Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  12.12.2014  06:00

Autor/s: Andreu Barnils

El militant del PP expulsat del parlament vol cobrar per escolaritzar els fills en espanyol

Només famílies de tres nens catalans demanen diners per estudiar en espanyol a l'escola privada

Men?ame
 

Un dels punts més polèmics de la LOMCE, la 'llei Wert', és que obliga els governs autonòmics a pagar la matrícula d'escoles privades per als alumnes d'escola pública que ho demanin. La condició? Que els pares no trobin escoles públiques amb una oferta en llengua espanyola que els satisfaci, i decideixin de portar-los a escoles privades que sí. Només les famílies de tres alumnes catalans han demanat aquests diners i han aportat la documentació correcta, amb dades de l'octubre facilitades pel ministeri. I un dels pares que ho ha demanat és Francisco Ribas, el militant del PP que va ser expulsat del parlament fa poc.

Ribas era un dels individus que van causar rembombori a la tribuna de convidats del Parlament el 29 d'octubre proppassat. El seu company, Miguel Bosch Sánchez, és qui va alçar el braç fent la salutació feixista quan Núria de Gispert els va fer fora de la sala. Ell cridava.

Ribas, que ha estat candidat del PP a Tona sense obtenir representació i que havia encapçalat actes contra la immersió, ha demanat la beca per als seus dos fills, que actualment ja estudien en una escola privada. Una de les accions que havia dut a terme era la de demanar a l'escola on duia els fills, l'Era de Dalt de Tona, que s'hi impartissin més classes en espanyol. Podem dir, doncs, que dos dels tres nens catalans que podrien rebre la beca són fills d'un militant del partit de Wert.

Segons la 'llei Wert', la Generalitat de Catalunya, per exemple, ha de pagar sis mil euros per cada alumne que se'n vagi a una escola privada a estudiar més hores en espanyol.

VilaWeb s'ha posat en contacte amb Francisco Ribas, que ha declarat: 'Jo ho he fet com a pare. No estava d'acord amb els continguts d'història —no únicament de llengua— que s'explicaven a l'escola pública on anaven els meus fills. I per això els he portat a la privada. Per sort, el meu sogre m'ajuda econòmicament. Que quedi clar: jo no vaig contra la immersió lingüística, i crec que a zones de Barcelona és molt important que es faci. Molt. Però aquí on visc passa al revés. I crec que és important que els meus fills surtin preparats. Tot això ho faig com a pare. Perquè vull el millor futur per als meus fills. Ja sé que potser no me la donaran, la beca. Ho sé. Però l'he demanada perquè crec que és important de fer-ho. I perquè en política hem de ser conseqüents.'

Ribas també és membre i impulsor de l'Asamblea por una Escuela Bilingüe de Cataluña.

Cobraran els diners, aquestes famílies?

No és clar que arribin a cobrar la beca i no hi ha cap decisió presa, a hores d'ara. En aquest moment el tràmit és en ple procés i no s'ha tancat. El Ministeri d'Educació ha enviat tots aquests expedients als governs autonòmics concernits. I ara aquests governs estudien els casos un per un. Si estan d'acord amb els expedients, enviaran el vist-i-plau al Ministeri d'Educació espanyol i, després sí, aquests governs haurien de donar sis mil euros per alumne a les famílies. A més a més —recorden des del ministeri—, les dades són de l'octubre, i potser les xifres acaben variant.

Men?ame