17.11.2014 - 17:50
Nova Caledònia, l’arxipèlag de sobirania francesa situat en ple oceà Pacífic, s’acosta a un moment decisiu de la seva història lligada a l’estat francès. Està previst que abans del 2018 els seus habitants votin en un referèndum d’autodeterminació, per decidir si se n’independitzen. Es tracta d’una consulta que té tot el suport de l’estat francès.
El president, Francois Hollande, ha reafirmat avui aquest suport al dret de decidir dels canacs (els habitants de Kanaky, el nom del país segons els independentistes), en un viatge al territori, situat a uns 1.500 km a l’est d’Austràlia. Hollande ha dit que té l’esperança que el referèndum previst abans de finals de 2018 condueixi a una ‘solució consensuada’ al voltant de les relacions institucionals entre l’estat francès i Kanaky.
Sobre la preferència personal del president respecte el futur de l’arxipèlag, Hollande ha reiterat el seu compromís de garantir la neutralitat del govern sobre la independència o no del territori. És una línia política que contrasta amb la de l’ex-president Nicolas Sarkozy, que havia parlat a títol personal d’un manteniment de l’arxipèlag al si de l’estat francès.
El procés de Nova Caledònia va començar als anys vuitanta, quan hi va haver una insurrecció armada del poble canac, liderada pel FLNK (Front d’Alliberament Nacional Kanak). Aquella revolta va conduir en la signatura a París, l’any 1988, dels acords de Matignon en què es concedia una àmplia autonomia amb institucions pròpies a l’arxipèlag i la promesa francesa de la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. Deu anys més tard es va ratificar el compromís amb l’acord de Nouméa i la modificació dels articles 76 i 77 de la constitució francesa.
Actualment l’autonomia kanak gestiona totes les competències a excepció de la justícia, l’ordre públic, la defensa, la moneda i els afers estrangers. Amb el referèndum la població haurà de decidir si accepta que es transfereixin aquestes darreres competències
