12.06.2014 - 06:00
Oriol Amorós va anunciar ahir que es presentaria a les primàries per a ser candidat d’ERC a les eleccions municipals de Barcelona. Es disputarà el primer lloc de la llista amb Alfred Bosch. Sobre això, Amorós considera que Bosch ja fa una bona tasca a Madrid, i que ell es podria dedicar el cent per cent, cada dia, a la ciutat de Barcelona. Proposa, a més, una candidatura que aplegui ‘tota l’esquerra pel dret de decidir’.
—Per què voleu ser candidat d’ERC a Barcelona?
—Crec que ERC pot ser el primer partit de Barcelona si és capaç d’aplegar l’esquerra pel dret de decidir, que és l’espai políticament més important de la ciutat. Si sumem tots els actors que són en una fase de reflexió política, els actors socials, les entitats concretes que tenen propostes, els bons directors que fan funcionar les escoles i els instituts… serem capaços de sumar el primer espai polític de la ciutat. Crec que puc contribuir a fer-ho i per això em presento.
—Quan la vau prendre, aquesta decisió?
—Fa temps que hi feia tombs. Sempre he pensat en la possibilitat d’un acord integrador, que no ha estat possible. Ara sembla interessant de construir aquest espai polític i m’agradaria que la nostra proposta acabés essent el nou maragallisme per al nou país, és a dir, una ciutat forta al món i alhora acollidora per a la gent que hi viu. Una ciutat capaç de renovar el propi teixit urbà per acabar-lo de completar.
—Com?
—Renovar el teixit urbà és acabar l’obertura al mar, fer baixar Collserola a la ciutat, completar l’espai productiu –de feina, però també de lleure i d’ús públic– a la façana del Besòs i lligar la ciutat de Barcelona amb la de l’Hospitalet. És un projecte de transformació urbana, de transformació social i de construcció política del primer espai polític de la ciutat, que és l’esquerra pel dret de decidir.
—Poseu l’èmfasi en la qüestió social i urbanística. Alfred Bosch el posava en la qüestió nacional. És aquesta, la diferència entre una candidatura i una altra?
—No ho crec. A ERC tots estem d’acord que la nostra causa nacional és una causa per la llibertat del país i per la llibertat de les persones. I les persones no són lliures si no tenen feina, si són persones grans i no són prou ben ateses, si no superen l’analfabetisme, si no saben català. El projecte de llibertat nacional és el mateix que el de llibertat de les persones des d’un punt de vista social.
—Què us diferencia, doncs?
—Tots podem fer un paper important de servei al país. En aquests moments a Madrid cal ser valent. A Madrid, s’hi pot fer un paper molt important contra l’ofensiva que vindrà de l’estat, i Alfred Bosch ho fa molt bé. De segur que, treballant tots en la mateixa direcció, uns des d’Europa, uns altres des de l’estat, uns altres davant el govern de Catalunya… tots podem fer un paper complementari si treballem de valent. Hem fet un llarg camí per arribar fins on som. Som a prop de la independència, però encara no la tenim, i no podem defallir en cap front. M’ofereixo a treballar al cent per cent dels dies per la ciutat de Barcelona escoltant la gent. I en aquest moment cal ser molt actius al parlament, valents a Madrid i a prop de la gent.
—Dieu a Alfred Bosch que es quedi a Madrid, que ja ho fa bé.
—Jo ofereixo de dedicar-me al cent per cent del temps a la ciutat de Barcelona. En aquests moments és bo i positiu que tots treballem plegats per aquesta política d’alliberament social i nacional des de les feines que tenim encomanades per la ciutadania.
—Com valoreu la decisió de Jordi Portabella de renunciar a repetir com a candidat?
—És un gest molt generós. Ha mantingut la representació d’ERC en una gran ciutat durant setze anys; ha aguantat a les verdes i a les madures. Hi ha fet un aportació qualitativament molt important.
