Notícies

Dissabte  13.09.2014  06:00

Autor/s: Laura Pous - ACN

I els empresaris escocesos, què voten?

Tots reclamen estabilitat 'sigui quin sigui el resultat del referèndum'

Men?ame
 

El president de la companyia de transport Stagecoach, la segona més gran al Regne Unit, votarà sí. El president del whisky Famous Grouse and Macallan, que patrocina la selecció escocesa de rugby, defensa el no. Són només dos dels empresaris de grans firmes escoceses que s'han posicionat en el debat independentista. L'endemà que un grup de cent trenta líders empresarials escrivissin una carta en contra de la independència, 200 més en van fer una altra a favor del sí. 'La comunitat empresarial és com la població general', diu la presidenta de la Cambra de Comerç d'Escòcia, Liz Cameron. 'Hi ha gent pel sí, pel no i indecisos', remarca, afegint que el dia 18 no voten les empreses sinó 'els individus'.

Amb la possibilitat d'un 'sí' a la independència sobre la taula, grans entitats bancàries com el Royal Bank of Scotland han assegurat que es plantegen traslladar la seu a Londres, tot i que sense tancar operacions ni retallar llocs de feina a Escòcia. Els supermercats 'John Lewis' han dit que podrien apujar els preus, però en canvi 'Tesco' ha advertit que és "neutral" i mantindrà preus competitius sigui quin sigui l'estatus polític d'Escòcia. La petroliera BP ha admès que prefereix la unió amb Anglaterra, i els líders d'altres grans companyies també han sortit en públic per avisar dels riscos que, segons ells, hi ha en el vot pel 'sí'. La campanya independentista ha denunciat que el govern de Westminster ha promogut aquests comentaris del món empresarial per intentar frenar l'augment del 'sí'.

El primer ministre britànic, David Cameron, va fer aquesta setmana una visita llampec a Edimburg, on es va adreçar als escocesos des d'un espai econòmic, l'asseguradora 'Scottish Widows'. Tot i que va voler destacar que cal salvar el Regne Unit per motius "emocionals, del cor", també va assenyalar nombrosos arguments econòmics, com ja havia fet en el seu discurs al sopar anual de la patronal CBI Scotland, a Glasgow, a l'agost.

Aleshores, Cameron va destacar els beneficis econòmics de la unió entre Anglaterra i Escòcia, que va definir com "la fusió més exitosa de la història". Una unió, fa més de 300 anys, que va defensar que es va basar principalment en "motius econòmics" i que, per aquests mateixos motius, ara no s'ha de trencar. Cameron parlava en un territori amable en ambdós casos. Entre el públic de Glasgow, per exemple, hi havia els grans empresaris escocesos, 130 dels quals acabaven de publicar una carta a 'The Scotsman' defensant el manteniment de la unió amb Anglaterra pels "dubtes" i les "incerteses" que rodegen la independència.

Tot i que la primera percepció és que a Escòcia, en general, les empreses defensen el 'no', fins i tot la pròpia patronal que va acollir David Cameron a Glasgow va haver de fer-se enrere en el seu objectiu de fer campanya oficialment en contra de la independència. L'anunci va provocar una fuga de membres, que no es va aturar fins que el CBI va declarar-se, de nou, neutral. Entre els que volien marxar hi havia les principals universitats d'Escòcia, el grup de 1.250 empreses d'electricitat Select, o la pròpia BBC.

Empresaris d'opinions diverses

"Els grans negocis no van només amb un bàndol, molta gent pro-independència té grans empreses i votaran que sí", assegura a l'ACN Jil Murphy, propietària de 'Thin Red Line Design', una empresa de disseny gràfic i màrqueting amb seu a Edimburg. Murphy forma part de 'Business for Scotland', un grup amb 2.500 companyies que defensen les oportunitats de la independència. "Jo particularment represento les petites i mitjanes empreses, que són el 99,3% dels negocis privats a Escòcia, i són clau pel creixement econòmic", afegeix.

