Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  04.03.2015  06:00

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

Un senador del PP valencià encobreix la brutalitat del règim de l'Azerbaitjan

Pedro Agramunt Font de Mora ha fet informes per al Consell d'Europa, en què lloava el govern azerbaitjanès mentre continuava la repressió

Men?ame
 

A l'Azerbaitjan hi ha violacions constants dels drets humans; la dissidència política hi és castigada, i hi ha activistes polítics que fa molts mesos que són a la presó per càrrecs dubtosos i sense haver estat jutjats. Un dels organismes que vetllen pel respecte dels drets humans en aquest país és el Consell d'Europa, i el relator d'aquest organisme a l'Azerbaitjan és el senador del PP valencià Pedro Agramunt Font de Mora. Unes quantes entitats de defensa dels drets humans l'han acusat d'haver-se deixat subornar pel règim d'Ilham Alíev i, malgrat tot, aquesta setmana ha tornat a Bakú per comprovar les noves denúncies de violacions dels drets humans.

Un dels principis del Consell d'Europa és el respecte als drets humans. A l'Azerbaitjan hi són violats, però el país és membre del Consell des del 2001. Els responsables d'aquest organisme van argumentar-ho dient que acceptar l'Azerbaitjan era justament una oportunitat per a forçar el règim a conscienciar-se en aquesta direcció. Però aquest objectiu ha estat un fracàs.

Pedro Agramunt Font de Mora és relator del Consell d'Europa per a l'Azerbaitjan des del juny del 2010. L'última visita, la hi ha fet a començament d'aquesta setmana, juntament amb un corelator, el polonès Tadeusz Iwinski. El propòsit: examinar la situació dels drets humans fonamentals, arran de les múltiples queixes d'aquests últims mesos.

Tanmateix, les entitats que han fet les denúncies lamenten que sigui novament Pedro Agramunt qui s'encarregui d'aquesta tasca de supervisió. Per què? Perquè el consideren un amic del règim i l'acusen d'haver acceptat suborns per a ocultar els abusos i la persecució política contra molts dissidents.

'La diplomàcia del caviar'

La Iniciativa Europea per a l'Estabilitat (ESI) és un 'think tank' prestigiós que es proposa de vetllar per l'estabilitat dels processos polítics a Europa i que té oficines en unes quantes ciutats europees. L'ESI va parlar fa un parell d'anys de 'la diplomàcia del caviar', unes pràctiques que incloïen regals, viatges de franc i diners, amb l'objectiu de crear un grup dins el Consell d'Europa que, amb el seu silenci o els seus elogis, legitimés un règim autoritari. Agramunt sempre ha negat aquestes pràctiques. Però l'ESI ha denunciat repetidament la gestió d'aquest senador del PP valencià.

Les acusacions han estat documentades. Pedro Agramunt, juntament amb el maltès Debono Grech, va presentar el 20 de desembre del 2012 a l'assemblea parlamentària del Consell d'Europa un informe sobre la qualitat democràtica dels últims processos electorals a l'Azerbaitjan. Les eleccions que van ser examinades van ser les presidencials del novembre del 2010, qualificades per l'OSCE de 'les més fraudulentes que s'havien fet mai en un país del Consell d'Europa'. Doncs el relator del Consell d'Europa, Pedro Agramunt, va lloar els avenços fets en la transparència del procés electoral i la voluntat de cooperació de les autoritats del país. 'S'ha de destacar l'important progrés en la democratització del país. Prenem nota de la impressionant feina legislativa que han fet les autoritats de l'Azerbaitjan amb l'objectiu de situar les lleis d'acord amb els estàndards del Consell d'Europa', escrivia.

A més, la presentació d'aquell polèmic informe s'havia de fer a final del 2011, però es va anar ajornant fins a final del 2012, prou més enllà de la data del festival d'Eurovisió, el maig d'aquell any, a Bakú, quan hi havia més mirades de la comunitat internacional sobre el país.

