El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Tal com marca la tradició política nord-americana, les eleccions presidencials es faran el primer dimarts després del primer dilluns del mes de novembre, és a dir, el dia 8. Aquesta fórmula tan estranya per a determinar la data té sentit precisament enguany, en què el dia primer de novembre és justament un dimarts. La fórmula es va establir perquè entre l’elecció i la reunió del Col·legi Electoral, el primer dimecres de desembre, no passassen mai més de trenta-quatre dies. El motiu? En les eleccions americanes en realitat compta la votació del Col·legi Electoral, que no necessàriament coincideix amb la votació popular, comptada a tots els Estats Units. De fet, enguany el Col·legi Electoral és la gran arma d’un dels contendents, Donald Trump. Si fos pel vot popular, Trump ja no tindria cap possibilitat de guanyar. Però amb els càlculs fets pensant en el Col·legi Electoral la cosa és molt més complicada.

El procés funciona així: el 8 de novembre tots els ciutadans amb dret de vot seran cridats a les urnes. El resultat d’aquesta votació es comptarà a cadascun dels cinquanta estats i en la majoria el qui guanye per un sol vot s’endurà tots els vots d’aquell estat en el Col·legi Electoral.

El Col·legi Electoral el formen 538 electors que, al seu torn, representen els votants de cada estat. Hi ha diversos estats que només hi aporten 3 electors, mentre que Califòrnia, amb 55, és l’estat que n’hi aporta més. Això vol dir que qui guanya a Califòrnia, encara que siga només per un vot, obté 55 vots al Col·legi Electoral, dels 270 necessaris per a guanyar. Només hi ha dos estats, Maine i Nebraska, que reparteixen els electors proporcionalment.

Per això guanyar per molta diferència en la votació popular no significa gran cosa si no es guanya en els llocs on s’ha de guanyar. Perquè una candidat pot ser president dels Estats Units sense haver guanyat la votació popular però havent guanyat en els estats clau per a la votació en el Col·legi Electoral. Va ser el cas de la polèmica elecció que va perdre Al Gore, precisament pel recompte de Florida.

Trump encara té possibilitats
Des de fa molts anys, a més, hi ha els famosos estats blaus i roigs. Són estats on sempre guanya el partit demòcrata (blau) o el republicà (roig). La solidesa del vot en aquests estats fa que la votació decisiva es concentre en uns pocs estats que ballen (swing), és a dir, que voten d’una manera diferent segons els anys. Són una dotzena d’estats del total de cinquanta, però tenen la clau de la derrota o la victòria.

Donald Trump juga aquesta carta. Aparentment, la votació popular la té clarament perduda. Però tant li és i concentra tota la força de la campanya en els pocs estats que ballen per a mirar de guanyar al Col·legi Electoral encara que no guanye les eleccions.

Té sentit? Sembla que sí, molt. Perquè si al conjunt del país Hillary Clinton guanya de sobres, en el cas de Florida està empatada amb Trump i a Ohio Trump li passa davant clarament. Si el milionari guanyàs en aquests dos estats més en un parell que ballen i mantingués tots els tradicionalment republicans, podria guanyar les eleccions amb una relativa facilitat i tot. Alhora, si perdés a Florida significaria, quasi segur, la seua derrota.

La campanya entra en la fase més decisiva
El mes llarg que queda fins a les eleccions és el període decisiu de la campanya electoral i qualsevol canvi pot provocar un autèntic terratrèmol i capgirar les expectatives. Per això caldrà veure quina repercussió té la publicació d’aquesta nit al New York Times de les dades fiscals de Trump, que semblen demostrar que ha enganyat Hisenda durant vint anys.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.