Des de la Cambra de Comerç d'Escòcia, que representa un 50% de les empreses privades escoceses i té 26 delegacions arreu del territori, han preferit mantenir la neutralitat per evitar polèmiques com la del CBI. "Seria absolutament incorrecte, com a organització, que donéssim suport a uns o altres. Per això ens hem mantingut neutrals, i hem ofert moltes oportunitats al 'sí' i al 'no' per presentar els seus arguments a la comunitat empresarial", explica a l'ACN la seva presidenta, Liz Cameron.
"Hi ha empresaris que tenen clar que la independència els donarà oportunitats, d'altres diuen que no i que volen seguir al Regne Unit perquè ofereix un major mercat, i hi ha indecisos", destaca la representant de la Cambra de Comerç.

Per Liz Cameron, la lluita "no és dels negocis, sinó dels individus". Les empreses estan formades per moltes persones, de tendències ideològiques diverses i cadascuna amb el seu vot particular. En general, el que busquen els empresaris "és un ambient, sigui el que sigui el que votin els electors, que permeti continuar tenint accés als mercats europeus i globals, amb els mínims costos i de la forma més sostenible possible".

La lliura esterlina: el gran debat

El govern britànic defensa que Escòcia es beneficia de formar part del gran mercat comú de 60 milions persones del Regne Unit, sense fronteres, amb una moneda comuna i lliure circulació de mercaderies i persones, i amb el potencial exportador que ofereix un gran estat com el britànic, amb delegacions exteriors arreu del món. Londres rebutja la creació d'una unió monetària amb una hipotètica Escòcia independent perquè assegura que perjudicaria la seva economia, que hauria d'assumir "els riscos" financers d'un país estranger. A més, diu que no tindria sentit per Edimburg fer servir el 'pound' sense control en la política monetària.

Des del govern escocès, el primer ministre, Alex Salmond defensa l'opció de la unió monetària, i diu tenir "tres plans B" en cas que Londres veti una negociació. A Edimburg consideren que un 'sí' al referèndum obligarà el govern britànic a canviar d'actitud respecte a la possibilitat de negociar l'ús de la lliura, que remarquen que és tan escocesa com anglesa. De fet, Salmond ha amenaçat amb no pagar la part del deute que correspondria a Escòcia, un passiu, si el nou estat independent no pot gaudir de la lliura, un dels seus actius. Des de Londres, per la seva banda, avisen dels perills que grans empreses abandonin Edimburg, un gran centre financer.

"Hi ha hagut una campanya real de la por des de Westminster. Si busques riscos, trobes riscos, si busques oportunitats, trobes oportunitats", destaca Jil Murphy. Segons ella, la qüestió de la lliura esterlina "és el tema més important de la campanya pel 'no' perquè és de fet l'únic tema que tenen".

"Juguen a la política" assenyala aquesta empresària independentista, que afegeix que no li importa amb quina moneda haurà de pagar si es crea un estat propi "sempre que els diners arribin a la gent que realment els necessita". De fet, els independentistes argumenten que evitar una unió monetària perjudicaria també a Anglaterra. Des que les enquestes mostren l'opció real d'un 'sí' el 18 de setembre, el tipus de canvi de la lliura ha caigut fortament.

Escòcia exporta a la resta del Regne Unit productes i serveis per valors de 47.000 milions de lliures esterlines, segons dades de la Cambra de Comerç, una xifra que converteix Anglaterra en el seu principal soci comercial, per davant dels Estats Units, on es fan exportacions que aporten 3.600 milions. Segons Liz Cameron "la preferència" dels empresaris escocesos és mantenir la lliura esterlina, sigui quin sigui el resultat del 18-S. "Fa la vida més fàcil, permet continuar exportant com ho fem ara", destaca Cameron.

