Què hauria de fer la república catalana per a la resta dels Països Catalans?

Quina repercussió tindrà el procés d’independència del Principat en la resta de Països Catalans? Representants d’arreu del territori n’han parlat a la Universitat Catalana d’Estiu. El moderador del debat, el director de VilaWeb, Vicent Partal, ha demanat als convidats que també responguessin a la pregunta ‘Què hauria de fer la república catalana per a la resta dels Països Catalans?’. A continuació us transcrivim què han respost Francesc Ricart, del Casal Jaume I de Fraga; Ferran Suay, d’Acció Cultural del País Valencià; M. Antònia Font, de l’STEI Intersindical, i Joan Becat, geògraf nord-català, delegat de l’IEC a Perpinyà. També hi trobareu les frases més destacades de les intervencions de cadascun.

Un punt comú dels participants és el sentiment que perceben als seus territoris, que és una barreja entre l’esperança i la por. L’esperança de fer de l’exemple català el model a seguir, i la por que, especialment a la Franja, al País Valencià i a les Illes Balears, l’ofensiva espanyolista augmenti la pressió sobre els sectors catalanistes.

Ací podeu veure el vídeo de les intervencions:

Francesc Ricart, del Casal Jaume I de Fraga

‘En aquest moment no hi ha punts de vista polítics contundents sobre aquesta qüestió des de les nostres comarques. Val la pena recordar que Convergència Democràtica està instal·lada arreu de la Franja però no té influència, i Esquerra Republicana té un representant al Matarranya, però tampoc no té una influència destacable.’

‘Hi ha moltes persones que observem el procés de ben a prop. D’una banda, n’estem contents. D’una altra, hi ha qui té por que si Catalunya s’independitza nosaltres siguem víctimes d’una pressió més forta per part de les institucions aragoneses i espanyoles. Aquesta por plana entre la gent… I no només en qüestions de llengua, sinó en molts més àmbits.’

‘Per nosaltres, que la gent de les comarques de la Franja poguéssim tenir la ciutadania política catalana seria un pas important.’

Ferran Suay, d’Acció Cultural del País Valencià

‘Les emocions amb què es viu el procés de Catalunya són diverses. Tanmateix, és cert que hi ha por que el maltractament espanyolista sigui encara més salvatge si s’aconsegueix la independència.’

‘D’una altra banda, ens fa il·lusió que sectors que tradicionalment no han estat pro, vegin més clar que mai que no ens surt a compte estar de punta amb els catalans. Un exemple serien els empresaris, que fa poc van dir a Fabra que “els catalans són el nostre millor client i no volem tenir-nos-les amb ells”.’

‘És difícil endevinar què passarà al País Valencià si la independència succeeix. Tot pot canviar molt…’.

‘Molts voldríem reconeixement del País Valencià en coses concretes per part de la Catalunya independent. Una seria la ciutadania i una altra que es fes un canvi de cromos amb la qüestió de la llengua: està bé reconèixer el castellà, però hauria de tenir un tracte igual que el que té el català al nostre territori. També ens agradaria que es creés un organisme internacional de promoció de la nostra llengua.’

M. Antònia Font, de l’STEI Intersindical

‘A les Illes es viu amb molta il·lusió i essent conscients que no tots els territoris aconseguirem la independència alhora.’

‘Per una banda, hi ha hagut una presa de consciència del que passa als nostres territoris. Són molts els qui s’han adonat darrerament de l’espoli fiscal que patim, tot i que n’hi ha que fa anys que el denunciem. Molts han vist la cara real d’Espanya.’

‘Una altra repercussió és que en Bauzà ha parlat de Països Catalans per primera vegada. Va presentar una moció al parlament per a negar-ne la consciència i, per tant, va fer evident que sí que existeixen.’

‘Amb el creixement del moviment independentista, el model democràtic de la transició ha quedat en dubte.’

‘És cert que existeix por de què ens pot passar si Catalunya s’independitza per part d’una part de la població, però jo insistesc que no cal que ens hi recreem.’

‘Els resultats de les eleccions europees són esperançadors: el PP ha tret el pitjor resultat i ha entrat Esquerra Republicana.’

‘Demanam que la nova constitució contempli la possibilitat de la nacionalitat catalana. Diuen que no pot ser perquè Espanya no permetrà la doble nacionalitat: tant se val, ens quedarem només amb la catalana!’

Joan Becat, geògraf nord-català, delegat de l’IEC a Perpinyà

‘Les repercussions a Catalunya Nord són nombroses. He fet conferències en diversos pobles i he notat que hi ha un interès creixent i una actitud més receptiva.’

‘Els francesos no entenen les raons de la independència i s’encallen amb l’argument de la insolidaritat. Tot i això, cada vegada entenen més quines són les demandes culturals dels catalans. L’impacte més important serà en l’ensenyament, perquè el català serà llengua de proximitat i caldrà posar una línia en català a moltes escoles, com passa ara amb el castellà i l’italià.’

‘La via catalana ha aconseguit que la premsa francesa dediqui més recursos a explicar què passa a Catalunya i l’Independent en fa un seguiment especialment interessant.’

‘La posició de França serà determinant per la independència de Catalunya, més que la d’Espanya. Té molt de pes a la Unió Europea: no s’ha fet mai res a Europa que França no hagi aprovat.’

‘A Catalunya Nord hi ha inquietuds i expectatives. Hi ha empresaris que parlen del miratge de Catalunya, França hi té molts interessos econòmics. Se sap que una Catalunya independent sense espoli fiscal serà un client molt important.’

‘A Catalunya Nord el que demanem és que Catalunya sigui un estat seriós que parli de tu a tu amb França, com fan més països de mides similars com ara Portugal o Dinamarca. Que sigui el cap digne de la “catalonofonia” com fa França amb la francofonia. Els que quedem a l’altra banda de la frontera serem del mateix club.’