Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  18.08.2014  06:00

A un mes del referèndum escocès

El 18 de setembre vinent Escòcia decidirà si vol ser independent

Men?ame
 

D'aquí a un mes els escocesos votaran sobre la independència del seu país, després d'haver pactat amb el govern britànic de David Cameron de fer un referèndum. Els sondatges continuen donant avantatge als contraris a la independència, però les últimes dades mostren una reducció de la distància entre els uns i els altres. Algunes polèmiques protagonitzades per les plataformes partidàries del no han fet perdre força als unionistes. Ara els independentistes hauran de demostrar si són capaços de capgirar els pronòstics en tan sols un mes.

El suport a la independència

Ara per ara, el sí perd a Escòcia, si bé n'ha augmentat el suport durant aquests mesos. Segons la secció de la cadena britànica BBC sobre el referèndum escocès, l'última enquesta d'opinió mostra que el suport del no és del 55%, mentre que el del sí és del 35%. Els indecisos es mantenen en l'11%.

El sí, segons les enquestes, s'ha situat entre el 30% i el 37% des de l'inici de la campanya. Mentre que a la primavera en va augmentar el suport, en els últims mesos sembla que els independentistes han tocat sostre a prop del 40%, de manera que mantenen una distància d'entre 15 punts i 20 dels unionistes.

A un mes del referèndum, la campanya 'Yes Scotland' encara espera augmentar adeptes. Ara, les dades, que indiquen la victòria del no, poden anar contra els partidaris de la independència. També poden causar un efecte de desmobilització en el bàndol que ara sembla perdedor.

L'últim debat

Fa dues setmanes, el primer ministre escocès, Alex Salmond (Scottish National Party), i Alistair Darling, la cara visible de la campanya 'Better Together', van fer un debat televisat a la cadena STV sobre la conveniència o no de la independència d'Escòcia. 

En el debat es va parlar, sobretot, d'economia, i Darling va aprofitar per atacar Salmond per voler mantenir la lliure esterlina britànica. 

El primer ministre escocès va defensar la viabilitat econòmica de la independència. 'Sabem que Escòcia és una nació rica i amb recursos naturals abundants. Amb la independència podem transformar aquesta economia pròspera en una societat més justa', va dir.

El líder de l'SNP va defensar la independència no com un fi, sinó com una eina perquè els escocesos visquin millor, i va animar els escocesos a no deixar passar l'oportunitat del moment. El líder unionista, per la seva banda, va acusar Salmond de basar els seus 'somnis d'independència' en 'especulacions, fe cega i dits creuats'. Va dir que continuar dins el Regne Unit era la millor manera que tenien els ciutadans escocesos d'assegurar el seu futur i el de les noves generacions.

Les raons de l'independentisme

Un dels principals arguments de l'independentisme --representat majoritàriament per l'SNP-- és aconseguir un estat propi per millorar el benestar dels escocesos. L'SNP creu que la societat anglesa és una de les més desiguals del món desenvolupat, per això assegura que separar-se del Regne Unit és una oportunitat de fer una societat més justa. Una de les propostes de Salmond és establir un salari mínim que s'elevi d'acord amb la inflació, o desfer les reformes d'assistència social impulsades pel govern conservador britànic. 

L'SNP ha evitat de parlar de l'euro i l'independentisme ha proposat de mantenir la lliure esterlina en una Escòcia independent. També ha defensat de formar part del Banc d'Anglaterra, participant en la política monetària i supervisant els tipus d'interès, o si més no tenint veu en els nomenaments de les autoritats bancàries. Salmond ha dit en moltes ocasions que aquesta és l'opció 'més assenyada'. L'SNP també proposa de continuar compartint amb els anglesos la figura del cap d'estat. 

L'independentisme escocès també ha parlat molt de la pertinença a la Unió Europea. Salmond sempre ha defensat l'europeisme d'Escòcia i la seva voluntat de formar part del club europeu --a diferència del Regne Unit, on els euroescèptics d'UKIP van guanyar les eleccions europees passades i on s'ha proposat de fer un referèndum el 2015 per sortir de la UE.

També proposen de fer una àrea comuna amb el Regne Unit per mantenir la lliure circulació de persones i mercaderies amb els britànics. Això significa, segons l'SNP, no haver d'utilitzar el passaport per creuar la frontera, tal com passa actualment a la UE.

El llibre de la independència d'Escòcia

El primer ministre escocès va presentar l'any passat 'El futur d'Escòcia', un llibre on es responen 650 preguntes concretes sobre el procés escocès. El van definir com el 'pla més detallat cap a la independència que s'ha fet mai', i enumera els passos que s'haurien de seguir en el procés de transició en cas que guanyi el sí --divuit mesos després del referèndum, d'acord amb Cameron.

El llibre explica els motius de la independència, les oportunitats que ofereix el nou estat i la transició, entre més coses. També parla de qüestions relacionades amb les finances, les polítiques públiques i els serveis, o fins i tot de les conseqüències de la victòria del no en el referèndum.

L'SNP

L'Scottish National Party (SNP) és el partit que actualment té la majoria absoluta al parlament escocès. El líder, Alex Salmond, fa dues legislatures que va portar el partit al capdavant de l'executiu. L'any 2007 l'SNP va guanyar les eleccions i va governar en minoria fins l'any 2011; després, amb un programa clarament independentista, va aconseguir la majoria absoluta per iniciar el full de ruta cap a l'estat propi.

'Tot el que calgui' perquè es quedin

A diferència del govern espanyol, l'executiu britànic de David Cameron va acordar amb Salmond de fer un referèndum el 2014. En aquest cas, doncs, és un procés pactat. Amb tot, el primer ministre britànic ha demanat a anglesos, gal·lesos i nord-irlandesos que facin 'tot el que calgui' perquè els escocesos votin no al referèndum d'independència del 18 de setembre. Però la decisió, va dir, l'han de prendre els escocesos. 

'Els que voten són els nostres amics, veïns, familiars. Hi tenim influència. Que el missatge ressoni de Manchester a Motherwell, de Pembrokshire a Perth, de Belfast a Bute, de nosaltres cap a la gent d'Escòcia. Que el missatge sigui: Volem que us quedeu', va declarar Cameron en un discurs des del parc olímpic de Londres.

Men?ame