El govern d’Andorra limita la lliure disposició de diners dels clients de BPA

  • El conseller delegat Joan Pau Miquel, a presó per emblanquiment de capital

VilaWeb
VilaWeb
ACN
16.03.2015 - 12:38

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El govern d’Andorra ha aprovat aquest dilluns un decret que faculta els administradors provisionals de BPA -intervingut pel regulador financer andorrà, l’INAF– perquè puguin fixar ‘límits quantitatius a la lliure disposició dels saldos, comptes corrents, comptes de crèdit o de qualsevol altre tipus’. Si bé fonts financeres han explicat a l’ACN que l’executiu andorrà es planteja la liquidació del Banc, el ministre de Finances d’Andorra en funcions, Jordi Cinca, ha assegurat en una compareixença sense preguntes que les mesures són fruit d’una situació ‘transitòria’ i que ara ‘és absolutament necessari mantenir l’operativa del banc’ i tenir ‘les portes obertes a restablir la confiança de l’entitat’.

Joan Pau Miquel, a presó

La Batllia –el jutjat d’Andorra– ha enviat a la presó el conseller delegat de Banca Privada d’Andorra (BPA), Joan Pau Miquel Prats, per un delicte d’emblanquiment de diners. El directiu bancari ha ingressat al centre penitenciari de la Comella poc passades les tres de la matinada. Joan Pau Miquel va entrar a la Batllia ahir amb un vehicle després de més de quaranta-vuit hores d’arrest. Joan Pau Miquel Prats és acusat d’un delicte continuat d’emblanquiment de capitals procedents del crim organitzat.

L’operació policíaca contra el presumpte emblanquiment de capitals a BPA continua oberta i no es descarta que es facin més detencions. Segons el Diari d’Andorra, la policia té dues ordres d’arrest més contra gestors de l’entitat –un home i una dona– per relació amb la trama corrupta.

Mà dreta de la família Cierco, propietària de Banca Privada d’Andorra, Joan Pau Miquel Prats era director general de l’entitat des de feia més de vint anys i és acusat d’haver emblanquit diners de la xarxa de l’empresari xinès Gao Ping, en presó provisional i vinculat fortament al crim organitzat.

Segons fonts policíaques citades per ‘La Vanguardia’, va rebre, almenys tres vegades, maletins amb 100.000 euros cada un procedents de l’organització de Gao Ping a través de l’advocat Rafael Pallardó. Pallardó, encausat en el cas Emperador, sembla que va ajudar a evadir prop de 70 milions d’euros, la majoria dipositats en comptes andorrans. BPA també és suposadament darrer l’emblanquiment de capitals de la màfia russa — mitjançant Andrei Petrov–, el càrtel mexicà de Sinaloa i el govern de Veneçuela.

Inquietud entre els accionistes

Els màxims accionistes de la Banca Privada d’Andorra, que representen el 82% del capital social, van fer públic ahir un comunicat en què demanaven a l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) que organitzés una reunió de tot el sector bancari per a solucionar la crisi que originada pel cas BPA. L’accionariat vol, d’aquesta manera, que es prenguin les mesures necessàries per a ‘preservar els interessos dels clients, els llocs de treball dels empleats i el patrimoni de l’entitat’.

Els accionistes diuen que respecten el procés que va emprendre el govern andorrà quan va intervenir l’entitat. Amb tot, defensen la solvència de la BPA i l’honorabilitat dels treballadors.

En el comunicat, mostren la preocupació per ‘la sensació d’interinitat’ que pugui causar una pèrdua de confiança en l’entitat bancària i una rebaixa del seu valor econòmic. En aquest sentit, defensen que els professionals que treballen amb ‘esforç, dedicació i il·lusió en el grup bancari BPA’ ho fan amb ‘rectitud i honestedat’. A més, demanen a la justícia que ‘no posi en dubte l’honorabilitat dels treballadors’.

L’origen de l’escàndol

L’escàndol es va destapar dimarts, arran d’un comunicat de la FinCEN, la divisió de delictes financers del Departament del Tresor dels Estats Units, que acusava la Banca Privada d’Andorra (BPA) d’haver permès operacions per a emblanquir diners del crim organitzat internacional. ‘Durant anys, alts càrrecs de BPA han facilitat transaccions en nom d’emblanquidors de diners que actuaven per a organitzacions criminals transnacionals’, deia la FinCEN. I destapava que BPA havia ofert ‘ajuda substancial’ a Andrei Petrov, Gao Ping i alts càrrecs del govern de Veneçuela residents a Panamà.

En una mesura sense precedents en la història financera del país, el govern d’Andorra va decidir d’intervenir immediatament l’entitat i va destituir l’endemà passat tot el consell d’administració. El cap de govern en funcions, Toni Martí, va insistir a dir: ‘És un cas de males pràctiques i no una situació de risc de solvència o problemes de balanç. La gent pot estar tranquil·la.’

Andorra tem que l’escàndol BPA pugui afectar-hi negativament el sector financer –que representa prop d’un 20% de l’economia del país– i lluita per mantenir la bona imatge del Principat. Una de les primeres conseqüències va ser la rebaixa de la qualificació creditícia d’Andorra per part de Standard & Poor’s.

Tot i que l’agència va avalar les decisions preses fins ara pel govern andorrà, l’anunci fet per les autoritats nord-americanes sobre BPA suscita incerteses amb vista al futur del país.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any