07.01.2026 - 19:50
Gairebé sense fer soroll, al bell mig de les festes, el dia 2 de gener, l’Idescat feia públiques les xifres corresponents al novembre del turisme que ens va visitar. I vet aquí que van tornar a ser bones, amb un 0,9% de viatgers forans més i un 5,9% més d’euros gastats a casa nostra, comparats amb les dades del novembre de l’any anterior. Això vol dir que en els acumulats de l’any, han vingut un 1% més de turistes i han fet una despesa un 4,5% superior. Tenint en compte que el 2024 les xifres anuals van superar les del 2019, que fins llavors tenien el rècord a Catalunya, tot fa pensar que, per poc bé que hagi anat el desembre, tornarem a atènyer una fita històrica el 2025. De fet, en la despesa ja s’ha gairebé assolit, perquè fins al novembre va ser tan sols d’un 1,2% inferior a la de tot l’any anterior.
Tot això és una mica sorprenent si pensem que, a l’estiu, consideràvem gairebé “perdut” l’exercici, perquè el creixement turístic, en nombre i despesa, era molt inferior al que estàvem acostumats –bo per a uns i dolent mal per a uns altres– a Catalunya. La raó és que l’any ha marcat un model de creixement molt diferent dels anteriors. Pensem que, en comparació amb el 2024, en el període del maig al setembre (inclosos) es van “perdre” 267.000 turistes estrangers respecte de l’any anterior. Això vol dir un 2,5% menys mensual, de mitjana, a la temporada alta. En canvi, els mesos “baixos”, gener i febrer, per una banda, i octubre i novembre, per una altra, s’han rebut 290.000 turistes més. Sembla que tot allò que el sol i la platja ens han fet perdre, la cultura, entre més atractius, ens ho ha fet recuperar. De manera que, de mica en mica, es van repartint, entre els mesos, les arribades.
Per una altra banda, és obligat de comentar que els creixements molt baixos que presenta l’any formen part d’un cicle habitual. L’any 2024 el creixement va ser del 9,6%. Era el darrer exercici de forta embranzida de recuperació després dels anys de la pandèmia. De fet, es va superar l’any de referència fins llavors, que era el 2019, amb un 3,5%. Però la realitat és que el 2019 ja havia assolit un nivell d’arribades gairebé al límit. N’hi ha prou de veure que el creixement de l’any havia estat del 0,9% i ja apuntava a haver tocat sostre l’anterior. En efecte, el 2018, el nombre de turistes va augmentar tan sols d’un 0,4%. Sembla, doncs, que enguany, després del rècord del 2024, el podem tornar a superar, però amb un creixement mínim, com va passar el 2019.
Però no interessa tant el nombre de persones que ens visiten com els diners que deixen. Acabem de comentar que enguany assolirem, probablement, un màxim històric en aquest terreny. Aquí hi ha dos aspectes clau, que són la referència per als analistes. I tots dos han estat força positius. La despesa mitjana per persona ha crescut aquests onze mesos d’un 3,5%, i la despesa mitjana diària per persona, d’un 3,6%. Amb diferències importants, això sí, segons els mesos. En general, tots dos indicadors creixen més els mesos de temporada alta que no la resta, cosa que vol dir que els preus de l’hoteleria també han pujat més aquests mesos.
I hem de veure quins estrangers han vingut més i quins no tant. Si prenem per referència el 2024, només amb cinc països es va acumular el 53% dels turistes que ens van visitar. Són França, el Regne Unit, els Estats Units, Alemanya i Itàlia, per aquest ordre. Doncs bé, els més “fidels”, entre els cinc importants, fins el novembre del 2025, han estat els alemanys (+2,6%) i els francesos (+1,3%); en canvi, han fallat una mica els anglesos (-0,8%), força més els nord-americans (-5,2%) i, sobretot, els italians (-6,5%). Els nord-americans han vingut menys per la caiguda del dòlar i els italians per la situació econòmica pròpia. De totes maneres, durant el novembre, els nord-americans han tingut un creixement molt alt, del +44%.
I en relació amb el turisme domèstic que viatja per Catalunya, cal distingir el català del de la resta de l’estat espanyol. Comencem per nosaltres. Recordo que, tot just després de la pandèmia, una de les ocupacions vacacionals preferides era de descobrir llocs de casa nostra, amb la prudència per bandera. Però, amb la normalització de la situació sanitària, hi ha hagut canvis importants. Amb dades fins al tercer trimestre (la font és diferent de l’anterior), els viatges dels catalans per Catalunya han baixat d’un -3%; en canvi, els que han preferit anar a l’estranger han augmentat d’un 8%. Això, quant a tendència, perquè en valors absoluts, lògicament, per cada tres viatges per Catalunya n’hi ha un que és a l’estranger; i s’han recuperat, si fa no fa, les proporcions que hi havia el 2019.
Finalment, entre els residents de la resta de l’estat espanyol que han vingut a Catalunya, hi ha hagut una millora substancial quant a l’atracció del nostre país. Fins al setembre, els viatges han augmentat d’un 8% i el nombre de pernoctacions en hotels, d’un 5,5%. Així i tot, han escurçat la durada de l’estada, en dues nits de mitjana. Vol dir que ha vingut més gent, però no tants dies. Els preus hi tenen alguna cosa a dir.
En definitiva, falta un mes per a tancar l’any i molt probablement farem rècord en nombre i despesa quant al turisme estranger i arribarem a les portes de 20 milions de visitants forans, perquè fins al novembre se n’havien acumulats gairebé 19 milions. I, quant a ingressos, deixarem enrere els 24.000 milions d’euros i apuntarem cap a 25.000, que no és pas poca cosa.
