Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  16.03.2014  10:04

Autor/s: "El Pla d'Urgell. Memòria i paisatge". A cura de Josep Camps i Francesc Foguet, amb fotografies de Marta Benavides. Col·lecció Lo Plançó, 12. Editorial Fonoll

La baronia del Tossal

Domènec de Bellmunt (1973)

Men?ame
 

La propietat dels Comtals pertanyia a la baronia del Tossal. Aquesta baronia va existir al Pla d’Urgell fins a les darreries del segle passat. L’últim dels barons del Tossal es va arruïnar en el joc i en l’orgia, deixant les urpes d’usurers voraços i golafres el magnífic patrimoni dels seus avantpassats.

En el temps de llur esplendor, els barons solien visitar el seu casal de Rocafinestres un parell de vegades l’any: a l’hivern, per la collita de les olives i al setembre per santa Reina, patrona del Tossal i festa major de Rocafinestres. Els vells de la contrada encara expliquen avui, amb accents nostàlgics, els dies d’apogeu de la baronia.

Ah, si haguéssiu vist la senyora baronessa quan entrava a l’església del poble, on tenien un altar propi amb seients tapissats de vellut, acompanyada pels seus dos fills! La seva presència omplia l’església, tothom es girava i àdhuc el senyor rector semblava que oficiava amb més solemnitat.

Els baronets es dedicaven a la caça de la guatlla. El Sec, el Simon i el Sicutérat els deixaven llurs gossos perdiguers i els acompanyaven cap als alfalsars del camí de baix, entre Bellcaire i Linyola, que en plena temporada guatllera semblaven un concurs musical de set per vuit.

El Sec, quan dallava la primera sega, trobava sovint entre els mates ufanes de les ribes, nius de guatlles i ja coneixia llur existència ben abans de descobrir-la. Tot dallant veia aixecar-se la vella, tota esfereïda, i caminant de puntetes s’atansava a l’indret d’on s’havia aixecat la mare. I allí, aclofadet al bell mig d’una gran mata d’alfals, hi havia el niu amb sis ouets pigats, encara calents del ventre de la vella. Ple d’emoció es conformava en mirar-los i quan arribava a l’indret deixava expressament una clapa sense dallar per mor de salvar la cria. Car les guatlles eren no solament la il·lusió dels baronets, sinó la joia dels caçadors del Pla i l’orgull de la comarca; la fama guatllera del qual li ha atret sempre caçadors de tot Catalunya i àdhuc de més lluny i tot.

Domènec de Bellmunt [Domènec Pallerola], Boires i candelers, Andorra, Edicions Mirador del Pirineu, 1973, p. 21-22 (fragment).

Foto: Marta Benavides

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d'Urgell.