Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  07.11.2014  18:24

Autor/s: Laura Ruiz i Trullols i Josep Casulleras Nualart

Un eurodiputat unionista escocès, al capdavant de la comissió internacional del 9-N

'Abans de ser unionista, abans de ser un conservador, sóc un demòcrata', diu Ian Duncan

Men?ame
 

Una comissió d'observació electoral formada per set polítics europeus redactarà un informe sobre el 9-N diumenge al vespre. Durant tot el dia, dividits en tres grups, analitzaran el funcionament de la votació en diversos col·legis. El president d'aquesta comissió és l'eurodiputat conservador --unionista-- escocès Ian Duncan, que ha publicat avui un article en el seu bloc en què explica per què ha acceptat l'encàrrec. 'Abans de ser unionista, abans de ser un conservador, sóc un demòcrata. Crec que el dret de vot és un dels més fonamentals i més preuats dels que tenim', explica Duncan.

Segons que ha pogut saber VilaWeb, entre els set membres de la delegació hi haurà també el flamenc Mark Demesmaeker, de la Nova Aliança Flamenca, i la gal·lesa Jill Evans, del partit Plaid Cymru, que fins i tot va explicar en una carta oberta per què vindria a fer d'observadora internacional a Catalunya.

També en formarà part ‪Gérard Onesta, que des del 2010 és el vice-president de la regió occitana del Migdia-Pirineu. Onesta és membre del Partit Verd francès i fou eurodiputat i vice-president del Parlament Europeu entre el 1999 i el 2007.

La comissió completa es presentarà en una conferència de premsa demà a horabaixa, quan els observadors que han acceptat la invitació detallaran quines qüestions analitzaran.

Aquest és l'article de Duncan, traduït al català:

Per què hi ha un unionista a Catalunya?

Sóc a Catalunya. Aquest cap de setmana, el 9 de novembre exactament, els catalans votaran en el que s'anomena formalment 'el procés de participació ciutadana sobre el futur polític de Catalunya'. Si no hagués estat per un galimaties perllongat del govern espanyol i el Tribunal Constitucional d'Espanya, això s'hauria conegut pel que és, un referèndum sobre la independència de Catalunya.

Tinc poca experiència en referèndum, acabant de sortir tocat però amb el cap alt del recent referèndum escocès sobre la independència. El 18 de setembre, un 85% dels escocesos va votar. Vaig escriure poc després del referèndum que havia intentat pensar en una participació semblant en unes eleccions al Regne Unit. I la resposta era simple: mai n'hi havia hagut tanta.

El resultat de la votació també va ser clar. Per un marge de 55.3% a 44.7%, els escocesos van votar a favor de continuar dins del Regne Unit. Jo vaig ser un dels del 55%.

Com a resultat del referèndum, el Escòcia és probablement la terra més encesa a tot el món quan es tracta d'assumptes constitucionals i de la consciència política general. El Regne Unit també ha començat a examinar el seu teixit molt constitucional. Són uns temps interessants per ser un escocès, sobretot amb una elecció general que s'apropa.

Què hi fa un unionista de carnet a Catalunya, us sento preguntar?

Suposo que es tracta de fixar-se en un simple fet: Abans de ser unionista, abans de ser un conservador, sóc un demòcrata. Crec que el dret de vot és un dels més fonamentals i més preuats dels que tenim. No hi ha res més frustrant o desencoratjador que trobar-se a la porta un individu que no votarà, o que creu que el vot no importa. Crec que el vot fa la diferència. Crec que el poble és sobirà. Vox populi, vox Dei.

Per tant, quan em van demanar que encapçalés la delegació de parlamentaris europeus per a fer d'observadors del 'procés de participació', hi vaig estar d'acord. En la meva delegació hi ha europarlamentaris de tot l'espectre polític, alguns dels quals són independentistes als països respectius, i alguns altres, com jo, no en som. Però tots estem units en la creença en el procés democràtic. En unes altres circumstàncies ens podrien haver anomenat 'observadors electorals'. La nostra feina és de donar testimoni del procés, per assegurar que en la mesura que puguem la votació es duu a terme amb els més alts estàndards democràtics. Al llarg del dia viatjarem de col·legi en col·legi per a investigar sobre els procediments de votació.

A Escòcia, enmig del xivarri del debat i la discussió que ens va absorbir a tots durant tant de temps, de vegades vam oblidar que en el començament del procés hi va haver l'Acord d'Edimburg. Quan el primer ministre del Regne Unit i el primer ministre d'Escòcia van acordar com es faria el referèndum, i van acordar que tots dos governs n'acatarien el resultat. (Subtilment diria que la segona part s'ha entelat una mica últimament, però ja és per a un altre bloc).

Els catalans heu parlat al parlament europeu d'aquest acord com una cosa extraordinària, una gesta gairebé impossible. És bastant evident que el govern espanyol no es veurà de cap manera obligat a res pel resultat d'aquest procés de consulta. Catalunya és només al començament del seu viatge constitucional I atenent els esdeveniments que hi ha hagut al voltant dels intents per part del govern català per dur a terme qualsevol tipus de votació, té un llarg camí per a recórrer.

No obstant això, em sento orgullós de ser aquí a Catalunya durant aquest primer pas important. Deixeu que la gent parli.

Men?ame