt d’Estat per als Drets Humans durant l’anterior govern nord-americà. I afegeix: “El seu cas és un recordatori molt oportú, i més encara en un moment com l’actual, que si les democràcies posen tot el pes de la seva política exterior en la lluita pels drets humans, poden aconseguir que es faci més justícia al món que no pas la que creien possible.”
Abbie Cheeseman, de Beirut estant, i Niha Masih, de Seül estant, han contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
