Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  22.02.2015  00:59

Autor/s: Josep Miquel Bausset · Monjo de Montserrat

Pastor, profeta i màrtir

Men?ame
 

Som molts els qui ens vam alegrar amb les paraules del papa Francesc de la roda de premsa a l’avió de retorn del seu viatge a Corea. El papa, que ja feia un any havia desbloquejat el procés de beatificació del bisbe Òscar Romero, i que havia destacat el valor del seu missatge profètic, va afirmar: 'Romero era un home de Déu i no hi ha impediments per a la seua beatificació'.  

Óscar Romero, arquebisbe de San Salvador, va ser un home compromès amb l’Evangeli i solidari amb el sofriment i el martiri del seu poble. Tot i que a la seua mort la gent de seguida el proclamà sant, ha estat ara quan el papa Francesc ha impulsat la seua causa de beatificació.

Nascut el 1917, Óscar Romero va ser nomenat arquebisbe de San Salvador el 22 de febrer de 1977. Home sincer i d’una fe profunda i confiada, va ser testimoni d’esperança enmig d’un poble flagel·lat pel dolor i per la mort. L’arquebisbe Romero va ser solidari amb el seu poble, que patia la repressió del Govern i de l’exèrcit.

Les seues homilies eren un crit a favor dels Drets Humans, constantment vulnerats, i a favor de les víctimes de l’horror i de la tortura: 'Jo condemne l’absolutisme de la riquesa. Vivim en un ordre fals, fonamentat en la repressió i la por'. Home valent, no dubtava a acusar el poder que oprimia el poble: 'Es juga amb els pobres. Es juga amb les votacions. Es juga amb la dignitat de les persones'.

L’arquebisbe Romero no va utilitzar mai paraules 'correctes', políticament i eclesiàsticament. La veu de Romero va ser sempre una veu lliure enfront de la repressió de la dictadura militar, de les forces armades i dels grups de l’oligarquia. Romero es va posar sempre al costat dels pobres, proclamant amb insistència la dignitat de la persona, i per això va denunciar amb valentia la violència i la repressió. D’aquesta manera es convertí en la veu dels qui no tenien veu.

Amenaçat de mort, Óscar Romero proclamava: 'Si em maten, ressuscitaré en el poble savaldorenc. Com a pastor estic obligat a donar la vida pels qui estime. Si Déu accepta el sacrifici de la meua vida, que la meua sang siga llavor de llibertat i signe que l’esperança serà aviat una realitat'. El 23 de març, un dia abans de ser assassinat, en l’homilia, Romero s’adreçava al govern així: 'En nom de Déu els suplique, els pregue, els ordene: que s’acabe la repressió'.

El 24 de març de 1980, mentre celebrava l’Eucaristia a l’hospital de la Divina Providència, Óscar Romero va caure abatut per un precís tret al cor. La seua mort martirial va fer que de seguida el poble l’aclamara com a sant. Com a testimoni de l’Evangeli i de l’opció preferencial pels pobres, l’arquebisbe Romero és un símbol real de tants i tants màrtirs de l’Amèrica Llatina, i també un signe d’esperança d’un món millor, de solidaritat, de justícia i de llibertat.   

En el bisbe Romero recordem també tots els màrtirs anònims, com els d’Irac i Síria, i tots aquells que han donat la seua vida per fidelitat a l’Evangeli i als més pobres, com el capellà de Xàbia Antoni Llidó, assassinat per la dictadura de Pinochet.