02.10.2025 - 13:02
|
Actualització: 02.10.2025 - 13:20
Cinquanta-nou sentències judicials han determinat enguany que la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), ara refundada amb el nom de Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA), ha tancat expedients de desemparament d’infants migrants als quals s’han vulnerat els drets amb proves biomètriques per determinar-ne l’edat.
Així ho ha explicat Clara Calderó, coautora de l’informe “Abandonament i violència institucional vers les persones migrants: una anàlisi territorial de vulneració de drets” i responsable de projectes d’immigració de Novact, en conferència de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Representants de Novact i Irídia, acompanyats de juristes, han presentat aquest document, que denuncia que les polítiques migratòries generen desprotecció sistemàtica per a infants i joves.
L’informe analitza tres àmbits clau vinculats a les fronteres catalanes: l’arribada per via marítima a les Illes, l’acollida d’infants i joves sense adults de referència a Barcelona i el tràfic migratori a la frontera amb l’estat francès.
Les proves biomètriques
Calderó ha dit que la investigació ha permès de constatar que a Catalunya s’expulsa menors d’edat de centres gestionats per la Generalitat tot i tenir documentació que acredita que són menors, deixant-los al carrer i en situació d’extrema vulnerabilitat social.
Encara que no hi ha dades oficials sobre quants menors han estat afectats pel fenomen, la informació del portal de transparència de la Generalitat indica que la xifra s’ha multiplicat per vuit: ha passat de 50 joves decretats majors d’edat mitjançant proves biomètriques el 2021 a més de 400 el 2024.
El passaport
Laia Costa, jurista especialitzada en migració i en infància no acompanyada, ha explicat que, segons la jurisprudència del Tribunal Suprem espanyol, el passaport oficial expedit per l’autoritat competent que no presenti indicis de manipulació —o un altre document identificatiu— és suficient per acreditar la minoria d’edat de l’infant.
Si el passaport no ha estat impugnat judicialment, és vàlid a tots els efectes i, si hi ha documentació que ho acredita, legalment no es poden practicar les proves de determinació d’edat.
Fins i tot si s’ha iniciat l’expedient per determinar l’edat amb aquestes proves i apareix un document identificatiu, la DGPPIA s’ha de dirigir a la fiscalia perquè el tanqui, perquè l’edat la determina el document i no pas la prova, un procediment que Costa diu que no es compleix.
Ha afegit que, tot i que el menor tingui un document identificatiu, les direccions dels centres, a través dels educadors, porten els menors davant la fiscalia i se’ls sotmet igualment a aquestes proves: “No només és una pràctica racista estructural, sinó que és un incompliment flagrant de la llei”, ha dit, i ha recordat que l’estat espanyol és un dels pocs d’Europa que sols usen proves òssies, que són imprecises.
Ha criticat que, quan els joves arriben als divuit anys, el passaport que teòricament era invàlid o fals, fins i tot sense ser-ho mai per un jutge, “miraculosament esdevé vàlid”.
Incompliment de la llei
Marta Llonch, advocada del torn d’ofici específic de determinació d’edat del Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), ha coincidit que tant la fiscalia com la DGPPIA incompleixen la llei sistemàticament, perquè les proves mèdiques només es poden fer si el menor està indocumentat.
“Ens trobem contínuament que, tot i tenir passaport o altres documents, es fan igualment les proves”, que són invasives i poc precises perquè es basen en paràmetres de població caucàsica dels anys cinquanta als Estats Units, un perfil que no té a veure amb el de la majoria de menors afectats per aquests procediments.
Ha dit que sobretot es fa amb menors del Senegal i Gàmbia, perquè “no es refien” de la validesa dels passaports, tot i que el Tribunal Suprem espanyol considera que són vàlids si s’han expedit segons la llei del país d’origen.
La fiscalia tampoc no acorda cap altra diligència alternativa, tot i que podria contactar amb les autoritats consulars per contrastar-ne la informació, ha insistit l’advocada.
A més, si el menor es nega a fer-se les proves —perquè té dret a negar-s’hi— la fiscalia decreta automàticament que és adult, una decisió contrària al principi segons el qual, en cas de dubte, cal assumir que és menor.
“He portat el cas d’un jove senegalès amb certificat de naixement i un document d’identitat del Senegal. Vam aportar-los, però la fiscalia va dir que no, que igualment es farien les proves d’edat”, però el menor va manifestar que no volia.
“La fiscalia va decretar la majoria d’edat, la DGPPIA va tancar la tutela i, bàsicament, aquell noi va quedar-se al carrer aquell mateix dia, amb documents que deien que era menor d’edat i cap prova en contra”.
L’advocada ha lamentat que el noi es va quedar al carrer amb les seves coses dins dues bosses d’escombraries i que una treballadora de la DGPPIA li va dir: “Que se’n vagi a Arc de Triomf, que allà hi ha molts nois senegalesos”.
Encara que aquestes resolucions es poden recórrer, s’inicia un procés civil molt llarg, durant el qual el menor pot haver fet la majoria d’edat, haver marxat del país o perdre’s el contacte amb ell perquè es troba en situació de carrer.
Situació de carrer
Costa ha indicat que depèn de l’administració que aquests recursos prosperin, que als menors no se’ls informa dels drets quan entren al centre, i ha recordat que el Comitè de Drets de l’Infant de les Nacions Unides ha emès més de quinze dictàmens contra l’estat espanyol per vulnerar la Convenció dels Drets de l’Infant pel seu tracte als infants migrants no acompanyats.
Úrsula Ruiz, advocada i membre d’Irídia, ha denunciat que sovint els joves decretats majors d’edat per la fiscalia han de deixar el centre en un termini de quinze dies, sense cap derivació cap a un altre recurs residencial.
Això interromp la formació dels joves, repercuteix en les xarxes personals i el recorregut vital i els aboca a viure en situació de carrer: “Les entitats alerten que molts joves passen, com a mínim, entre sis i vuit mesos en situació de carrer després de sortir del centre, sense accés a cap recurs residencial, ni tan sols temporal”.
Tota aquesta situació fa que els joves tinguin “grans obstacles” per cobrir les necessitats bàsiques, com ara l’alimentació, la higiene i, sobretot, l’accés a un habitacle, i suposa un tracte discriminatori envers la infància estrangera.
🗣️ “Els joves decretats majors d’edat per Fiscalia han de deixar els centres en 15 dies, sense derivació. Aquest abandonament interromp els seus itineraris formatius i els condemna sovint al sensellarisme. Molts passen almenys 6 mesos al carrer”.
🔶 Úrsula Ruiz, @centreiridia.bsky.social
— Novact Institute for Nonviolence (@novact.bsky.social) 2 d’octubre del 2025, a les 10:37
