La 'despesa' en els serveis públics

Els actuals governs estatal i autonòmic van decidir d'aplicar les receptes de retallades per a eixir de la innegable crisi econòmica que ens envolta. Durant aquests últims anys ens han 'venut la burra' que era l’única manera de superar aquesta crisi. Les conseqüències per a la gent d'a peu són catastròfiques, com tot el món sap, no així per als grans capitals, que com podem llegir en premsa, cada vegada són més rics. Ens han repetit, ara i adés, la necessitat del control de despesa pública. Aquestes retallades són, al meu parer, un error de fe (m’explique: entenent la fe com allò que es creu sense més i no de manera racional).

Els actuals governants ens parlen de despesa pública, quan han de parlar d’inversió pública; ens parlen de despesa en educació quan han de parlar d’inversió en capital humà; ens parlen de despesa en sanitat i serveis socials quan han de parlar de benestar; ens parlen d’increment d’impostos com un mal necessari quan han de parlar de les persones a qui graven aquests impostos.

Un mèrit s’ha de reconèixer a aquests governants: han sigut capaços durant anys de convèncer els electors que la política de retallades és la que la prudència aconsella. Però ja està bé, ara ja no podran, se’ls n'ha anat de les mans: s’ha produït, a part de la crisi econòmica, una crisi social, política, cultural i també ideològica. Fins ara –i mentre ningú em demostre que hi ha més rics que pobres– eren innombrables les persones que essent treballadores i assalariades votaven la dreta, amb la creença (entesa com a acte de fe i per tant impossible discutir amb ells) que abaixarien els impostos i per tant se'n beneficiarien ja que tenien cases pròpies, cotxe, treball fix. Ara s’ha trencat gran part d’eixa confiança. Encara que és impossible, per la mateixa naturalesa humana, que un votant de dretes se senta responsable dels errors del govern que ell ha triat (entre altres coses perquè ha tingut el 'privilegi' de votar per un candidat que han triat uns altres), esperem que per fi s'adonen de l’estafa contínua que estem patint.

Aleshores, quin seria el remei per a eixir d’aquesta situació? Aplicant la premissa que a grans problemes solucions simples, aquestes passarien, al meu modest entendre, per aplicar una política global de compromís amb la gent, una política participativa, respectuosa amb el medi ambient, autogestionada i territorial, basada en valors de llibertat i sense oblidar la solidaritat. Les mesures més concretes mereixen un altre escrit…