L'informe que va acabar presentant Pedro Agramunt sobre els avenços en transparència democràtica va indignar l'ESI, que va dedicar-li un informe de resposta en què li demanava la dimissió. L'ESI lamentava que Agramunt fes valoracions lloant 'l'excel·lent cooperació de les autoritats de l'Azerbaitjan i de la delegació parlamentària de l'Azerbaitjan' i el fet 'd'haver rebut tota la informació necessària i tot el suport organitzatiu', quan l'OSCE tenia proves evidents i documentades de la violació sistemàtica de principis fonamentals de transparència en unes eleccions lliures.

L'afer dels presoners polítics

Poc després d'haver presentat aquell informe, Agramunt va participar en una polèmica votació a l'assemblea parlamentària del Consell d'Europa, sobre la qualificació i el reconeixement dels presoners polítics a l'Azerbaitjan. L'alemany Christoph Strässer va presentar una resolució per al reconeixement de la condició de presoners polítics en aquest país, però la van acabar tombant, després d'una campanya de desprestigi contra ell. En aquesta ofensiva hi participà activament Agramunt Font de Mora i col·legues seus, especialment el rus Leonid Slutski, que en la fotografia que acompanya aquest reportatge lliura un retrat a Pedro Agramunt. Slutski va rebre una distinció anomenada Ordre de l'Amistat de mans del president Alíev.

Premi al règim, càstig als opositors

Malgrat les queixes, tant de l'ESI com d'Amnistia Internacional, entre més organitzacions, Pedro Agramunt va continuar fent de relator de l'Azerbaitjan, i la història es va repetir. L'octubre del 2013 hi va haver eleccions presidencials, en què Alíev va ser reelegit per una amplíssima majoria, del 85% dels vots. Pedro Agramunt formava part d'una comissió pre-electoral que va visitar el país unes setmanes abans de les eleccions. I va aplaudir 'la voluntat de les autoritats de l'Azerbaitjan de sotmetre a un ampli escrutini internacional el resultat de les eleccions de l'octubre del 2013'. El Consell d'Europa va acabar parlant d'un procés electoral transparent, lliure i net, i dient que el dia de les eleccions les coses s'havien fet d'una manera 'pacífica i professional'.

Però va ser així? Novament l'OSCE, que també va actuar d'organisme organitzador, va denunciar nombrosos casos d'irregularitats als col·legis, en la distribució de paperetes, en tot un seguit de votacions…

Malgrat aquestes noves acusacions, i segurament gràcies a la tebior dels informes dels relators del Consell d'Europa, el govern de l'Azerbaitjan va acabar obtenint un premi l'any passat: entre el maig i el novembre va assumir per primera vegada la presidència del comitè de ministres del Consell d'Europa, que és l'òrgan de decisió. El constitueixen ministres d'Afers Estrangers dels països membres i ha de vetllar pels valors fonamentals i els compromisos adquirits en els acords del consell.

Durant aquest temps, el govern de l'Azerbaitjan ha continuat castigant l'oposició política i ha atemptat contra la llibertat de premsa. El diari The Washington Post recordava en un editorial publicat aquest dilluns que els tribunals d'aquell país actuen com a fiscals i han ordenat detencions immediates. És el cas de Leila Iunus, una activista de defensa dels drets humans, que és a la presó des del mes de juliol de l'any passat, pendent de judici, malgrat que té diabetis. L'acusen de traïció i d'evasió fiscal. El 18 de febrer proppassat un tribunal va desestimar la seva petició d'excarceració i li va allargar la presó preventiva cinc mesos més.

El seu marit, Arif Iunus, un historiador que té una malaltia càrdio-vascular, fou empresonat el mes d'agost i també li denegaren, el mes passat, el recurs que va presentar.

La periodista Khadia Ismaílova, continua també en presó preventiva. Va descriure les condicions en què vivia a la presó en una carta publicada pel Washington Post. I tot seguit fou condemnada per difamació després d'un judici de tres dies a porta tancada.

Són tres dels casos més recents de brutalitat judicial del règim. El Consell d'Europa, que uns quants anys enrere havia tingut relators molt crítics amb la situació dels drets humans a l'Azerbaitjan, ara continua fent els ulls grossos a l'arbitrarietat i als abusos del règim d'Alíev. Amb la inestimable ajuda del valencià Pedro Agramunt Font de Mora.

Men?ame