Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  03.04.2014  20:56

Aina Moll: “Quan facin llibres de text en sevillà, llavors en farem en eivissenc”

Joan Mascaró M. ha entrevistat la filòloga Aina Moll al digital de cultura

Men?ame
 

Amb el parlar reposat i tranquil que dóna tenir l’edat de 83 anys, açò malgrat haver de menester crosses per desplaçar-se, la filòloga Aina Moll Marquès (Ciutadella, 14 d’agost de 1930) ha atès a l’Iris des de la seua casa de Palma de Mallorca, on resideix habitualment des que l’any 1939 marxà de Menorca amb la seua família. Llicenciada en Filosofia i Lletres, especialitat de Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona l’any 1953 i col·laboradora en l’etapa final (8 anys) de la magna obra del Diccionari Català-Valencià-Balear que mossèn Alcover començà l’any 1900 amb la “Lletra de Convit” i que acabà Francesc de Borja Moll 61 anys més tard, Aina Moll és tot un referent quant a la contribució a la normalització lingüística dels territoris de parla catalana.

Entre moltes altres facetes destacades del seu extens currículum citarem que fou la primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (1980-1988), açò apart, per exemple, d’haver exercit com a catedràtica de francès a l’institut Joan Alcover de Palma durant prop de 35 anys i d’haver estat sòcia fundadora de l’Obra Cultural Balear, o d’haver rebut premis tan diversos com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1989), el Ramon Llull del Govern balear (1997), la Medalla d’Or de la ciutat de Palma (2012) i el nomenament com a Doctora Honoris Causa de la UOC (2012). I també, Aina Moll és la filla major, la major de 8 germans, de l’il·lustre Francesc de Borja Moll (1903-1991), de qui, precisament, l’any 2004 publicà la seua biografia. Aquest detall ens ha servit per començar la conversa, que transcorre pausada i distesa.

Perquè és tan difícil la convivència entre català i castellà aquí a les Illes?

No és difícil la convivència. Els mallorquins sempre han parlat castellà quan ha estat necessari, com la cosa més natural del món. Si un rallava castellà li contestaven en castellà i no hi havia problema, que és el que ha de ser, però aquest home, que no sap res d’açò, vol que s’empri en la llengua escrita les modalitats de cada lloc, cosa que no es fa a cap lloc del món…, i fins i tot voldria fer llibres de text en mallorquí, menorquí, formenterenc… No sé si pensa que no ens entendríem o què.

Què en pensau de la possibilitat de fer llibres de text escolars en les modalitats lingüístiques de Mallorca, Menorca i Eivissa?

Quan facin llibres de text en sevillà, granadí o almerienc, llavors en podrem fer en eivissenc, mallorquí o ciutadellenc, però mentrestant hem de fer el que es fa a totes les llengües civilitzades, que no és altra cosa que escriure en la llengua que coneix tothom i llavors cadascú parla de la seua manera.


Podeu llegir l'entrevista completa, aquí. 

Men?ame