Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  07.07.2015  18:24

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

El parlament irlandès escolta el govern català sobre el procés d'independència

Els parlamentaris admeten que el resultat del 27-S podria esdevenir el mandat democràtic per la independència

Men?ame
 

Dinamarca va trencar el mur diplomàtic espanyol, i ara Irlanda l'ha esquerdat una mica més. Avui a la tarda l'Oireachtas', el parlament irlandès, ha rebut una delegació de la Generalitat de Catalunya per tenir informació de primera mà sobre el procés d'independència. El secretari d'Afers Exteriors i de la UE, Roger Albinyana; el secretari general del Diplocat, Albert Royo; i el delegat de la Generalitat a Londres, Josep Suárez, han comparegut en una sala del parlament, en una sessió a porta tancada, per explicar el camí que segueix Catalunya a membres de totes dues cambres: la 'Dáil' (cambra baixa) i el 'Seanad' (senat). Hi havia diputats pràcticament de tots els colors polítics.

El qui va convidar la Generalitat a explicar el procés als diputats i senadors de la cambra fou el president de la comissió d'Afers Europeus del parlament irlandès, el laborista Dominic Hannigan. El Partit Laborista forma part de l'actual coalició de govern.

Durant la sessió, Roger Albinyana ha fet una valoració política de la situació actual i una previsió del 27-S i més enllà. Albert Royo ha recordat la temptativa d'un nou estatut d'autonomia, frustrada pel Tribunal Constitucional espanyol, les grans mobilitzacions ciutadanes, l'intent de negociar un referèndum amb l'estat espanyol i la convocatòria del 27-S en clau d'eleccions plebiscitàries. 'Hi ha molt d'interès a saber què passa a Catalunya amb el procés d'independència. Difícilment hi haurà cap pronunciament públic fins que no hi hagi un mandat democràtic, que podria venir després de les eleccions plebiscitàries', ha dit Royo a VilaWeb.

Després de l'exposició, han tingut reunions bilaterals amb representants de tots els partits que hi ha en l'arc parlamentari irlandès, i els han fet saber que el 27-S podria arribar el mandat democràtic per la independència que faria que tant el parlament irlandès com alguns altres parlaments europeus fessin pronunciaments públics sobre la secessió de Catalunya. 'La proposta de la llista cívica reforçaria aquest caràcter plebiscitari, ens han dit. És clau que el mandat sigui percebut com a tal. Una llista com aquesta es veuria com un element que legitimaria la interpretació plebiscitària', ha remarcat. Royo ha afegit que els parlamentaris irlandesos també valoren el fet que la votació del 27-S compleixi la legalitat espanyola.

Segons Royo, els parlamentaris irlandesos entenen perfectament què són unes eleccions plebiscitàries. Les eleccions britàniques del 1918 van ser convertides en un plebiscit 'de facto' sobre la independència, i els diputats electes no van prendre l'acta a Westminster, sinó que va anar a Dublín a constituir el primer parlament irlandès.