Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Divendres  27.02.2015  06:00

Cesk Freixas: 'Volem el pa sencer i el país sencer'

Men?ame
 

Cesk Freixas, cantant, respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una altra entrevista de la sèrie 'Faces of Independence' de l'edició en anglès de VilaWeb, que reproduïm en català.

—Per què i per a què vols la independència?

—Vull la independència perquè no puc entendre la democràcia sense el dret d'autodeterminació. Perquè és una qüestió d'estricte respecte col·lectiu. La vull per a emprendre un procés constituent que ens permeti de repensar un nou sistema de relacions socials, econòmiques i socials, per posar a debat la necessitat de governar-nos des d'un filtre polític que avantposi la solidaritat i la cooperació, i que siguin les persones que condicionin el funcionament de les estructures econòmiques i polítiques. Volem viure la nostra vida, no la que ells ens imposin.

—Què pot aportar una Catalunya independent al món?

L'exemple de lluita comuna entesa en un context internacionalista: la nostra millor manera de lluitar per la independència dels pobles oprimits és, també, lluitar per la nostra independència. Per una altra banda, i com és lògic en un context de reconeixement internacional, les estructures creades ens permetran de mirar els estats que ens envolten d'igual a igual, eliminant el paternalisme que hem rebut i rebem com a 'comunitat autònoma', i donant-nos la possibilitat d'explicar-nos al món sense prejudicis ni autoodi. En el camp de la cultura, això és fonamental, perquè voldrà dir que, un cop superada la fase de resistència, per fi ens podrem dedicar a construir, sense por de l'atac sistemàtic a què estem pseudo-acostumats. Ara bé, parafrasejant l'Ovidi, que deia 'volem el pa sencer', hem de tenir en compte que també 'voldrem el país sencer', i que encara que institucionalment una part del país sigui independent, hi haurà moltes de les nostres comarques sota el domini d'uns altres estats, que continuaran qüestionant i reprimint la nostra més gran ferramenta de cohesió: la llengua i la cultura. Serà una bona oportunitat per a demostrar al món sencer que la nostra lluita és una lluita de fermesa i de dignitat, perquè ens caldrà i urgirà sentir com a nostre qualsevol atac que rebi la nostra llengua en qualsevol dels pobles i ciutats dels Països Catalans. Demostrarem que som un país de poetes que escriuen amb l'abecedari de la vida. Com deia Marià Villangómez, 'voler l'impossible ens cal, i no que mori el desig'.