Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dijous  01.01.2015  01:00

Autor/s: Joan Olivares

Versets a Sant Antoni d'Otos. 2015

Men?ame
 

Com passa el temps, sant Antoni,

amb este ja són vint anys

que els veïns del Carrenou

vos dediquem la versà.

Si pareix que fora ahir

la primera foguerà,

quan rifàvem el porquet

i féem la porquejà,

la disputa amb sant Josep,

el sermó del capellà,

quan vos pintàrem la capa

i vos refèrem la mà...

No hi ha festa com la vostra,

ni tampoc millor veïnat,

ni un sant que done consells,

com vós, en el santoral.

Anys i panys venim contant-vos

més aïna adversitats.

Enguany, per fi, sant Antoni

només cantarem bondats.

Vos recordeu d’aquells jóvens

que van haver d’emigrar

cap a Suïssa o Alemanya

Noruega o el Canadà?

Doncs tornaren tots a casa,

quatre dies pel Nadal,

mos cantaren l’aguinaldo

del xeulit i del pardal.

I aquella colla de vius

que han ficat la mà en lo sac

i tenen comptes a Suïssa

Andorra o Lienchestein...

Es veu que els ha dit un jutge

que haurien de fer bondat,

si no volen que els condemne

a dormir sense sopar.

I tots els que demanaven

les músiques i el raspall,

l’oratge de Benissuera,

els moros i els cristians,

ara tindran una tele

en autèntic valencià.

Sense gaires ni aleshores

ni tanta mariconà.

Som del món l’admiració:

No n’hi ha com els valencians.

Deu anys que anem aigua al coll,

i no mos hem ofegat.

Les coses s’han fet per bé,

i si res no ha anat com cal,

tot lo món sap que la culpa

és sempre dels catalans.

Se’n volen anar d’Espanya:

com si foren alemanys!

Sort tenim dels de Madrid

Que mos volen de veritat.

i faran tres o quatre aves

pa venir a verenear.

Corredor Mediterràneo?

Tirorin i tiroran...

El secret del bon govern,

és saber administrar.

Quina falta fan tres llengües

si amb dos ja podem tirar?

Per això la consellera

sàviament ha disposat,

que de les tres mos quedem

amb l’anglés i el castellà.

Nuestra lengua lemosina

amb un rallet d’oli i sal,

pa adobar los chascarrillos

i amanir las brofegàs.

I per si res mos faltava,

diuen que s’han inventat

una nova llei de símbols

de la valencianidat

que apanyarà en quatre dies

els descosits i els forats

de todos los valencianos

des del Sénia a Guardamar:

paelles i fideuaes,

corridas, bous embolats,

gaiates, falles, fogueres...

Viva la Comunidat!

Si en voleu més, sant Antoni,

ja podeu parar el cabàs:

Mos posaran una planta

de residus animals.

Els jóvens tindran faena,

i tot l’aire de la Vall

amb essències delicioses

diuen que es perfumarà

Estem ballant amb un peu

de tanta felicitat.

Què vos pareix, sant Antoni?

Ja era hora, veritat?

Fills meus, em sent agraït

per tan bona voluntat,

però que em prengueu per bovo

no m’acaba d’agradar.

Vull, tanmateix, consellar-vos,

mas que no m’ho heu demanat.

Recordeu com acabàvem

la versà de l’any passat...?

...doncs s’acosta la collita,

aneu esmolant la falç.