Bloomberg · Tooba Khan

Després de mesos de conflicte soterrat, les tensions entre l’Afganistan i el Paquistan han acabat esclatant aquestes darreres setmanes, i han trencat el fràgil alto-el-foc signat a la tardor.

Ambdós països s’han atacat mútuament, de manera periòdica i repetida, d’ençà del mes passat. Abans-d’ahir, en l’incident més mortífer del conflicte, el Paquistan bombardà una clínica de rehabilitació de drogodependents a Kàbul, i hi hagué més d’un centenar de morts.

Les relacions entre Kàbul i Islamabad han anat empitjorant progressivament d’ençà que els talibans afganesos van tornar al poder, l’any 2021, i s’han multiplicat els incidents violents a la frontera entre tots dos països. El Paquistan acusa el règim afganès d’acollir i oferir refugi a milícies que, aquests darrers anys, han perpetrat nombrosos atacs suïcides contra les forces de seguretat paquistaneses, cosa que els talibans neguen.

Què ha passat aquestes darreres setmanes?

A l’octubre, el Paquistan féu un seguit d’atacs aeris a l’Afganistan amb el pretext de neutralitzar les milícies. L’operació desfermà una onada de violència transfronterera que es prolongà durant les setmanes següents.

Tanmateix, a final d’aquell mateix mes ambdues parts signaren un alto-el-foc temporal amb la mediació de Catar i Turquia. Les negociacions continuaren les setmanes següents, però no s’arribà a una treva més duradora.

El mes passat el Paquistan tornà a atacar l’Afganistan en represàlia per uns atacs reivindicats per milícies afganeses, entre els quals una explosió que matà desenes de persones en una mesquita d’Islamabad. Els atacs paquistanesos se centraren en objectius militars a Kàbul i a Kandahar, centre neuràlgic del règim i lloc de residència del líder suprem talibà, Hibatul·là Akhundzada.

El ministre de Defensa del Paquistan, Khawaja Asif, declarà poc després que ambdós països es trobaven “en ple conflicte”, i afegí que al Paquistan se li havia acabat la paciència amb el règim talibà, que acusà de no haver fet prou per a eradicar les milícies que actuen al seu territori.

L’Afganistan ha denunciat que alguns civils, incloent-hi nens, moriren en els atacs del febrer, cosa que Islamabad nega. Kàbul ha respost als bombardaments amb atacs contra posicions de l’exèrcit paquistanès a la frontera.

L’atac d’abans-d’ahir contra el centre de rehabilitació de Kàbul ha agreujat dràsticament les tensions entre ambdós països. Segons les autoritats afganeses, hi van morir quatre-centes persones, pel cap baix, una xifra que no s’ha pogut verificar. El Paquistan nega haver atacat el centre de salut, i diu que sempre s’ha limitat a atacar objectius militars.

Es pot agreujar més el conflicte?

El fet que les capacitats militars de l’Afganistan siguin extremadament limitades ajuda a evitar un empitjorament de la situació: l’exèrcit afganès ni tan sols té avions de combat propis, per exemple. Tanmateix, els analistes temen que les tensions es continuïn agreujant, tret que es reprenguin les negociacions, cosa que sembla improbable si no hi intervé un mitjancer extern.

El govern del Paquistan ha afirmat que no tornarà a la taula de negociació fins que l’Afganistan no es comprometi a deixar de donar suport a les milícies que actuen a la frontera.

Temps enrere, països com ara Catar, Turquia, l’Aràbia Saudita i l’Iran havien provat de mitjançar; fins ara, tanmateix, totes les negociacions han acabat fracassant. La Xina –que ha fet inversions importants al Paquistan i té interès a ampliar la influència a l’Afganistan– també ha provat de rebaixar les tensions recents i ha parlat amb els uns i els altres per provar de reprendre les negociacions de pau.

Per què ha tornat a esclatar, ara, el conflicte?

L’any passat fou l’any amb més morts per violència armada al Paquistan de tota una dècada. Funcionaris i analistes paquistanesos han atribuït la majoria dels atacs perpetrats aquests darrers mesos a Tehreek-e-Taliban Pakistan (TTP), que lluita pel control de la regió que fa frontera amb l’Afganistan. El Paquistan acusa el país veí d’acollir i oferir refugi als insurgents, que assegura que romanen estretament vinculats al govern afganès. Els talibans, en canvi, refusen aquestes acusacions.

Kàbul també nega que doni suport als separatistes balutxis, que lluiten per la independència de la província del Balutxistan, rica en recursos, situada al sud-oest del Paquistan.

Un altre element que ha afegit tensió ha estat l’acostament del règim afganès a l’Índia, rival històric del Paquistan. Islamabad al·lega que l’Índia també dóna suport a les milícies que han atacat el país aquests darrers mesos, cosa que Nova Delhi ha negat repetidament. L’Afganistan i l’Índia han explorat la possibilitat d’estrènyer els vincles comercials amb noves rutes que els connectin pels ports de l’Iran, cosa que els serviria per a no haver de passar per territori paquistanès i seria un revés econòmic i estratègic per al país.

Com ha evolucionat la relació entre els talibans i el Paquistan?

El Paquistan fou un dels pocs països que reconegué oficialment el govern talibà l’any 1996, quan el grup arribà al poder a l’Afganistan per primera volta. Islamabad va mantenir una relació estreta amb el govern talibà fins i tot quan fou derrocat per les tropes de l’OTAN, encapçalades pels Estats Units, l’any 2001.

Però la relació entre el grup i Islamabad ha empitjorat dràsticament d’ençà que els talibans tornaren al poder l’any 2021, després de la retirada de les forces nord-americanes. De primer, el Paquistan confiava que els talibans col·laborarien per a controlar les milícies transfrontereres. Però d’ençà que van tornar al poder la violència a la regió s’ha intensificat fins al nivell més alt en una dècada.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb