L’1% més ric del planeta esgota en només deu dies el pressupost d’emissions de tot el 2026

Només deu dies després de començar l’any, l’1% de la població més rica del planeta ja ha esgotat el pressupost anual d’emissions de carboni que li correspondria per a tot el 2026. És a dir, el màxim de CO₂ que pot emetre proporcionalment cada persona si es vol limitar l’augment de la temperatura global. Ho indica una anàlisi d’Oxfam Intermón, que adverteix que, en el cas del 0,1% més ric, aquest llindar encara es va superar abans: el 3 de gener.

Norman Martín, especialista en polítiques de canvi climàtic d’Oxfam Intermón, explica que han batejat la data en què l’1% més ric esgota el pressupost d’emissions com a pollutocrat day (dia de la contaminocràcia). L’objectiu, diu, és denunciar la responsabilitat desproporcionada de les persones ultrariques en l’acceleració de la crisi climàtica.

L’organització alerta que es tracta d’una desigualtat estructural. El 2022, una persona de l’1% amb més ingressos va emetre de mitjana gairebé quinze vegades més carboni que una persona de la meitat de la població amb menys ingressos.

Aquesta escletxa té conseqüències greus a escala global. Segons les estimacions d’Oxfam Intermón, les emissions generades en un sol any per l’1% més ric causaran 1,3 milions de morts relacionades amb la calor abans no acabi el segle.

A més, les persones que menys han contribuït a la crisi climàtica –com ara la població dels països més empobrits, les comunitats indígenes, les dones i les nenes– són les que en rebran les pitjors conseqüències. “El canvi climàtic no solament escalfa el planeta, també agreuja les desigualtats”, avisa Martín.

L’anàlisi posa el focus en l’estil de vida de les persones ultrariques. Segons que diu l’organització, un multimilionari europeu genera, en gairebé una setmana d’ús d’avions privats i iots de luxe, una petjada de carboni equivalent a la que produeix una persona situada dins l’1% més pobre de la població mundial durant tota la vida.

Oxfam Intermón també assenyala el paper de les grans fortunes com a inversors en les indústries més contaminants. De mitjana, cada multimilionari té una cartera d’inversions en empreses que genera 1,9 milions de tones de CO₂ l’any. Martín alerta igualment de la influència dels més rics en el disseny de polítiques públiques i en les negociacions climàtiques.

Enfront d’aquest escenari, l’organització insta els governs a pressionar les persones ultrariques perquè contaminin menys i a garantir que qui més contamina n’assumeixi la responsabilitat. Proposa de redistribuir l’esforç de reducció d’emissions segons la petjada de carboni i la capacitat econòmica.

També reclama d’augmentar els imposts sobre els ingressos i el patrimoni de les grans fortunes, donar suport a les negociacions de la Convenció de l’ONU sobre Cooperació Fiscal Internacional, aplicar imposts als beneficis extraordinaris de les empreses de combustibles fòssils i eliminar-ne els subsidis.