Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  16.10.2014  09:50

Autor/s: Jordina Ruscalleda i Alejandro Sánchez

Si no tens parella és perquè no tens connexió

Men?ame
 


Molt enrere han quedat les pàgines de contactes del diari i les agències matrimonials. La recerca de parella ha evolucionat amb la tecnologia i, concretament, amb les xarxes socials. Cada cop són més les aplicacions dedicades a aquest sector: Flirtie, adoptauntio.es, eDarling o GentComTu! tan sols són un petit exemple d’aquest boom. I és que el nombre d’usuaris que s’hi registren no para de créixer, ja sigui per timidesa, per manca de temps o perquè la visió de la societat sobre aquesta manera de trobar parella està canviant.

Ara bé, tothom qui té aquestes aplicacions ho reconeix? Està vist com un fet natural? Segons Francesc Núñez, sociòleg i professor de la Universitat Oberta de Catalunya, la percepció ha canviat per complet. “La gent busca sempre ser acceptada i no ser vista com un bitxo estrany. Fa uns cinc anys, buscar parella per Internet era vist com una deficiència, en part provocada pel desprestigi tecnològic de poder ser enganyat i pels prejudicis de la societat. Al principi la novetat és molt evident i observada, però a mida que ho incorpores a la vida quotidiana es fa transparent i se socialitza amb normalitat.”

El problema és quan aquesta opció es converteix en una addicció. És el que la Carme Sánchez Martín, co-directora de l’Institut de Sexologia de Barcelona anomena com hipersexualitat per Internet, és a dir, la cerca compulsiva de sensacions sexuals. “Un 20% de les persones addictes a Internet ho estan en relació al sexe”, afirma la psicòloga. “El problema és més greu en aquelles persones que utilitzen les aplicacions perquè tenen mancances afectives i poca educació sexual, ja que pot provocar més aïllament i pot ser la llavor d’un cas més greu.”

L'opinió dels treballadors i creadors

Sara Jacue, responsable de comunicació d’AdoptaUnTio.es admet que a la gent no li fa vergonya dir que és en aquesta aplicació per l’humor que han creat. “Al cap i a la fi és trobar el teu forat al mercat i fer alguna cosa que els altres no facin”. El fet diferencial d’aquesta aplicació és atorgar el poder a les dones: elles són les qui decideixen amb qui volen parlar i amb qui no. Els homes apareixen classificats en un catàleg en diverses lleixes segons el seu perfil concret (rossos, barbuts, tatuats…) i esperen que les dones els afegeixin al carro de la compra per poder iniciar una conversa. “Hem invertit els rols de la societat i hem tingut moltes crítiques, però sempre s’ha de tenir sentit de l’humor. Els que més ens criticaven després ens els trobàvem a l’aplicació!”. I el cert és que a Catalunya ja compta amb 180.000 usuaris.

Visual_App5

La interfície de l'aplicació AdoptaUnTio.es

Andrés Ortin, responsable d’eDarling Espanya, comparteix la visió de Jacue. “De manera gradual s’ha passat de veureu-ho com un tema tabú a un fenomen de masses; el mateix va ocórrer amb la compra per Internet, la recerca de feina o l’entreteniment audiovisual”. Definida publicitàriament com un portal per a solters exigents, la seva empresa està dirigida a un públic que busca “una parella estable i duradora”. Aquest fet s’aconsegueix amb el test de personalitat (d’unes 200 preguntes) a completar abans d’entrar al portal.

Ben diferent és l’opinió de Marie Cosnard, la cap de comunicació de Happn, que subratlla els avantatges en el canvi que hi ha hagut de la pantalla de l’ordinador a la del mòbil. “Els webs consumeixen molt de temps i solen ser decebedors; els usuaris no volen malgastar hores omplint formularis. A les aplicacions com Happn hi pots accedir quan vulguis: al tren, mirant la televisió...” Orientada també al públic jove, Happn ha nascut aquest any a França i consisteix en trobar aquella persona que ens hem creuat pel carrer, al supermercat o al metro i no hi hem gosat parlar. Mitjançant el sistema de geolocalització a temps real Happn mostra els usuaris que ens hem trobat i ens indica el lloc exacte on ho hem fet. “Són les persones que has vist, amb les qui voldries haver parlat i amb les qui et voldries tornar a trobar en la vida real”, apunta Cosnard.

El públic homosexual

L’especialització, però, no només es basa en el funcionament de les aplicacions, sinó també en el sector al qual va dirigit. La comunitat homosexual compta amb nombrosos serveis i un d’ells és PlanetRomeo, que va néixer el 2002 a Berlín quan Jens Schmidt, un del seus fundadors, va voler trobar l’amor de la seva vida i, juntament amb un grup d’amics, van crear una pàgina web. “Creiem en la llibertat d’expressió. Per això qualsevol usuari pot comunicar-se amb qui vulgui i el temps que vulgui de manera gratuïta”, explica Tim Hoy, responsable de comunicació de l’aplicació. “L’altre punt fort és que l’usuari decideix si fixar la localització on es trobi o on triï. Pots trobar-te a Berlín i que t’apareguin usuaris del centre de Barcelona, per exemple”. Actualment compta amb 18400 usuaris a Barcelona però més d’11000 utilitzen tan sols l’aplicació.

En definitiva, els nous emprenedors han vist en l’amor un negoci que, malgrat que sempre ha existit, ara ho fa en les noves tecnologies, i els que van néixer com un web s’estan adaptant al món dels telèfons intel·ligents per sobreviure.

Men?ame