Notícies

Dimarts  29.04.2014  18:50

Autor/s: Pep Alfonso

Vents multicolor d’un diumenge de vesprada a Ontinyent

Reportatge de Pep Alfonso sobre els nous murals que decoren els carrers d'Ontinyent

Men?ame
 

Passejar per Ontinyent, i més encara en un diumenge per la vesprada, pot ser un poc trist. La sensació més habitual sol ser la de solitud que s'experimenta en recórrer uns carrers desèrtics. Però diumenge passat, abans de Sant Vicent, bufava un vent diferent que portava un altre color al vianant solitari.

Visc al barri de Sant Antoni, i deixant-me caure pel carrer cap a Sant Jaume per passejar a l'ombra del carrer Major vaig notar eixa olor d'esprai i acrílic que anunciava una vesprada diferent. En entrar a la plaça de la Coronació, el Barranquet, vaig observar un mural impressionant on abans hi campaven desordenadament cartells de tots els colors i mides. La pancarta del costat del conservatori havia guanyat en profunditat. Em vaig aproximar al xic que encara feia els últims retocs al mural per a interessar-me pel tema. Resulta que ja ens coneixíem, però com que havia canviat prou amb la barba, les restes i el barret de palla blava que rematava la seua alçada considerable (jo sóc una persona d’alçada mitjana tirant a baixeta) no vaig reconèixer Sergio Sempere. Resulta que està acabant ja els seus estudis de Belles Arts a la Universitat de València, i el mural que atònit contemplava era el seu projecte final de carrera. Em va assegurar que portava des de divendres amb aquella obra d’art i que esperava pacientment que s’assecaren els últims colors per a perfilar els personatges i donar-li el punt final a l’obra. 'Què representa, Sergio, aquest mural? -La manipulació dels mitjans de comunicació' va contestar sense pensar-hi ni dos segons l’artista.

Parlant amb Sergio vaig descobrir que amb dos companys més, Edgar Mateo i Carlos Botella que estudien Belles Arts a la Miguel Hernández d’Altea, havien plantejat a l’Ajuntament de fer els seus projectes finals de carrera al seu poble natal, Ontinyent. Des de l’Ajuntament van acollir molt bé la iniciativa i es va ampliar a més artistes fins completar-se amb dotze murals per tot el poble. Aquesta troballa va modificar la ruta de passeig i vam tallar pel Barranquet fins al Centre de Salut, ja que darrere seu hi havia un altre mural 'més gran encara' m’assegurava Sergio. Sols girar el Centre de Salut del Barranquet i ja s’apreciava un mural preciós d’una simbiosi entre xica i robot amb un colibrí a les mans. End, Julieta i Barbi del grup XLF Crew encara feien els últims retocs al mural mentre el nom de l’obra els era un poc indiferent. Julieta i Barbi asseguraven que era alguna cosa així com 'La consciència dels colors còsmics' mentre que Rubén, End de nom artístic, assegurava que no tenia títol. Us assegure que no li fa falta títol i que parla per ella sola, comunicant tendresa malgrat ser una imatge que ens ensenya les entranyes. XLF Crew són un grup de nou persones de València i rodalies, però a Ontinyent sols n'havien vingut cinc. Xèlön, que els havia ajudat amb l’immens mural estava als aparcaments del recinte firal, també darrere d’un centre de salut, ajudant Deih amb els seus cinquanta metres de mural.

De camí al recinte firal vaig passar per la plaça d'Ovidi Montllor que també tenia un mural dedicat al gran músic alcoià. L’Ovidi estava indisposat darrere d’uns andamis i encara no el vam poder saludar. Vam continuar el nostre camí per l’avinguda de l’Almaig i a l’altura del CEIP Carmelo Ripoll tres mirades de colors càlids ens fitaven de dalt a baix. Vam tindre la sort de poder intercanviar unes paraules amb la també ontinyentina Lidia Cañada que estudia també a la Miguel Hernández d’Altea. L’artista del mural ens va explicar que vivia molt prop del mural i que havia aprofitat l’oferiment per a materialitzar un treball per a l’assignatura de Pintura Urbana.

Al final vam arribar a la Fira, el meu fill de sis anys i jo ja que la mare ens havia abandonat per cansament en el darrer mural, per a contemplar l’obra de Deih, també del grup artístic XLF Crew. Anava com un bòlid al seu patinet per recórrer els cinquanta metres de mural i fer unes fotos abans de la caiguda de la llum. Mentre Xèlön l’ajudava a rematar l’obra i atenia les meues preguntes. Foto de l’artista i cap a casa, però abans vam passar per la Morereta per a fer la foto d’un dels murals que hi ha al cantó del carrer de l’Aurora. Mural que el meu fill assegurava que havia vist pintar dissabte de matí.

Diumenge passejat, després de les paelles reivindicatives per l’Educació Pública i en Valencià que vam tindre a l'aparcament de darrere del Carmelo Ripoll. Una bona forma de rematar un diumenge de reivindicacions. Tampoc vull que es tanquen els carrers del meu poble i done l’enhorabona  a tots i totes els que han fet possible que els carrers d’Ontinyent tinguen un color especial. Durant quant de temps? No ho sabem, ja que aquest és un art efímer que dependrà de l’oratge i del civisme ciutadà.

Men?ame