Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  27.11.2014  06:00

Autor/s: Núria Ventura

La suspensió encoberta de l'autonomia catalana

La impugnació de normes catalanes forma part de l'estratègia del govern espanyol per a erosionar l'autogovern

Men?ame
 

La impugnació de la consulta del 9-N per part del govern espanyol ha marcat l'actualitat política catalana d'aquestes darreres setmanes. Tanmateix, si mirem enrere, podrem veure que el govern espanyol ha impugnat un gran nombre de lleis catalanes, aquests últims anys. La prohibició del 'fracking', el decret de pobresa energètica o, divendres passat, la llei d'horaris comercials són únicament alguns exemples de la lleis catalanes que l'executiu de Rajoy ha dut al Tribunal Constitucional espanyol (TC). Aquesta impugnació de les normes catalanes és una de les dues línies d'actuació de l'estratègia de l'estat espanyol per erosionar l'autonomia catalana. La segona via és la recentralització, amb iniciatives que envaeixen les competències catalanes.

Impugnació de les normes catalanes

Les impugnacions de lleis catalanes per part del govern espanyol no són pas exclusives d'aquesta legislatura, però sí que és cert que en aquests tres anys han sovintejat molt. Segons la directora general de Serveis Consultius i Coordinació Jurídica de la Generalitat de Catalunya, Dolors Feliu, aquest augment és cíclic: 'En la nostra història, quan hi ha hagut un govern amb majoria absoluta, ha crescut el nombre de recursos contra lleis catalanes'. Explica, per exemple, que durant la darrera legislatura de José Maria Aznar, amb majoria absoluta, van augmentar i que ara ens tornem a trobar en un moment de poc diàleg i molts litigis.

Com explica Feliu, a més de les dues impugnacions del 9-N, durant l'actual legislatura hi ha hagut set lleis que han estat objecte de recurs al TC: la llei sobre matèries audiovisuals (2/2012), la llei que prohibeix el 'fracking' (3/2012), el decret-llei sobre els horaris comercials (4/2012 i 2/2014), el decret-llei sobre l'impost als dipòsits bancaris (5/2012), el decret-llei sobre la pobresa energètica (6/2013), la llei d'acompanyament (2/2014), i la llei de consultes populars no refrendàries (10/2014).

Per a impugnar les normes catalanes, el govern espanyol no utilitza solament el TC. Aquests darrers temps ha preferit utilitzar els tribunals ordinaris, la via del contenciós administratiu, per a recórrer contra les normes que no tenen rang de llei (els recursos contra les lleis només es poden presentar al TC). D'aquesta manera, a més de discutir si les normes catalanes envaeixen les competències de l'estat, també pot discutir les qüestions materials dels texts.

L'augment de plets contra lleis catalanes, sumat a la politització dels membres del TC, ha fet que la majoria de sentències donin la raó a l'estat. En conseqüència —diu Dolors Feliu—, ha canviat substancialment la jurisprudència del tribunal, uns canvis que afavoreixen el govern de l'estat espanyol

Recentralització per invasió competencial

L'altra via d'erosió de l'autogovern català són les iniciatives recentralitzadores per mitjà de lleis que envaeixen competències de la Generalitat.

El 2011, el govern espanyol va començar la legislatura amb el propòsit de recuperar gran part del poder que s'havia transferit a les comunitats autònomes durant les darreres dècades. La Generalitat alerta que l'esperit i bona part de les mesures proposades per l'anomenat Informe CORA (pdf) --de reforma de les administracions públiques-- tenen una gran potència recentralitzadora, de manera que impliquen un atac a l'autogovern i una mutació constitucional encoberta del model d'organització territorial.

D'aquí ve que el govern català també presenti recursos contra les normes impulsades des del govern espanyol. El nombre de plets de la Generalitat també ha augmentat, de resultes d'aquesta ofensiva recentralitzadora de l'estat. És la manera de defensar l'autogovern.

Men?ame