02.08.2014 - 06:00
‘Seny i rauxa’, ‘nedar i guardar la roba’, ‘la puta i la Ramoneta’… hi ha molts refranys que fan referència a aquesta dualitat tan catalana, que podríem equiparar a la del Dr. Jekyll i Mr. Hide. El moment actual ens crida a la rauxa, a cremar totes les naus. Però alhora aquestes pors endèmiques heretades ens porten a actuar amb cautela i seny.
L’altre dia em va arribar una curiosa consulta per correu electrònic: em demanaven dites i refranys catalans sobre el seny i la rauxa. Del seny n’hi ha un bon grapat: ‘A bon seny, no hi val engany’, ‘qui té sort, poc seny li basta’, ‘anar amb seny de bèstia vella’, ‘cabell llarg, seny curt’, ‘d’hora al llit, bo i matiner, hauràs salut, seny i diner’, ‘el que no té seny no té fred’, ‘el seny és el millor moble que tenim a casa’, ‘el seny i els cabells blancs no vénen per anys, sinó per afanys’, ‘qui a trenta anys no té seny i a quaranta no té cabal, a cinquanta a l’hospital’, ‘qui canta a la taula i xiula al llit, no té el seny ben complit’… i així fins a un llarg etcètera.
I de la rauxa? Doncs de la rauxa només he trobat ‘a rauxes – en el sentit d’anar a rampells-, a llunes’. En què quedem doncs, som un poble de seny o de rauxa?
Enllaços
Array
