22.05.2014 - 06:00
El poeta Joan Margarit va presentar ahir l’antologia ‘Joan Vinyoli. Poemes. Pròleg i selecció de Joan Margarit‘ de l’editorial Proa. És un recull de més de cent poemes de Vinyoli que exposen les seves dues obsessions: ‘La d’escriure un gran poema i la de trobar un gran absolut.’ L’editor de l’antologia, Josep Lluch, va explicar que partia del Simposi Joan Vinyoli, en què Margarit exposava la seva visió de l’obra del poeta, en una conferència que, segons el comissari de l’Any Vinyoli, Jordi Llavina, ‘va ser controvertida, amb notes viscerals i racionals’, i que va servir per obrir els ulls a molts lectors de poesia.
Joan Margarit va recordar que Vinyoli se sentia poeta quan anava amb gent més culta, fet que el feia sentir més ‘capitidisminuït’, però que feia callar els seus companys quan recitava els seus poemes. Aquesta característica posava en relleu la primera fixació de Joan Vinyoli, obsessionat a escriure un gran poema i a fer una recerca de l’absolut, ‘com els poetes místics del Segle d’Or espanyol’. Segons Margarit, tot i les seves aspiracions Vinyoli era un ‘home sensual’ que vivia la vida del segle XX.
Margarit va destacar que l’obra completa d’un gran poeta és com un ‘políedre d’infinites cares que no pots mirar sencer perquè a cada època un s’ho mira des d’un punt de vista diferent’. Així i tot, va explicar que la lectura que féssim del políedre depenia de cada persona, car ‘el poema llegeix el lector i no el lector al poema’. La poesia és molt ‘senyora’, va dir, perquè ‘no pot tolerar que el poeta s’aproximi a zones properes al poema que no ho són’.
L’editor, Josep Lluch, va explicar que ‘Joan Vinyoli. Poemes. Pròleg i selecció de Joan Margarit’ aporta una visió especial de l’obra de Vinyoli, perquè Margarit s’hi baralla amb ‘les idees i els conceptes’, aportant una lectura diferent d’algú que també és poeta. Lluch va confessar que el títol original de l’antologia era ‘El meu Vinyoli’, perquè Joan Margarit hi feia una selecció del poeta ‘més realista i més entroncat amb la vida, i menys encarat al cant o a la recerca d’alguna cosa que no se sap on és’. Per aquest motiu, la selecció proposada per Margarit inclou poemes que giren entorn de la vida i la mort que enalteixen l’obra de Joan Vinyoli.
