Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  18.06.2014  20:00

Autor/s: M.S.

Antoni Vives: de Cadaqués al premi Llibreter

Parlem amb l'autor de l'obra premiada, 'I demà, el paradís' (la Magrana)

Men?ame
 

'I demà, el paradís' d'Antoni Vives, publicat per la Magrana, ha obtingut el premi Llibreter 2014. És la seva tercera novel·la, després de 'Les banderes de l'1 d'abril' i 'El somni de Farringdon Road', totes publicades a la Magrana. No és pas una trilogia, adverteix Vives, tot i que les dècades en què s'emmarquen totes tres novel·les són successives. Antoni Vives (Barcelona, 1965) és el tercer tinent batlle i responsable d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona. 

Heus ací l'argument de 'I demà, el paradís'. La colònia espanyola de Fernando Poo, a Guinea Equatorial, als anys cinquanta: una jove barcelonina, Teresa, hi acut per viure amb el seu marit, el terratinent Alberto Cirer, amb qui s'ha casat a distància. Teresa, finalment lliure, finalment feliç. Però allà, les finors provincianes de la colònia conviuen amb la natura salvatge, la violència i l'explotació. I per mitjà del contacte amb l'ex-amant de l'Alberto, amb la bruixa Xangó i la negra Teodosia, amb en Manel i en Tià, pare i fill fugits de Cadaqués anys abans, la Teresa descobrirà una Teresa que desconeixia. Paral·lelament, un fresc coral extraordinari del Cadaqués aïllat dels anys vint i trenta ens submergeix en les tensions latents entre les faccions del poble, que es manifesten a poc a poc, empeses per les enveges personals i la presència indefugible de les bruixes. I, en un contrast colpidor, la segona part del llibre ens porta al Cadaqués dels anys seixanta, amb els estiuejants 'progres', l'ambient desinhibit, els artistes, les festes... La Teresa hi acut amb la seva filla adolescent, la Janet, i es tanca un cercle de secrets començat mig segle abans.

Què té Cadaqués que sigui un poble tan mític, que ha seduït tants escriptors?
—Cadaqués és un lloc únic, perquè és un dels llocs més secrets del món. És com un tub d'assaig.

Què voleu dir, 'un tub d'assaig'?
—Té un cert nivell d'aïllament i això fa que les relacions humanes s'estressin, no tan sols entre persones sinó també en relació amb la naturalesa i el paisatge.

Continueu mitificant Cadaqués?
—Sí que apareixen els mites, però despullats de la tensió màgica. 

Per què vau triar Cadaqués, hi teniu cap relació?
—Sí, la meva esposa és nascuda a Cadaqués. Quan jo tenia setze anys hi vaig anar a passar una setmana, a casa d'un amic. Ja no vaig deixar de tornar-hi. Aquesta novel·la també és una manera d'agrair a la gent de Cadaqués tot allò que m'ha donat aquests anys.

Ja sabem quina importància adquireix un indret quan apareix com a element literari.
—Cadaqués és un personatge literari del nostre país. Ho va ser a la primera meitat de segle i aquesta novel·la continua alimentant el personatge literari. És una manera d'actualitzar-lo també.

I, per què barregeu Cadaqués amb Guinea?
—Buscava un element que fes de mirall no tan sols de Cadaqués sinó de la societat catalana i barcelonina. Més enllà del fet que a Cadaqués va haver-hi un mestre d'aixa que va acabar a Guinea, vaig pensar que aquesta colònia tenia semblances amb Cadaqués, en el sentit de ser una societat tancada en ella mateixa. Això em permetia un joc de miralls molt potent i fer la història interessant.

Men?ame