La Unió Europea


Entre els empresaris que s'han declarat partidaris de la independència, la principal amenaça per Escòcia no és la independència o la lliura, sinó la possibilitat que el Regne Unit surti de la Unió Europea impulsat per les polítiques euròfobes d'alguns diputats del partit conservador i la formació UKIP. Així ho declaraven en la seva carta, a finals d'agost. Els vincles amb Europa són imprescindibles per la comunitat empresarial, i fins i tot el director del CBI Scotland va alertar durant la visita de David Cameron dels perills d'allunyar-se massa de Brussel·les.

Els independentistes creuen que la Unió Europea acceptaria una Escòcia sobirana. "Tenim 160.000 ciutadans europeus vivint aquí, hem estat membres durant 40 anys, tenim un 1% de la població europea, el 60% de les reserves de petroli i gas, el 25% de l'energia renovable. Perquè no ens voldrien en una Unió Europea que està feta per ampliar-se?", pregunta Jil Murphy.

Per Liz Cameron, de la Cambra de Comerç, siguin quin sigui el resultat de la consulta, els empresaris reclamaran "estabilitat i decisions ràpides". De fet, la presidenta de l'organització comercial considera que el referèndum fa "el canvi inevitable", ja sigui amb la creació d'un nou estat independent o amb la transferència de més poders fiscals i econòmics de Londres cap a Edimburg. "S'hauran de crear aliances pel bé d'Escòcia, i per continuar en un camí exitós de creixement", remarca. "Però els temes claus pels quals els negocis necessiten resposta i volen claredat, però, no tenen resposta. I no en tindran fins que es faci el referèndum", afegeix.

Les polítiques fiscals d'una Escòcia independent

"Voto que sí perquè penso que és l'oportunitat de la nostra vida, pels negocis, però també pel nostre país, per tota la gent que viu aquí, i per les futures generacions", defensa Jil Murphy, de 'Thin Red Line Design'. Com ella, els 200 empresaris que van presentar una carta defensant la independència consideren que l'estat propi permetrà fomentar "la innovació" i oferirà "el poder als escocesos per utilitzar els amplis recursos del país a favor de la gent que viu i treballa" a Escòcia. Recursos, com el petroli, que els independentistes critiquen que Londres ha malgastat i que els unionistes avisen que s'acabaran i obligaran a impulsar augments d'impostos o retallades.

Alex Salmond defensa que amb "un control total dels poders econòmics" es podran impulsar "polítiques econòmiques fetes a mida" per posar "els interessos d'Escòcia per davant". El primer ministre ja ha promès una retallada del 3% en l'impost de societats per ajudar a crear fins a 27.000 llocs de feina i evitar la deslocalització d'empreses i sempre remarca que la independència ofereix "oportunitats" pels empresaris i els ciutadans. Segons ell, en 15 anys, les finances escoceses estarien 5.000 milions de lliures millor que actualment.

Des de 'Better Together' adverteixen en canvi que 1 de cada 5 llocs de feina a Escòcia depèn d'una empresa de la resta del Regne Unit, i avisen que un 36,4% de les companyies "considerarien marxar" i localitzar-se a Anglaterra en cas d'independència. El govern britànic prediu que cada escocès perdria 1.400 lliures, i que per mantenir els nivells de despesa pública Edimburg hauria d'apujar l'IVA del 20 al 26% i l'impost sobre la renda fins al 28%.

Jil Murphy considera que els "arguments de la por" no tenen "cap sentit", remarca que és més elevat el risc econòmic de sortir de la Unió Europea continuant al Regne Unit que el de la independència, i defensa que els països petits funcionen bé. "Som un país increïblement ric, més que el Regne Unit", precisa, afegint que tot i això, la societat és "molt desigual". "Hi ha gent que ha de fer ús dels bancs dels aliments, hi ha nens en la pobresa, i això no és bo. Hem de dissenyar una economia en què tothom estigui millor, i ho podem fer creant més llocs de feina. Quan la gent està bé, els negocis van bé", remarca Murphy. Per ella, la independència, al final, no és una qüestió de diners. "Crec que seria egoista mirar-ho només des d'un punt de vista empresarial", confessa.

Men?ame